Dos mil mercenaris sirians se'n van a fer la guerra a Líbia

BarcelonaAlmenys dos mil combatents sirians s'han desplaçat per lluitar a la guerra de Líbia en les últimes setmanes, segons ha informat aquesta setmana el diari britànic The Guardian. Un moviment sense precedents que pot complicar encara més les dues guerres que es disputen al Mediterrani, de les quals els mitjans s'han cansat de parlar.

Segons aquestes informacions, el govern turc de Recep Tayyip Erdogan, que fa unes setmanes va firmar amb el govern de Trípoli un acord per enviar-li tropes per defensar-se de l'ofensiva del general Haftar, ha preferit fer servir mercenaris sirians en lloc dels seus propis soldats. El govern turc ho desmenteix, però cada cop n'hi ha més evidències. I el cas és que Ankara s'ha posicionat així com un actor clau en la cimera que diumenge se celebrarà a Berlín, sota els auspicis d'Angela Merkel i que aconseguirà reunir tots els actors locals, regionals i internacionals rellevants en el conflicte. Turquia i Rússia, des de bàndols oposats, intenten forçar un alto el foc des de fa poc més d'una setmana.

"És veritat, conec gent que ha marxat cap a Líbia o s'ho està plantejant perquè estan desesperats. Aquí els paguen entre 50 i 80 dòlars al mes i amb això no poden alimentar els seus fills. Per anar a Líbia els ofereixen 2.000 dòlars", explica a l'ARA un activista d'Alep que s'ha refugiat a Idlib, l'últim bastió de la resistència contra Baixar al-Assad i on continuen els bombardejos diaris de l'aviació siriana i russa contra la població civil. "Lamentablement, s'han convertit en mercenaris, no perquè vulguin anar a combatre a Líbia sinó perquè no tenen cap altra sortida, i han abandonat el poble sirià sota les bombes", reconeix.

Els combatents sirians arriben a Líbia després que el govern turc firmés un acord amb el govern de Trípoli per enviar-li soldats per fer front al mariscal Khalifa Haftar, que l'abril de l'any passat va engegar una ofensiva que l'ha portat fins a les portes de la capital. La guerra civil enfronta dos governs rivals, el de Trípoli, del primer ministre Fayez al-Sarraj, que té el suport de l'ONU, d'Itàlia, de Turquia i de Qatar, i el de Haftar, a Tobruk, avalat per Egipte, els Emirats Àrabs, l'Aràbia Saudita i Rússia.

Turquia ha donat suport a l'oposició siriana des de l'esclat de la revolta el 2011 contra el règim de Baixar al-Assad. Quan l'Exèrcit Sirià Lliure es va descompondre per les pugnes internes i el creixement de grups islamistes finançats des de l'exterior, Ankara va mantenir contactes amb determinades unitats de signe islamista. De la mateixa manera que utilitza aquestes brigades sirianes contra els kurds del nord de Síria, ara Erdogan les envia a Líbia per estalviar-se baixes entre les seves pròpies tropes. Curiosament, el mateix està fent el president rus Vladímir Putin, que en lloc d'enviar soldats a donar suport a les files de Haftar utilitza els mercenaris de l'empresa privada Wagner. En el cas de Turquia no es mobilitza una companyia privada sinó aliats estrangers, cosa que encara abarateix més el cost per a Erdogan.

"Deixar que els seus proxies sirians combatin a Síria permet a Ankara evitar que les seves pròpies tropes s'enfrontin als mercenaris russos", apunta Claudia Gazzini, especialista en Líbia del Crisis Group. Entre els grups que s'han mobilitzat hi hauria una divisió de l'Exèrcit Nacional Sirià, el paraigua sota el qual Turquia va organitzar antigues brigades de rebels sirians en la seva ofensiva contra els kurds. Organitzacions internacionals i locals han documentat que aquestes brigades amb cobertura militar turca protagonitzaven saquejos, segrestos i atacs contra civils a Afrin, l'enclavament kurd del nord de Síria que van ocupar el 2018. Els comandants nord-americans els van titllar d'indisciplinats i els van acusar de col·laborar amb la neteja ètnica contra els kurds. "Què faran ara a Líbia? El govern de Trípoli hauria preferit soldats regulars disciplinats i sobretot una cobertura aèria per fer front a Haftar", apuntava fa uns dies al Jerusalem Post l'analista Seth J. Frantzman.

Aquests combatents sirians haurien firmat contractes de sis mesos directament amb el govern de Trípoli –no amb l'exèrcit turc– per dos mil dòlars mensuals (gairebé 1.800 euros). Com explica Eduard Soler, investigador del Cidob, "aquest pas és un altre exemple de com els conflictes al nord d'Àfrica i al Pròxim Orient estan interconnectats, que no es pot moure una peça sense afectar les altres, perquè la regió és un complex de seguretat integrat". I això sense tenir en compte que, gràcies al seu suport militar a Trípoli, Turquia ha obtingut un acord per explotar les reserves de gas que es disputa amb Grècia (i la Unió Europea) a Xipre.