May vol retardar el Brexit fins al 22 de maig amb una nova votació

LondresNou intent de pressió del govern de Theresa May al Parlament britànic. Enmig d’una boira cada vegada més densa, que amenaça amb engolir el Palau de Westminster i bona part del sistema polític britànic, Downing Street va aconseguir ahir que el president de la Cambra dels Comuns, John Bercow, accepti una nova votació sobre el Brexit, que es farà avui mateix, el dia que, en teoria, el Regne Unit havia de deixar finalment la Unió Europea (UE).

Aquesta vegada, a diferència de les dues anteriors -en què la premier May va resultar severament derrotada-, la moció que ha decidit tirar endavant l’executiu només inclou l’acord de retirada -el tractat internacional de 585 pàgines, legalment vinculant, i que cobreix, entre altres coses, els termes econòmics de l’adeu del Regne Unit- i no pas la declaració política -un text de 26 pàgines- que l’acompanya, que només és una manifestació d’intencions quant als termes de la futura relació entre Londres i Brussel·les. La complexa maniobra legal del govern May per superar les restriccions imposades pel president Bercow a la presentació de la mateixa moció més d’una vegada si ja ha estat refusada, intenta arraconar la resta de partits, sobretot el Laborista.

Últim intent

D’acord amb el que va establir la setmana passada el Consell Europeu, si la premier aconsegueix finalment aprovar l’acord de retirada -no hi havia condicions sobre la declaració política- abans de les 23 h (hora local), de manera automàtica s’ajorna el dia del Brexit al 22 de maig. En canvi, si no ho aconsegueix, el termini es redueix dràsticament al 12 d’abril. En aquest punt, May hauria de demanar una extensió més llarga i proposar un pla alternatiu o bé optar pel no acord i, d’una vegada, fer efectiu el Brexit.

Si avui s’aprova l’acord -opció molt difícil a l’hora de tancar aquesta edició-, els pròxims dies s’hauria de ratificar la declaració política.

Però minuts després que el govern anunciés el seu nou moviment, el líder de l’oposició, Jeremy Corbyn, afirmava a la BBC que el seu partit no cauria en el parany. “No hi donarem suport. El que el govern intenta fer és una cosa que la premier mateixa va negar el gener passat, que és separar el tractat de retirada del futur marc de relació. No es pot separar, perquè aleshores et dirigeixes cap a un Brexit cec”.

L’aposta de Downing Street intenta provocar una esquerda en les files de l’oposició i aconseguir prou vots del laborisme per arribar a la meta. Entre altres raons perquè és pràcticament impossible que May tingui la col·laboració d’entre una vintena i trentena dels mateixos tories més els deu dels nacionalistes nord-irlandesos del DUP. Aquests, llevat que hi hagi un miracle d’última hora, no votaran mai a favor d’un acord de retirada que inclou la garantia de la frontera d’Irlanda del Nord, als seus ulls “una amenaça per a la integritat del Regne Unit”.

Però el laborisme no vol donar cap trumfo ni als tories ni a May, que si aconseguís el gran premi dimitiria poc després del 22 de maig i deixaria la fase de la negociació comercial amb la Unió Europea a un nou líder, molt probablement del sector més dur del brexiters.

Enmig de “la crisi política i constitucional més greu dels últims 300 anys” que viu el Regne Unit, segons declarava ahir al programa Today de BBC Radio4 l’historiador i biògraf de diversos primers ministres Anthony Seldon, el país s’encamina o bé cap a l’esmentat no acord o, en cas de pròrroga llarga de la UE -amb recança per part d’algun estat, però gairebé segur que l’aconseguiria-, a unes eleccions generals després de les europees de finals de maig. Tot i així, no es pot descartar que May intenti una quarta votació abans del 12 d’abril de tot el paquet: acord de divorci i declaració, si Bercow ho permet.