El Mediterrani, assetjat per incendis cada cop més intensos

BarcelonaMentre la flama olímpica està a punt de consumir-se a l'Estadi Olímpic de Tòquio, la ciutat grega d'on va sortir fa més d'un any es veu amenaçada per un incendi devastador. El foc que crema al Peloponès ha obligat a evacuar diversos pobles i aquest dijous s'acostava a la zona arqueològica de l'antiga Olímpia, on els rajos del sol encenen la flama olímpica cada quatre anys. "Si encara hi ha algú que tingui dubtes sobre si el canvi climàtic és real, que vinguin i vegin això", deia aquest dijous el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, durant una visita a la zona pròxima a Olímpia, on els bombers havien aconseguit, almenys de moment, protegir les restes arqueològiques.

El d'Olímpia és només un dels 150 incendis forestals que s'han declarat a tot Grècia en els últims dies. El foc als suburbis d'Atenes, que dimarts va obligar a evacuar centenars de persones, es donava ja per controlat aquest dijous al matí, però el vent va tornar a revifar les flames i dijous a la tarda s'havia ordenat l'evacuació dels suburbis d'Afidnes, Kryoneri, Kokkinovrahos i Ippokrateios Politeia, al nord d'Atenes, a més dels refugiats del centre d'immigrants de Malakasa, que també van haver de ser desallotjats. Més al nord encara, però a prop de la capital, s'evacuava una dotzena de pobles de l'illa d'Eubea.

A Turquia, la situació era similar o fins i tot més greu, si s'ha de jutjar per les paraules del president turc, Recep Tayyip Erdogan, que assegura que els incendis d'aquest estiu són els pitjors de la història del país. I els satèl·lits de l'agència europea Copernicus ho corroboraven: la intensitat diària dels focs a Turquia és la més alta que ha registrat mai el seu programa de monitoratge de l'atmosfera des que va arrencar l'any 2003.

"A Turquia i el sud d’Itàlia, les emissions i la intensitat dels incendis augmenten ràpidament", alertava Copernicus en un comunicat, en què indicava que també s'havien registrat focs intensos al Marroc, Albània, Grècia, Macedònia del Nord i el Líban. Tota la Mediterrània convertida en un punt calent dels incendis forestals, enmig d'una onada de calor especialment cruenta. I és que, també segons Copernicus, aquest mes de juliol del 2021 ha sigut el segon més calorós mai registrat a Europa i el tercer a escala global, després dels del 2016 i el 2019, que només van ser 0,1 ºC més alts que aquest. Grècia ha vist pujar els termòmetres aquest estiu fins als 46 ºC, mentre que a Turquia i Xipre s'han registrat fins a 50 ºC. "És una situació excepcional, tenim unes temperatures extremes que afavoreixen la propagació d'incendis, tot i que poden haver estat generats sovint per negligència humana", explica el director del CREAF, Joan Pino, i adverteix que a causa de la crisi climàtica "aquestes onades de calor són cada cop més freqüents".

Temporades d'incendis més llargues

Si bé els científics es resisteixen sempre a atribuir directament un esdeveniment concret, com aquesta onada virulenta d'incendis, al canvi climàtic, el que sí que està clar és que la crisi climàtica fa que "coses fora de l'habitual com aquesta es vegin cada cop més", diu Jordi Vendrell, director de la Fundació Pau Costa d'Ecologia del Foc. Un altre efecte: "A la Mediterrània molts països estan allargant la seva temporada d'incendis, que acostumava a començar al juny i ara comença al maig, i acostumava a acabar cap al setembre i ara s'allarga a l'octubre", explica Veendrell. "I alhora els incendis pugen de latitud": el risc d'incendi deixa de concentrar-se a la Mediterrània i s'estén cada cop més cap al nord d'Europa, afegeix. Els incendis d'aquests dies, però, es concentren al sud i l'est de la Mediterrània, on l'onada de calor està sent especialment forta. Països com Ucraïna estan registrant també molts focs. Espanya "ha tingut sort", diu Pino, perquè no està sent ni de lluny la seva pitjor temporada d'incendis (almenys de moment), mentre que Itàlia ha patit aquest juliol incendis importants a Sardenya, Sicília i, en els últims set dies, a gairebé tota la meitat sud de la seva península. Les flames han amenaçat zones turístiques a la costa de l'Adriàtic, on van haver d'evacuar algunes platges.

Però pel que fa a intensitat del foc, tal com assenyala Copernicus, els més greus eren els de Turquia i Grècia. "La intensitat té molta rellevància per dos factors: primer per als mitjans d'extinció perquè per molts recursos que hi posis no l'atrapes, i segon per la severitat cap als ecosistemes, als quals costa molt més temps recuperar-se", explica Vendrell. I els incendis a la Mediterrània estan creixent en intensitat.

I l'emergència climàtica no és l'únic causant. Tal com assenyala Pino, un altre factor és que ha crescut el terreny de bosc o vegetació a Europa a causa de l'abandonament dels cultius i les pastures en moltes regions. Ara tenim més boscos i això significa "més combustible" per als incendis. Als països del sud com Grècia o Turquia, però, són més aviat matollars en lloc de boscos, però el procés és el mateix. I el tercer factor és la presència humana més gran en aquests boscos o matollars, per l'expansió de les urbanitzacions però que també eleva el risc que s'hi produeixi un incendi per l'acció humana. "La nova normalitat no vol dir que cada any tindrem incendis com aquests, sinó que els episodis de condicions extremes [com aquesta onada de calor, però també onades de fred o pluges torrencials] cada cop seran més freqüents –diu Pino– i això pot comportar una freqüència més gran també dels focs".