Mercats d’animals vius: focus de virus i de polèmica

BarcelonaEls científics, i també les autoritats xineses, ho van tenir clar de seguida. L’origen del nou coronavirus que s’acabava de detectar a Wuhan -i que ara té mig món en alerta- era en un dels mercats d’animals vius que hi ha en aquesta ciutat de l’est de la Xina. Concretament, al mercat de Huanan, avui -i des de llavors- tancat amb pany i clau, aïllat de tot i de tothom. La seqüència va ser senzilla. El virus va passar als humans a través d’un dels animals que es venien a les paradetes. Encara no s’ha confirmat quina espècie era, però el món científic es debat entre dues possibilitats: o una serp o un ratpenat. Una situació que, també des del principi, ha evocat fantasmes del passat. El 2003 la Xina va patir una epidèmia molt similar, la de la SARS, que també es va escampar pel món i que va deixar gairebé 800 morts i uns 8.500 contagiats. En aquella ocasió l’epicentre de la malaltia també era un mercat d’animals molt similar al de Huanan. I també llavors el virus va saltar als humans a través d’aquests animals: concretament, dels ratpenats.

L’episodi que estem vivint ha tornat a posar al centre de la polèmica aquests establiments. Durant aquests dies s’han difós imatges del mercat de Wuhan i, entre totes, n’hi ha una que destaca. Un cartell -fons blanc i lletres xineses en vermell i blau- amb la llista de tots els animals vius que es podien trobar a Huanan. L’oferta és sorprenent: cocodrils, cadells de llop, koales, eriçons, camells, guineus, serps, rates, gats, gossos, conills, cérvols, estruços… Moltes espècies estaven tancades en gàbies, exhibides perquè algú s’hi interessés, i compartien espai amb parades de fruita i verdura.

Però, encara que ens sobti, mercats com aquest no són estranys al gegant asiàtic. “És cert que no n’hi ha en totes les regions de la Xina, però al sud del país és bastant habitual veure mercats on es venen animals exòtics i salvatges”, explica a l’ARA Manel Ollé, professor d’història i cultura xineses de la Universitat Pompeu Fabra. Estudis recents diuen, per exemple, que a la província de Guangdong, a tocar de Hong Kong, prop del 80% de la població consumeix animals salvatges o exòtics amb regularitat. Aquesta mitjana, però, baixa en ciutats com Pequín o Xangai, on se situa entre el 5% i el 15%.

Sigui com sigui, els productes derivats d’aquests animals -i també els mateixos animals- solen tenir dues finalitats principals. La primera és alimentària: la població els compra per menjar-se’ls o utilitzar-los com un ingredient de cuina més. De fet, en alguns sectors consumir aquest tipus de carns exòtiques i difícils d’obtenir s’entén com una manera d’exhibir certa posició social, o també com una manera de reivindicar la tradició, els orígens, el passat.

L’altra finalitat està vinculada a la salut: segons algunes branques de la medicina tradicional xinesa, diversos d’aquests exemplars aporten beneficis curatius. “I hi ha un punt molt interessant -comenta Ollé-. Aquests animals sempre se solen vendre vius”. Hi ha una creença molt estesa que diu que menjar els animals just després d’haver-los matat fa que encara conservin l’energia quan s’ingereixen. Si són animals que porten dies -o fins i tot hores- morts, es creu que ja han perdut vitalitat i que, per tant, no es transmet al cos humà.

“Per aquest motiu, fins i tot a les peixateries venen sempre els peixos vius, i te’ls donen a dins d’una bossa de plàstic amb aigua perquè sobrevisquin fins abans de cuinar-los”, explica Ollé.

Higiene i controls sanitaris

Però el veritable problema d’aquests mercats d’animals és la falta de mesures higièniques i especialment de controls sanitaris als animals. Alguns animals són caçats i arriben moribunds, amb ferides que s’infecten i s’agreugen a mesura que passen els dies tancats en gàbies. A més, el fet que molts siguin salvatges o exòtics fa que sovint sigui difícil tenir-ne clara la procedència.

Uns problemes que porten polèmica i que ara s’han traduït en malestar. Diverses ONG xineses, i també internacionals, exigeixen al govern de Pequín que clausuri permanentment aquests establiments. “Si aquests mercats continuen, i el consum humà d’animals salvatges il·legal i sense regularització continua, el públic seguirà sent vulnerable a nous virus potencialment més letals i fonts de futures pandèmies”, adverteix un comunicat de Christian Walzer, director executiu de l’ONG Wildlife Conservation Society, amb base a Nova York.

De moment l’executiu xinès ha respost a la situació, però a mitges. Ha prohibit temporalment el comerç i transport d’espècies salvatges: no es pot fer cap tipus de comerç amb aquestes espècies, vives o mortes, fins a nou avís. I ha advertit especialment mercats, restaurants i plataformes d’internet. Els que ho incompleixin seran castigats de manera “severa”. Però la decisió no convenç tothom. Bàsicament perquè no és una prohibició permanent, cosa que fa pensar que deixarà de practicar-se quan l’enrenou pel coronavirus remeti. I més si tenim en compte que n’hi ha precedents: arran de l’epidèmia del SARS del 2003, el govern xinès ja va prohibir el comerç d’animals salvatges, però la mesura també va ser temporal.