Merkel, abocada a noves eleccions
Fracassa el seu intent de formar una coalició de govern a quatre bandes amb liberals i ecologistes
Berlín“Els partits es van presentar a les eleccions del 24 de setembre assumint una responsabilitat sobre Alemanya, una responsabilitat que ara no poden simplement tornar als electors, segons estableix la Constitució. Aquesta responsabilitat va més enllà dels propis interessos i no només és vàlida pel que fa als electors del propi partit”, va dir ahir el president federal alemany, Frank-Walter Steinmeier. El cap d’estat va intentar donar un cop de puny sobre la taula davant la incapacitat de les formacions polítiques per formar govern després de gairebé dos mesos de converses. El líder de l’FDP va anunciar diumenge a mitjanit que el seu partit es retirava d’aquestes converses preliminars per formar l’anomenada coalició Jamaica. El quadripartit de democristians de la CDU, socialcristians bavaresos de la CSU, liberals-conservadors de l’FDP i ecoliberals dels Verds fracassava així abans i tot de l’inici oficial de les negociacions. La possible coalició, inèdita a nivell federal, naixia morta.
“Ens trobem davant d’una situació fins ara desconeguda en la història de la República Federal d’Alemanya”, va dir ahir Steinmeier, resumint la perplexitat amb la qual s’enfronten els alemanys a la incapacitat de formar govern. El fracàs de la coalició Jamaica, a la viabilitat de la qual havia lligat la cancellera Angela Merkel la fi de la seva carrera política, aboca Alemanya a la inestabilitat política, un escenari senzillament impensable fa uns anys al país més poblat, ric i poderós de la Unió Europea. Merkel, que fa uns mesos encara era la personificació de l’estabilitat, es veu ara obligada a trobar la sortida menys deshonrosa possible.
Els últims esdeveniments apunten, de moment, a la repetició electoral com l’opció més probable. Una convocatòria de comicis que guanya força després de les declaracions ahir de Merkel: “Crec que el millor camí serien unes noves eleccions”, va dir la cancellera a la televisió pública alemanya ARD. Merkel va descartar un govern en minoria argumentant que Alemanya és un país “que ha de superar molts problemes”, i va assegurar que està disposada a liderar el seu partit en una nova campanya electoral. Governar en minoria és, de fet, un altre escenari fins ara inèdit en la història de la República Federal i que no encaixa en la cultura política del país.
Amb 32,9% dels vots, la CDU va obtenir el 24 de setembre el segon pitjor resultat de la seva història en unes eleccions federals. Els democristians no semblen tenir, per tant, una bona posició de sortida per a uns nous comicis que, si tot va com està previst, se celebrarien a partir del febrer del 2018. El fracàs del “somni de Jamaica”, com han batejat alguns mitjans el fallit quadripartit, també es pot interpretar com un fracàs personal d’Angela Merkel, els dubtes sobre la qual, dins del seu propi partit, són cada vegada més grans. Les condicions no semblen les adequades, per tant, perquè la unió conservadora alemanya millori de manera rellevant els seus resultats.
Una altra opció viable seria la reedició de la Gran Coalició (conservadors i socialdemòcrates) que ha governat Alemanya vuit dels últims dotze anys. Tot i que l’opció seria la sortida més pròxima a la filosofia de la realpolitik, tant del gust dels alemanys, el candidat socialdemòcrata a canceller i actual líder parlamentari de l’SPD, Martin Schulz, ha descartat per activa i per passiva tornar a governar amb el partit de Merkel.
La raó és evident: després d’una campanya desastrosa, l’SPD, amb un 20,5% dels vots, va obtenir en les últimes eleccions el pitjor resultat electoral de la seva història. Un nou pacte de govern entre la CDU-CSU i l’SPD seria un suïcidi polític en tota regla per a un partit que ha deixat de ser una alternativa real de poder a Alemanya i s’ha afegit definitivament a la greu crisi d’identitat que pateix la socialdemocràcia europea.
‘Espanyolització’ de la política
Tot aquest nou escenari d’inestabilitat política està estretament relacionat amb els resultats sortits de les urnes el 24 de setembre: els electors alemanys van escollir el Bundestag més fragmentat de la història recent del país (7 faccions) i un partit ultradretà (Alternativa per a Alemanya, AfD) va aconseguir entrar al Parlament federal per primera vegada des del 1949.
L’amenaçadora presència d’AfD al Bundestag condiciona tant l’agenda com la manera com es fa política avui a Alemanya. El partit ultradretà es va convertir en la tercera força més important del Bundestag amb el 12,6% dels vots, rebent suport en pràcticament tots els caladors polítics del país. Això genera por entre els partits tradicionals i sembla haver accelerat el fracàs d’una coalició com la Jamaica, amb la qual un país amb tradició pactista com Alemanya comptava.
La fragmentació del tauler polític i la transversalitat del vot protesta, en aquest cas ultradretà, generen una inestabilitat que permet parlar en certa manera d’una espanyolització del panorama polític alemany.
