Prop de 50 milions de nens s'han vist forçats a marxar de casa

BarcelonaHaver de fer les maletes i deixar casa teva fugint de la guerra o la misèria és una experiència traumàtica per a qualsevol adult, que es veu abocat a un periple ple d’obstacles i angoixes. Per a una criatura l’odissea és encara més perillosa, perquè els converteix en blanc fàcil d’abusos i calamitats. Sens dubte és un tràngol que els marcarà per a tota la vida. I la realitat és que cada cop hi ha més infants al món que s’hi veuen obligats. Segons l’Unicef, el 2015 hi havia 48 milions de nens al món que s’havien vist forçats a abandonar casa seva, la majoria d’ells (28 milions) per culpa de la guerra i la violència.

L’informe Desarrelats. La crisi creixent dels nens migrants i refugiats, publicat ahir per l’agència de l’ONU per a la infància, alerta que en els últims deu anys “el nombre de nens refugiats s’ha més que duplicat”. Avui, la meitat dels refugiats del món són menors d’edat, molt per sobre de la seva proporció demogràfica (són el 31% de la població mundial). “En les guerres sorgides els últims sis anys, sobretot a Síria i el Iemen, els nens s’han convertit en objectiu bèl·lic, cosa que abans no passava: la forma més ràpida d’ocupar territori és forçant les famílies que hi viuen a fugir”, explica el director de programes internacionals a Save the Children, David del Campo. De fet, el 45% dels nens refugiats són sirians.

Dels 25 milions de refugiats i demandants d’asil que hi ha al món, n’hi ha 11 milions que són nens, un 44%. Ara bé, entre els refugiats sota auspici de l’ACNUR, que són la majoria -però no es compten els 5 milions de refugiats palestins acollits per l’UNRWA i els demandants d’asil-, els infants representen ja el 51%.

El terme refugiat es refereix a qui ha hagut de sortir del seu país i travessar fronteres a causa de la violència i la guerra. Però, a més, hi ha 41 milions de desplaçats interns al món, és a dir, gent que ha hagut de fugir de casa per la guerra però que no ha sortit del seu país. I 17 milions d’aquests són nens. Per completar la fotografia, hi ha 20 milions de nens migrants que viuen fora del país d’origen per altres motius, a la recerca tots ells d'una vida millor.

“Alguna cosa està fent molt malament la humanitat quan cada cop més gent ha de marxar de casa i cada cop a una edat més jove”, diu Paula Sanpedro, especialista en refugiats d’Oxfam Intermón. “Aquestes dades parlen de la desigualtat i la inequitat mundials, de la pobresa, i cada cop més del canvi climàtic, que provoca sequeres i inundacions” que obliguen molta gent a marxar del lloc on ha nascut.

Nens detinguts a la frontera

Gairebé pitjor que el que han deixat enrere, però, és el que es troben pel camí. “El gran problema és que les polítiques que imperen [als països d’acollida dels migrants i refugiats] no tenen una visió de drets humans, sinó de política migratòria. Els nens són nens i han de ser tractats com a tals”, recalca Roger Garcia Rodoreda, responsable de política per a la infància de l’Unicef a Catalunya.

Amb aquest volum d’infants creuant les fronteres terrestres i marítimes cada dia, “cal dedicar molts més recursos” per poder disposar de “personal qualificat a les fronteres” que garanteixi aquesta protecció especial als menors d’edat, diu Garcia.

Aquesta és una de les recomanacions que fa l’informe de l’Unicef. S’hi afegeix “acabar amb les detencions dels nens refugiats o demandants d’asil” que avui es produeixen en moltes zones frontereres, especialment a Grècia, on arran de l’acord de repatriació amb Turquia els centres d’atenció als immigrants s’han convertit en centres de detenció, on no hi ha distinció entre majors i menors d’edat. “Això és una violació flagrant de la Convenció Internacional dels Drets dels Infants, perquè els menors no poden ser privats de llibertat, menys encara si no han comès cap delicte i és només per una causa administrativa”, denuncia Del Campo, de Save the Children.

L’informe de l’Unicef destaca l’enorme “impacte negatiu d’una detenció per al desenvolupament dels nens” i recomana alternatives com retenir el seu passaport i demanar-los que compareguin regularment, designar algun dels seus familiars com a valedor, o un supervisor independent si és un menor no acompanyat, a més de registrar-lo obligatòriament. “El registre que se’ls fa en una illa de Grècia només serveix per a aquella illa però no el protegeix la resta del camí”, explica Del Campo.

En definitiva, l’informe reclama als països que donin a les criatures un tracte preferencial quan arriben al país, perquè avui se’ls tracta com a immigrants abans que com a nens. “Mentre hi ha nens europeus als quals es mira amb lupa la composició del menjar o quant pesa la seva motxilla, els infants que arriben en una illa grega no reben cap tracte especial pel fet de ser nens”, diu Del Campo.

Garcia destaca també la necessitat que els centres d’acollida tinguin un edifici concret per als nens, ja que ara se’ls ubica al mateix espai que la resta d’adults i això els fa vulnerables als abusos. També demana que es prioritzi la reunificació dels nens amb les seves famílies.

Una cita a l’ONU per a la denúncia

El pròxim 19 de setembre, l’Assemblea General de l’ONU a Nova York posarà el focus en la població migrant i refugiada, i l’Unicef hi aportarà aquest informe clarificador. “Volem que hi hagi una resposta més bona de la comunitat internacional i que s’incrementin els recursos per poder identificar els infants i tractar-los com a tals, garantint-ne tots els drets, no només la supervivència, sinó també, per exemple, l’educació”, apunta el representant de l’Unicef a Catalunya. Segons un informe recent de la Unesco, el 50% dels menors refugiats no van a l’escola i el 75% dels adolescents tampoc no van a l’institut.

Prop de 14.000 nens han arribat sols a Itàlia aquest 2016

A l’increment en el nombre de menors refugiats i migrants s’hi afegeix també un augment en la xifra dels menors no acompanyats. Un informe que Oxfam Intermón fa públic avui alerta que els nens que arriben sols a Itàlia després de travessar el Mediterrani són ja el 15% del total d’arribades del 2016. En els sis primers mesos de l’any, 13.705 menors no acompanyats van desembarcar a Itàlia, més que en tot el 2015 (12.360). El 94% són nens (poques nenes arriben soles) i el 82% tenen 16 o 17 anys, procedents sobretot d’Egipte, Gàmbia, Albània, Eritrea, Nigèria i Somàlia. “Europa està sent incapaç de resoldre aquesta qüestió. En lloc de donar vies segures i legals d’entrada, el blindatge de fronteres el que ha fet és que les màfies creixin”, denuncia Paula Sanpedro, d’Oxfam Intermón. El problema és també la manca d’un registre i d’un seguiment fiable d’aquests menors un cop entren en territori europeu: de tots els que han arribat aquest any, 5.222 ja s’han declarat desapareguts, segons l’estudi. S’escapen dels centres d’acollida a un ritme de 28 al dia, “es fan invisibles al radar legal i, per tant, més vulnerables a la violència i l’explotació”.