La meitat dels europeus vacunats al juny: l’horitzó més optimista de la UE
Brussel·les compta rebre 300 milions de dosis el tercer trimestre, però al ritme actual trigaria tres anys a vacunar un 70% dels ciutadans
Brussel·lesPer recuperar la versió més semblant a la normalitat prepandèmia, autoritats i experts repeteixen que cal haver immunitzat set de cada deu persones. Això vol dir haver-les vacunat dues vegades, perquè calen dues dosis de les vacunes que actualment tenim a disposició. La Comissió Europea s’ha fixat l’estiu com a objectiu per haver vacunat el 70% de la població, però, amb les poques dades que s'han publicat fins ara, de moment –i sense nous entrebancs– només hi hauria vacunes per a la meitat dels europeus d’aquí al juny. Ara bé, per arribar a aquest percentatge caldria accelerar el ritme de vacunació actual.
No són públics ni els calendaris de distribució de dosis que les farmacèutiques han compromès ni tampoc els contractes que han firmat amb les institucions europees. I si a aquesta opacitat s’hi afegeixen les conseqüències que pugui provocar la cursa geopolítica per la vacuna, a més dels interessos empresarials i els imprevistos de producció i entrega, la incertesa inunda (i gairebé ofega) qualsevol pronòstic.
Brussel·les ha signat (en nom dels vint-i-set governs europeus) contractes amb sis farmacèutiques que li asseguren 1.060 milions de dosis de les vacunes que ja estan aprovades i 680 milions de dosis de vacunes com les de Johnson & Johnson i CureVac, que estan pendents d'autorització. A més, està en converses exploratòries amb Novavax i Valneva per a 130 milions de dosis més. Sense tenir en compte aquestes últimes, la UE podria vacunar més de tres vegades cadascun dels seus habitants. Però molt poques de totes aquestes dosis estan ja a disposició dels governs europeus i no sabem del cert quan ho estaran la resta.
El ritme de vacunació
Segons les dades que ha publicat aquesta última setmana la Comissió Europea, aquest primer trimestre hi haurà 106 milions de dosis de les vacunes de Moderna, Pfizer/BioNTech i AstraZeneca disponibles per a la UE. En van arribar 18 milions al gener, 33 al febrer i 55 al març. Això implica que hi ha capacitat per vacunar un 11% de la ciutadania europea (448 milions de ciutadans) el primer trimestre.
Tot i això, amb el febrer ja començat, la UE només ha vacunat una vegada un 2,5% de la població i un 0,8% ha rebut la segona dosi. Segons les dades de seguiment globals que fa servir l’agència Bloomberg, la UE vacuna diàriament prop de 600.000 persones i, si continua a aquest ritme, necessitarà més de tres anys per arribar a l'objectiu del 70% d’europeus immunitzats. El Regne Unit, en canvi, ja ha injectat una dosi al 15,7% de la seva població. Ara bé, només ha administrat dues dosis a un 0,8%, i aquesta és una de les principals crítiques, perquè l’eficàcia (i la seguretat) a llarg termini de la campanya de vacunació es pot veure afectada si hi ha problemes amb la segona punxada. Segons els càlculs de Bloomberg, però, tant el Regne Unit com els Estats Units trigarien menys d’un any a vacunar un 70% dels seus ciutadans.
La Unió Europea és blanc de les crítiques perquè la seva campanya de vacunació avança a pas de tortuga al costat de la del seu exmembre, el Regne Unit. I també dels Estats Units, Israel i, fins i tot, Sèrbia. Ha exposat públicament els problemes de la seva estratègia de vacunació amb una baralla a porta oberta amb el sector farmacèutic, s’ha disparat al peu posant en risc el complicadíssim acord post-Brexit per la picabaralla amb AstraZeneca i, per a més inri, ha reconegut a Putin que la seva vacuna no li aniria gens malament.
En la batalla pel relat, doncs, la Unió Europea no està en gens bona posició global. Brussel·les (i la mateixa cancellera alemanya Angela Merkel) defensa que ha prioritzat la seguretat i els drets de la ciutadania a la velocitat, així que cal veure si, a la pràctica, hi ha alguna opció que tot plegat s’assembli una mica al conte de la tortuga i la llebre.
La clau serà el segon trimestre, perquè el primer ha sigut especialment lent i accidentat. De març a juny, Brussel·les assegura que arribaran 300 milions de dosis de les tres vacunes ja en distribució, cosa que permetria immunitzar més d’un 30% de la ciutadania europea. A més, es preveu que la vacuna de Johnson & Johnson estigui autoritzada a l’abril i que pugui distribuir uns 80 milions de dosis. Aquesta vacuna només requereix una sola dosi; per tant, implicaria poder immunitzar 80 milions de persones més. Si hi hagués capacitat d’absorció absoluta de totes aquestes vacunes fins al juny i, comptant amb la de Johnson & Johnson, es podria arribar a vacunar un 60% de la ciutadania, cosa que s'acostaria a l’objectiu.
Però aquest seria l'horitzó més optimista, i que es faci realitat depèn de factors controlables (com els recursos, els esforços i la planificació de cada govern per estendre la campanya de vacunació) i d’altres de més complexos, com la capacitat de producció de les empreses farmacèutiques i el compliment dels seus compromisos amb la Unió Europea, que ha invertit 2.700 milions per comprar milers de milions de dosis quan encara no existien.