Mercenaris russos i soldats malians, acusats d'executar uns 300 homes

BarcelonaLes forces armades malianes, en una operació conjunta amb soldats estrangers identificats per diverses fonts com a russos, van executar sumàriament uns 300 homes, alguns d'ells sospitosos de pertànyer a organitzacions armades islamistes a la ciutat de Moura, al centre de Mali. La matança s'emmarca en un conflicte entre les forces de seguretat del govern malià i grups armats vinculats a Al-Qaida del Magrib Islàmic i l'Estat Islàmic al Gran Sàhara, i que registra un augment dramàtic de morts de civils des de finals del 2021. Segons l'organització en defensa dels drets humans Human Rights Watch (HRW) es tractaria de la "pitjor atrocitat" del conflicte que fa més d'una dècada que viu Mali.

El 27 de març, al matí, un helicòpter aterrava a tocar del mercat d'animals del poble de Moura, a Mali. De l'aparell en van sortir uns soldats i de seguida va començar un tiroteig amb un grup de 30 persones armades que els mercaders van identificar per la seva roba com a combatents islamistes. L'intercanvi de trets va deixar diversos islamistes morts, també dos dels soldats, a més de civils que en aquell moment eren al mercat. "La gent del poble i els comerciants van intentar fugir, però van aterrar més helicòpters i hi havia soldats per tot arreu. Un altre helicòpter ens sobrevolava, disparant a qui mirava d'escapar-se", explica un dels testimonis. A cinquanta quilòmetres de la ciutat hi ha desplegada la missió de pau de les Nacions Unides MINUSMA, a qui es critica que hagi restat impassible davant d'aquests fets i que hagi fallat al seu mandat de protegir els civils.

Execucions sumàries segons l'ètnia

Segons les veus recollides per HRW, durant les hores següents "soldats blancs i, en menor mesura, soldats malians" van bloquejar les sortides de la població i van detenir centenars de persones, entre les quals hi havia combatents vinculats a grups islamistes, però també civils. Van dur els detinguts a un indret a l'est de Moura i els van fer estirar a terra, sota el sol. Els van retenir així durant quatre dies. Entre els dies 27 i 31 de març, els soldats feien passejar en petits grups els detinguts i els disparaven. Segons els supervivents alliberats, la manera com l'exèrcit decidia qui executava tenia a veure amb qüestions ètniques. Per això la majoria dels morts són homes de les ètnies peuhl i fulani, grups en què els islamistes, explotant els greuges històrics que tenen amb el govern, han concentrat els seus esforços de reclutament.

Ja fa mesos que els habitants de la zona descriuen la presència de soldats blancs que parlen una llengua que no és el francès -en referència a l'antiga metròpoli colonial, que ha tingut operacions militars en marxa a Mali durant la darrera dècada i que aquest febrer va retirar-se per discrepàncies amb el govern al poder des del cop d'estat del 2020-. El govern de transició de Mali va fer públic el desembre del 2021 que havia arribat a un acord bilateral amb Rússia perquè "entrenadors russos" formessin l'exèrcit del país africà per combatre la insurgència islamista. Diversos països europeus, però, han denunciat que en realitat Rússia estava desplegant al país tropes del grup de mercenaris russos del Grup Wagner, una empresa privada de seguretat que ha estat vinculada amb el Kremlin i amb esferes pròximes al president Vladímir Putin i que s'ha convertit en els últims anys en una mena de braç de la política exterior de Rússia. S'ha relacionat el Grup Wagner amb operacions molt violentes en escenaris bèl·lics d'arreu del món, on haurien comès crims contra la humanitat que, per la seva naturalesa opaca, ofereixen un paraigua d'impunitat a Moscou.