Mélenchon, el quart candidat en discòrdia

ParísA cinc dies de la primera volta de les eleccions presidencials, Jean-Luc Mélenchon va reunir aquest dimarts en un míting a set bandes 35.000 persones, segons els organitzadors. El candidat de La França Insubmisa era a Dijon, però gràcies al sistema hologràfic que el presidenciable va utilitzar -per segona vegada en aquesta campanya- també el van poder veure en sis municipis més de l’Hexàgon i d’ultramar. Durant prop d’una hora i mitja, Mélenchon, que no es va estar d’atacar els seus rivals, va encadenar -de memòria- les principals propostes del seu programa amb la retòrica pròxima i punxant que el caracteritza. Els hologrames, però, no seran l’única traça singular que l’exsocialista deixarà en aquesta campanya.

Dilluns, mentre Marine Le Pen, Emmanuel Macron i François Fillon celebraven el que podríem descriure com a mítings convencionals -pavelló, tribuna i pantalla gegant-, Mélenchon va transformar el seu en un passeig en barca per l’Illa de França, des del nord fins al sud-est de la capital francesa. Coincidint amb la pujada a les enquestes de l’ insubmís -algunes el situen en tercera posició-, les metàfores del vent a favor o la d’anar vent en popa no van faltar en els rotatius. Figures retòriques a banda, la nau insubmisa capitanejada per Mélenchon va travessar els canals parisencs aturant-se en punts clau, on el candidat va intercanviar paraules -micròfon en mà- amb el seguici de partidaris, curiosos i fortuïts.

“Durant aquesta setmana hem de demostrar una gran sang freda”, va donar com a consigna Mélenchon, fent referència així als múltiples atacs que ha rebut la seva candidatura des que el seu nom va començar a sonar amb força als sondejos. Malgrat que va assegurar que pot sentir “la victòria a tocar”, Mélenchon va reconèixer que “molta gent dubta i no sap cap a quin costat decidir-se”. És per això que va demanar als seus simpatitzants que no el deixin sol i facin ús del boca-orella. “Jo estic preparat, però vosaltres també heu d’estar-ho”, va desafiar-los. D’altra banda, Mélenchon va anunciar des de Dijon que Pablo Iglesias i una delegació de Podem seran divendres a París per donar-li suport. La marsellesa sonava al final de l’acte, el públic cridava “Jean-Luc, president”. Abans el candidat rematava el seu discurs amb un poema de Paul Éluard.

Hollande contra l’excompany

Com altres candidats i part de la premsa francesa, el president François Hollande ha abandonat el seu silenci monacal per dir-hi la seva sobre el candidat que va militar al socialisme francès durant 30 anys. Fent campanya de manera molt subtil, el president francès va donant petites pinzellades que acabaran perfilant -la setmana abans de la segona volta i definitiva- a qui votarà perquè el succeeixi a l’Elisi. I no serà al seu excompany de partit. “Jean-Luc Mélenchon no representa l’esquerra que jo considero que permet governar”, va confessar Hollande diumenge a France 5 en una minientrevista des del mateix avió presidencial. I va afegir: “Té aptituds que, a vegades, cauen en el simplisme”. Hollande es referia a les idees que el candidat té sobre qüestions cabdals com ara les relacions amb Rússia o bé la Unió Europea. “No es pot dir que no hi ha responsabilitats en les massacres químiques a Síria, no es pot considerar que Putin pot fer el que vulgui, no es pot sortir de l’OTAN sense que hi hagi conseqüències” ni “qüestionar el que ha sigut la construcció europea, sobretot quan un es reivindica hereu de François Mitterrand”, va dir Hollande, afusellant una a una les posicions de Mélenchon.

“No és el mateix que Le Pen”

El president, però, va matisar que el candidat de La França Insubmisa “no és el mateix” que la presidenta del Front Nacional, al capdavant en les enquestes frec a frec amb Macron. “Jean-Marie Le Pen és el pare de Marine Le Pen, em vaig oposar a ell quan va arribar a la segona volta el 2002 perquè era un candidat que qüestionava els valors de la República i no ha canviat res en aquesta família”, va assegurar Hollande. Malgrat la puntualització, sembla que Hollande paga ara Mélenchon, molt crític amb el seu quinquenni, amb la mateix moneda.