La Mediterrània s'escalfa un 20% més de pressa que la mitjana del planeta

BarcelonaSi l'escalfament del clima és un problema mundial, a la conca de la Mediterrània ja hi sonen totes les alarmes. La temperatura mitjana s'ha elevat 1,5 graus des de l'era preindustrial, un 20% més de pressa que en el conjunt del planeta. Segons el primer estudi sobre l'impacte del canvi climàtic a la regió, presentat aquest dijous a Barcelona, és un dels principals focus de l'escalfament a escala planetària.

Els vuitanta científics que han participat en l'elaboració de l'estudi, que es va començar el 2015, preveuen que si no hi ha una reducció dels gasos d'efecte hivernacle la regió es pot escalfar fins a 2,2 graus el 2040. "Molta gent em diu que per què ens amoïnem tant per uns graus de diferència, però si el meu cos en comptes d'estar a 37 graus superés els 39 ningú gosaria fer-me aquest comentari", ha apuntat la investigadora tunisiana Semia Cherif, coordinadora d'aquest estudi impulsat per la Unió per la Mediterrània. L'escenari és més preocupant tenint en compte que la població de la regió superarà els 529 milions d'habitants el 2025, un terç dels quals viuran en zones costaneres.

L'augment de les temperatures implicarà onades de calor més llargues i intenses així com sequeres extremes, que seran més freqüents. Els científics han calculat que el nivell del mar pot augmentar un metre el 2100, cosa que afectaria uns 37 milions de persones només al Nord de l'Àfrica. En la majoria de grans ciutats el mes més fresc de l'estiu serà més calorós que el més càlid de l'actualitat. El 2050 almenys deu ciutats de la Mediterrània constaran entre les vint més afectades de tot el planeta per l'augment del nivell del mar. També hi haurà impactes sobre l'agricultura, a causa de la inundació de terres i la salinització d'aigües subterrànies.

Menys aigua, menys agricultura i menys pesca

Els científics calculen que més de 250 milions de persones de la regió no tindrem prou aigua d'aquí a vint anys. I no és difícil d'imaginar les conseqüències de l'escassedat en forma de guerres i moviments migratoris.

L'escalfament s'està traduint també en una més gran acidificació de l'aigua del mar i l'augment de la seva temperatura. Un dels problemes és la falta d'oxigen per als animals marins: els científics estan d'acord que si l'aigua s'escalfa un grau, la mida dels peixos es reduirà entre el 20% i el 30%. Si hi afegim els problemes derivats de la contaminació i la sobrepesca (que afecta el 90% de les espècies comercialitzades), tenim la pèrdua d'un 34% de les espècies de peixos. D'altres espècies com les meduses i els depredadors exòtics (com el peix lleó) es veuran afavorides per l'escalfament i, de fet, ja s'han convertit en una plaga que desequilibra els ecosistemes. Ja s'han detectat a la Mediterrània unes 700 espècies invasores que procedeixen de climes més càlids, bàsicament del mar Roig. La invasió del mosquit tigre també és una conseqüència dels canvis al clima i al medi.

I l'impacte sobre els ecosistemes no s'acaba al mar: a terra es degraden els boscos, desapareixen els aiguamolls i la fauna pateix també per l'explotació insostenible dels sòls. Més calor i més sequeres també vol dir més focs: l'àrea forestal cremada podria augmentar un 40% si la temperatura augmenta "només" 1,5 graus.

Els científics adverteixen que un augment de la temperatura mitjana igual o superior a 2 graus a la conca Mediterrània generaria unes condicions per als ecosistemes marins i terrestres que no s'han produït en els últims 10.000 anys.

Fam i malalties

Si la població creix i disminueix la producció agrícola i el rendiment de la pesca i l'agricultura, hi haurà també escassedat d'aliments. I la cadena de conseqüències ens porta a concloure que la salut humana també està amenaçada: hi haurà més malalties i morts a causa de la calor (que afectaran sobretot gent gran, criatures i els més pobres), més malalties respiratòries i cardiovasculars i altres de relacionades amb la qualitat de l'aigua.