May versus Corbyn, segon i últim assalt davant l’audiència

LondresCom ja havien fet dilluns passat, Theresa May i Jeremy Corbyn es van tornar a enfrontar ahir a la nit a preguntes directes i per moments prou agressives de l’audiència britànica, en aquest cas a través del centenar de persones assistents al programa de BBC One Question time.

Un terç dels presents donaven suport als tories, un altre terç, als laboristes, i la resta o bé eren indecisos o votaven altres partits. Sorprenia, però, l’absència de persones de color. De fet, només n’hi va intervenir una.

May va actuar en primer lloc. La primera pregunta va ser un retret rere un altre per les “promeses trencades” durant el seu pas pel ministeri de l’Interior i des que és a Downing Street. Theresa May, però, va intentar en tot moment capgirar les qüestions i recordar que ha “convocat eleccions per poder fer possible la voluntat dels britànics”. Feia referència al seu eslògan electoral: comptar amb un “govern fort i estable” per negociar el Brexit amb Brussel·les. I encara que en alguns moments May es va enfrontar a interrogadors irats que l’acusaven “d’haver convocar les eleccions no en interès del país sinó del seu propi partit”, May s’escapolia un cop i un altre duent la pilota al seu terreny preferit, el Brexit.

Amb tot, no es va poder escapar de les qüestions que feien referència al finançament dels sistemes d’assistència, un dels punts febles de la campanya conservadora, ni tampoc a l’ajust salarial a què els treballadors del sistema nacional de salut han hagut de fer front des del 2010.

“Les infermeres cobren més”, deia May. Però una que la interpel·lava des del plató li responia que no. I una altra encara reblava: “I redueix impostos als més rics”. L’educació, i la rebaixa de finançament que es preveu per a les escoles en els pròxims anys, van ser altres retrets que May, impassible, va encaixar.

Rebuig a fer coalicions

La primera pregunta per a Corbyn va ser també sobre el Brexit i els seus efectes. “No necessàriament serem més pobres fora de la UE -va dir-, però cal garantir inversions per fer-ho possible. El nostre objectiu és tenir accés al mercat europeu lliure d’aranzels”, va dir.

Corbyn va descartar també la formació de cap coalició. “La meva aspiració és formar un govern laborista per desplegar el nostre programa”. El líder laborista va fer front a preguntes sobre l’anunciada pujada de l’impost de societats, que al final del 2022 se situaria en el 26%. “La pobresa és un malbaratament. És hora de tenir cura dels serveis socials”, va reblar Corbyn davant la preocupació d’un petit empresari. “Només el 5% del país es veurà afectat per aquests augments”.

L’audiència també va ser prou dura amb Corbyn. Va haver de sentir que “el seu programa és la carta al Pare Noel. Com es pagarà?” També va haver de sentir una de les acusacions que se li han fet sovint: la manca de fermesa davant d’actituds antisemites dins del seu partit. I encara el seu presumpte suport en el passat a l’IRA.

La trajectòria llargament pacifista de Corbyn el va posar en problemes davant d’alguns espectadors i la hipotètica qüestió de si respondria a un atac nuclear. Però l’ajuda li va venir d’una espectadora, sorpresa davant l’interès “d’alguns espectadors per matar milions de persones”.

Corbyn es va mostrar en tot moment honest i fidel als seus principis: la justícia social i el pacifisme van ser dues de les idees bàsiques que va exposar.

Irlanda tindrà un primer ministre gai

Leo Varadkar, de 38 anys, serà aviat el primer cap de govern d’Irlanda no blanc i obertament homosexual. El nomenament és un símptoma més del gran canvi que viu un país fins ara encotillat per una tradició catòlica molt conservadora, i en què el matrimoni gai tot just va ser legalitzat el novembre del 2015. Varadkar, fill d’un immigrant de l’Índia, substituirà Enda Kenny com a taoiseach, després que ahir fos escollit líder del Fine Gael, el partit majoritari de la coalició que governa el país.