800.000 menors han de fugir de casa per la violència de Boko Haram

BarcelonaLa vida de l'Aisha es va trencar quan Boko Haram va entrar al seu poblat, va matar el seu pare i es va endur a la força la seva mare. La nena, de 13 anys, va aconseguir fugir a un camp de refugiats. Allà va a l'escola però assegura que somnia a tornar a casa seva. El mateix desig guarda Rose, una jove mare que no va parar de córrer amb els seu fills quan va veure entrar els milicians radicals al seu poble. El nen més petit, de tan sols dos anys, "va morir de l'estrés", recorda aquesta dona, també refugiada en un camp lluny de la seva llar.

Són tan sols dos dels testimonis que recull l'Unicef en el seu informe 'Missing Childhoods' ('Infàncies Perdudes'), que ha publicat avui dilluns coincidint amb el primer aniversari del segrest de les més de 200 nenes a Chibok, a les quals es va perdre la pista la nit del 14 al 15 d'abril del 2014 quan milicians de Boko Haram van irrompre a l'internat on dormien i se les van endur. L'ONU ha apuntat en les últimes hores que tem que la majoria hagin pogut morir però, ara per ara, no hi ha cap pista d'on es poden trobar i molt menys quin és el seu estat.

L'informe revela que 800.000 menors nigerians s'han vist obligats a fugir de casa cap als veïns el Txad, el Níger o el Camerun a causa del conflicte que assota el nord-est de Nigèria, en la lluita que mantenen els islamistes Boko Haram i les forces militars.

"Desenes de nens i nenes han desaparegut a Nigèria segrestats, reclutats pels grups armats, atacats, utilitzats com a arma de guerra, o obligats a fugir de la violència. Aquests nens i nenes tenen dret que se'ls torni la seva infància", afirma Manuel Fontaine, director regional d'Unicef per a l'Àfrica Occidental i Central.

Segons les xifres d'Unicef, l'agència per a la protecció de la infància de l'ONU, des del 2009, la violència de Boko Haram ha provocat 15.000 morts. La meitat de les víctimes es van produir en un sol any, el 2014, i en el què portem del 2015 els morts ja sumen més d'un miler.

Unicef ha engegat una campanya a internet per conscienciar la comunitat internacional sobre l'ús dels menors en els conflictes, a través del 'hashtag' #bringbackourchildhood (retorneu-nos la infància). La investigació subratlla que els nens són obligats a lluitar a les files de Boko Haram, o fer tasques de vigilància o intendència per als milicians, mentre que les noies són forçades a casar-se o directament són violades.

Mestres i estudiants són dos dels col·lectius que més pateixen la violència. De fet, Boko Haram vol dir l'educació occidental és pecat, i es calcula que els milicians han atacat més de 300 escoles i uns 200 professors i 300 alumnes han estat executats. De fet, el conflicte ha tingut una repercussió directa en l'escolarització. Si ja abans del gran esclat de la violència, la taxa d'escolarització era alta, amb 8 milions de nens sense assistir al col·legi als estats dels nord-est de Nigèria, ara la xifra ascendeix als 10 milions, el percentatge més elevat del món, segons Unicef.

[[OBEJCT]]

De la mateixa manera, hi ha una reducció de la cobertura sanitària en aquesta regió colpejada pel terrorisme. Així, segons l'agència de la infància, menys del 40% de les instal·lacions mèdiques continuen funcionant ja que el personal mèdic ha fugit per por a convertir-se en objectiu del grup sectari. La manca d'atenció ha fet que augmentin els casos de malària, xarampió i diarrea i que s'hagin interromput les campanyes de vacunació infantil

La malnutrició afecta el 18% dels menors que arriben als camps de refugiats instal·lats tant a Nigèria com als països veïns.

En aquest sentit, Unicef fa una crida als països donants que han deixat d'enviar suport financer per ajudar les víctimes del conflicte. En xifres, l'agència només ha rebut el 15% dels 26,5 milions de dòlars que es necessiten per donar una resposta al caos originat a Nigèria. Encara és pitjor el què s'ha recollit per al Níger o el Txad, amb percentatge del 2 i 1%, respectivament.