Merkel anuncia que plegarà el 2021: "Ha arribat l'hora d'obrir un nou capítol"
Una debilitada cancellera deixarà abans del previst la presidència del seu partit en el congrés del desembre
BerlínL'inici de la fi de l'era Merkel ha començat oficialment a Alemanya. Tot i que tant els resultats de les últimes eleccions federals d'ara fa un any com els dels recents comicis regionals de Baviera i Hessen ja ho havien apuntat, la cancellera i un dia considerada dona més poderosa del món ho ha confirmat aquest dilluns a la seu del seu partit, la CDU, a Berlín: "Tinc la sensació que ha arribat el moment d'obrir un nou capítol". Aquestes han sigut les paraules que millor resumeixen la decisió de no tornar a presentar la seva candidatura a la presidència de la CDU en el congrés que el seu partit celebrarà a Hamburg al mes de desembre. Merkel ha confirmat, a més, el que era un secret del domini públic al districte polític de Berlín: que aquesta serà la seva última legislatura com a cancellera d'Alemanya i com a diputada del Bundestag. També ha dit que no acceptarà cap altre càrrec públic quan acabin les seves responsabilitats polítiques, i ha posat fi així a possibles especulacions sobre el seu futur personal.
Merkel vol continuar exercint com a cancellera i complint les funcions de cap de govern sense tenir a les seves mans la direcció de l'aparell del seu partit, una situació política inèdita en la història de la República Federal. És tracta d'una mena de comiat per fascicles. La fins fa poc indiscutible líder del conservadorisme alemany vol dir adéu al poder a poc a poc i tancar sense presses la seva carrera política. La qüestió que queda oberta és quant durarà realment tindrà aquest comiat.
Els resultats de les eleccions regionals de diumenge a l'estat federat de Hessen certifiquen els dubtes sobre si l'actual Gran Coalició (la tercera des que Merkel va arribar al poder, fa 13 anys) podrà esgotar l'actual legislatura, que teòricament hauria d'arribar fins al 2021. La CDU i els socialdemòcrates de l'SPD van perdre conjuntament més de 20 punts respecte als últims comicis regionals del 2013 (quan la figura de Merkel encara era omnipresent i indiscutible), els mateixos punts cedits pels dos partits en les eleccions de Baviera de fa poc més d'una setmana.
L'SPD amenaça de deixar la Gran Coalició
La presidenta dels socialdemòcrates alemanys, Andrea Nahles, ha obert novament la porta a abandonar el govern si la dinàmica de la coalició, amb constants baralles internes i una creixent inestabilitat, no canvia. Les ombres de la irrellevància política amenacen l'SPD, al qual algunes enquestes ja li atorguen resultats per sota del 15% del vots en unes futures eleccions federals, fins i tot per darrere de la jove ultradreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD), que es mou en el 16%.
El 'factor AfD'
El comiat fet avui públic per Merkel, però, és incomprensible sense analitzar l'anomenat 'factor AfD': nascut l'any 2013, és el partit ultradretà més reeixit de la història de la República Federal, fundada el 1949. El seu sorgiment i establiment en el tauler polític, alimentat per l'euroescepticisme, el nacionalisme i la xenofòbia, suposen un canvi de paradigma per al país més gran, ric i poderós d'Europa.
"A la dreta de la Unió [CDU-CSU] no hi pot haver cap partit democràticament legitimat", va dir al segle passat Franz Josef Strauß, pare dels socialcristians bavaresos i referència del conservadorisme en un país que segueix arrossegant el pes històric del hitlerisme i les seves catastròfiques conseqüències per a Alemanya i Europa. L'AfD, amb resultats sòlids de dos dígits a pràcticament tot el territori alemany, ha enterrat aquest pacte tàcit de la República Federal, i això significa un fracàs personal de l'encara cancellera. "Merkel muss weg!" ["Merkel ha de marxar"], un dels principals eslògans de la formació ultradretana, és avui una mica més a prop de convertir-se en realitat.
El 2019 serà un intens any electoral: 14 estats federats acudiran a les urnes per renovar els Parlaments regionals. Aquests comicis dels lands són considerats històricament una mena de prova de mitja legislatura per al corresponent govern federal. Si les enormes pèrdues de vots tant de la CDU com de l'SPD no cessen, serà pràcticament impossible mantenir la continuïtat de la Gran Coalició, cosa que, alhora, suposaria la fi prematura de l'era Merkel i l'obligació de respondre a una pregunta que, ara per ara, fa vertigen a Alemanya: "I després de Merkel, què?"