Meloni, l’aliada italiana d’Abascal

MilàA finals del 2019, un remix d’un discurs de Giorgia Meloni, líder del partit Germans d’Itàlia, va obtenir en pocs dies més de 10 milions de visualitzacions a internet. “Soc la Giorgia. Soc una dona. Soc una mare. Soc cristiana”, deia amb la seva habitual vehemència des de la llotja de la plaça de San Giovanni a Roma. La paròdia, que pretenia ridiculitzar-la, va acabar per convertir-se en la seva millor carta de presentació, fins al punt que la cançó, que va arribar a punxar-se a les discoteques del país, va passar a ser la banda sonora no oficial dels seus mítings.

En aquell moment, poc abans que esclatés la pandèmia, Germans d’Itàlia era el soci menor en la coalició de centredreta liderada per Silvio Berlusconi i Matteo Salvini, amb la qual s’havia presentat a les eleccions del març del 2018, en què va obtenir un 4% dels vots. Tres anys després, però, Giorgia Meloni ha aconseguit quadruplicar el suport del seu partit i amenaça amb arrabassar el lideratge de la dreta al Capitano amb un simple missatge: “Déu, pàtria, família”.

Giorgia Meloni no és cap desconeguda en la política italiana. Nascuda a la Garbatella, un barri obrer del sud de Roma, amb tot just 15 anys es va unir a les joventuts del postfeixista Moviment Social Italià (MSI) i amb 21 va entrar a l’Ajuntament de la capital a les files d’Aliança Nacional. Poc després, va fer el salt definitiu al Parlament gràcies a Berlusconi, que el 2008 la va nomenar ministra de Joventut, càrrec que va exercir fins a la caiguda de l’últim govern del Cavaliere el 2011. Un any més tard, va fundar Germans d’Itàlia.

El seu ascens dins de la dreta italiana s’ha forjat des de llavors gràcies al seu atac radical a la immigració i a les ONG de rescat al Mediterrani, així com a la defensa a ultrança de la família tradicional i les arrels cristianes de la UE. El seu discurs l’ha portat a bastir ponts a Europa amb el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, a qui va arribar a referir-se com “un patriota sense por a denunciar la islamització d’Europa”.

A Espanya, Giorgia Meloni ha trobat en Santiago Abascal el seu millor aliat, especialment després que la relació entre el líder de Vox i Matteo Salvini naufragués pels continus coquetejos de la Lliga amb l’independentisme català. “És una autèntica patriota”, la va definir Abascal. Tots dos comparteixen grup al Parlament Europeu -els Conservadors i Reformistes Europeus-, que Meloni presideix des de setembre. I al gener, en plena precampanya de les eleccions a Catalunya, la política italiana es va reunir a Barcelona amb el líder de Vox per debatre sobre globalització i immigració.

Aliances internacionals

La xarxa d’aliances internacionals de la nova cara de la ultradreta italiana no es limita a Europa. En els últims dos anys la líder de Germans d’Itàlia ha sigut convidada d’honor en diversos esdeveniments organitzats pels conservadors als Estats Units, com l’Esmorzar Nacional d’Oració, o la conferència anual organitzada pel Partit Republicà a Washington, on va mostrar la seva admiració per Donald Trump. “És la recepta que volem dur a Itàlia”, va dir llavors.

L’ascens de Meloni dins i fora de país transalpí podria posar en qüestió el futur de Matteo Salvini com a líder absolut de la ultradreta. Durant els mesos en què Salvini va exercir com a ministre de l’Interior, Giorgia Meloni va romandre en un segon pla. No obstant això, els últims girs polítics del líder de la Lliga, inclosa la seva interessada reconversió europeista i la seva entrada en l’actual executiu presidit per Mario Draghi, han enfurismat bona part de l’electorat tradicional de Salvini.

“Més de sis de cada deu electors que van passar de la Lliga a Germans d’Itàlia després de les eleccions europees del 2019 tenen sentiments euroescèptics, però una part no petita del suport de Germans d’Itàlia en els últims anys és simplement un electorat conservador que ha vist en Giorgia Meloni una líder més sòlida i creïble en aquesta fase”, analitza el politòleg Lorenzo Pregliasco.

Únic partit a l’oposició

Després de la caiguda de l’executiu de Giuseppe Conte al febrer, Meloni va decidir no donar suport al govern d’emergència de l’expresident del Banc Central Europeu, i mantenir-se com l’únic partit que queda l’oposició. Una aposta arriscada que per ara sembla que li ha sortit bé, ja que els últims sondejos la situen com la líder més ben valorada pels italians només per darrere del primer ministre, Mario Draghi.