Una pinta de cervesa més barata a la salut del ministre d'Economia britànic

LondresEl somni de tot polític fet realitat. El ministre d'Economia britànic, Rishi Shunak, un perfecte desconegut al Regne Unit fins a la segona setmana de febrer, quan va substituir el dimissionari Sajid Javid per desavinences amb Boris Johnson, protagonitza des d'aquesta setmana la involuntària campanya publicitària potser més efectiva a què qualsevol servidor públic pot aspirar. La seva cara i el seu nom figuren a les cartes i cartells de promoció de begudes i menjars dels quasi 900 establiments de la cadena de pubs Wheterspoon, un homenatge i una mostra d'agraïment a la mesura, anunciada la setmana passada, de reduir l'IVA de totes les consumicions del 20% al 5%.

L'empresari al darrere de Wheterspoon, Tim Martin, un home ben conegut per la seva filiació conservadora i per haver fet campanya a favor del Brexit, havia promès, com va confirmar en una entrevista amb aquest diari publicada al final de l'octubre de l'any passat, que després de la sortida del país de la Unió Europea (UE) el preu de les pintes de cervesa als seus establiments s'abaratiria. No ha calgut esperar a la fi del període de transició del Brexit, que tindrà lloc el 31 de desembre, perquè la seva promesa s'hagi fet realitat.

Amb tot, el Brexit no ha sigut la raó de la rebaixa. La pandèmia de coronavirus, i la necessitat de protegir l'hostaleria, fortament perjudicada pel confinament, ha comportat que Sunak hagi abaixat l'IVA d'aquests establiments en un intent d'estimular el consum en un sector que ha tingut les persianes abaixades des del 20 de març fins al 4 de juliol.

En 764 dels pubs de Wheterspoon, una pinta de Ruddles Bitter costarà ara mitja lliura [0,55 euros] menys del que costava fins al confinament; la de Doom baixa 31 cèntims i les ale experimenten una reducció de 40 cèntims. El cafè i el te Lavazza costaran 16 cèntims menys i fins i tot un got de Pepsi Diet sortirà per onze cèntims de lliura menys.

Martin ha rebut amb gran rebombori les mesures de Sunak. De fet, ja fa molt de temps que aquest empresari, que va fundar el seu imperi a finals dels anys 70 del segle passat, demanava estímuls que igualessin les condicions de mercat en què treballen els supermercats i els pubs i els restaurants. El diferent tractament fiscal entre els uns i els altres ha pres negoci a cadenes com la seva, sosté.

En declaracions al Daily Mail, aquest dilluns s'hi ratificava: "Els supermercats no paguen IVA en vendes d’aliments i els pubs en paguem un 20%. Els supermercats paguen uns dos cèntims per pinta [de cervesa] mentre que els pubs en paguem uns vint. Aquestes diferències fiscals han ajudat els supermercats a subvencionar els preus de venda de cervesa, vi i begudes espirituoses, la qual cosa els ha permès capturar aproximadament la meitat de les vendes de cervesa dels pubs del país en els últims quaranta anys".

La potser involuntària campanya de propaganda de Sunak arriba en un moment en què la seva figura continua sent la més valorada per l'opinió pública britànica d'entre els membres del govern Johnson, fins i tot molt més que el primer ministre, escollit fa pràcticament un any pel seu partit per encapçalar l'etapa final del Brexit, i sobre el qual cada cop pesen més ombres de la seva falta de capacitat per gestionar la pandèmia. A més, a Westminster hi comença a haver un cúmul de rumors sobre el seu estat, rumors que sostenen que no s'hauria recuperat plenament del coronavirus i que hauria ingressat en un hospital la primera setmana d'abril.

Salvador de l'economia

Sunak ha sigut la cara de l'esquema anomenat furlough, l'equivalent de l'ERTO de l'estat espanyol, i l'home que intenta que l'economia no s'enfonsi. De moment ho ha aconseguit a un preu elevadíssim per al Tresor. Però com va assegurar ell mateix, la pandèmia no ha deixat cap altra opció que dur a terme una política del tot heterodoxa, duent els conservadors a una pràctica nacionalització de l'economia del país.

Exbecari Fulbright, de 41 anys, Sunak va arribar al Parlament britànic fa només cinc anys després d'una brillant carrera com a gestor de fons d'inversió. Casat amb Akshata Murthy, filla d'un multimilionari de l'Índia i cofundador d'Infosys –una corporació multinacional que ofereix consultoria empresarial i tecnologia de la informació–, el ministre d'Economia va conèixer la seva dona, amb qui es va casar el 2009 i amb qui té dues filles, mentre estudiaven a la Universitat de Stanford, a Califòrnia. Considerat per alguns com el futur successor de Johnson per la seva acció econòmica per frenar els estralls de la pandèmia, un judici potser massa prematur, és un dels ministres d'Economia més joves del Regne Unit que ha hagut de fer front a una de les pitjors crisis econòmiques de tota la història del país.

La setmana passada, Sunak va presentar una altra iniciativa per afavorir el consum del sector de la restauració. Amb un cost de 500 milions de lliures (550 milions d'euros), durant el mes d'agost l'estat pagarà fins a 11 euros o el 50% d'un àpat de dilluns a dimecres a cada compte d'un restaurant on vagin els britànics. La mesura, que el sector va rebre positivament, ha estat molt criticada pels sectors menys afavorits de la societat, aquells que en la situació actual no tenen ni tan sols la possibilitat de dur un plat a taula a casa seva.

La lluna de mel de Sunak amb l'opinió pública britànica continua. De moment. A la tornada de l'agost, quan s'acabi el programa del furlough, potser de poc li valdran per esbombar la seva popularitat el preu de les cerveses a les taules dels pubs.