May obre el debat del Brexit amb tres derrotes

LondresJornada infausta per a Theresa May i el govern britànic ahir al Parlament. I també extremadament bizantina, en un molt valuós exemple de la complexa maquinària dels procediments de Westminster. Coincidint amb l’obertura del transcendental debat sobre l’acord de retirada que la Unió Europea (UE) va establir amb la primera ministra el 25 de novembre, i que els diputats votaran dimarts vinent, el govern va perdre tres votacions consecutives que marcaran el desenllaç del pròxim 11 de desembre.

Una de les mocions, la tercera segons l’ordre en què es van debatre, pot marcar el rumb futur que prengui el Regne Unit si Theresa May no aconsegueix superar l’actual i, en aparença, majoritària oposició de la cambra al seu pacte del Brexit. A la pràctica faculta el Parlament a optar per un pla B alternatiu al de May abans de caure en el que, a hores d’ara, és la sortida per defecte si la proposta de la premier no rep llum verda: sortir de la UE sense acord.

En teoria, fins i tot podria obrir la porta a una segona consulta, un camí encara molt llarg fins a poder-se materialitzar en una legislació concreta, que trigaria un mínim de cinc mesos a fer-se realitat. En qualsevol cas, si el govern no aconsegueix el consens de la cambra en la data límit del 21 de gener, seran els diputats els que, instruint el govern a través d’esmenes vinculants, prendrien les regnes del procés.

Paradoxalment, durant un debat sobre la sortida de la UE, l’ombra del segon referèndum va planar tant en les intervencions de May com en les del líder laborista, Jeremy Corbyn. La primera, molt determinada a no obrir una capsa de Pandora que “podria alliberar forces desconegudes i posaria en risc la credibilitat de la democràcia”. El segon, molt caut i insistint que la seva “prioritat és celebrar eleccions generals si el pla de la premier no és aprovat”.

La significativa moció -acceptada per 321 vots a 299- va ser presentada pel diputat conservador i ex fiscal general de l’estat Dominic Grieve, partidari ell mateix d’un segon plebiscit. El fet que alguns tradicionals aliats de Theresa May hi votessin a favor, tot i que, en principi, juga a la contra del govern, va obrir de seguida moltes especulacions als passadissos de les Cases del Parlament. Alguns analistes ho interpretaven com el roc a la faixa amb què ja compta la premier per evitar el que, segons totes les previsions, seria una catàstrofe econòmica: l’esmentada retirada del Regne Unit de la UE a la valenta, sense acord, una possibilitat que May vol evitar pràcticament a qualsevol preu, amb l’excepció, de moment, d’una segona consulta als ciutadans britànics.

Les altres dues mocions perdudes pel govern són menys pràctiques però molt simbòliques i excepcionals. Perquè la cambra va determinar que el govern havia comès desacatament contra el Parlament per no publicar l’informe legal sobre el Brexit fet pel fiscal general, Geoffrey Cox, i que els Comuns van demanar íntegre en una votació vinculant el 13 de novembre.

Dilluns Cox només va presentar una síntesi del text i cinc partits de l’oposició i els aliats governamentals del DUP (unionistes nord-irlandesos) van demanar a l’ speaker (president) que obrís el procediment sancionador. L’existència del menysteniment als diputats es va determinar en la primera ocasió -una moció presentada pel govern- per 311 a 307 vots; en la segona -una altra esmena del Partit Laborista-, per 311 a 293 vots. En estadis posteriors del procés es coneixerà si hi ha o no sanció contra Cox o contra algun altre membre de l’executiu.

El cabinet es va haver de comprometre a publicar l’informe legal. Amb tot, la líder de la Casa dels Comuns, Andrea Leadson, va fer servir una forma prou ambigua que no garanteix que l’anàlisi estigui a l’abast dels diputats abans que hagin de votar dimarts vinent. El debat continuarà quatre dies més.