May s’ho juga tot a una nova carta

Londres / Brussel·lesDesprés d’un viatge llampec no previst i a la desesperada, Theresa May va arrencar ahir a la nit a Estrasburg, en una reunió d’última hora amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, una nova prova de bona voluntat de la Unió per ajudar-la a tirar endavant al Parlament de Westminster el pacte del Brexit, que aquesta nit s’ha de votar per segona vegada i que ja va ser refusat a mitjans de gener per una diferència de 230 vots.

Quan May encara no havia sortit de la reunió, David Lidington, el seu número dos, va assegurar als Comuns que el govern havia aconseguit “canvis legalment vinculants que reforcen i milloren l’acord de sortida i la declaració política”. Així ho confirmaven després Juncker i May en una roda de premsa passades les 23.30 hores, en què van explicar que es tracta d’un “un instrument conjunt” legalment vinculant que impedeix que el Regne Unit quedi atrapat a la unió duanera amb el backstop, el mecanisme sobre la frontera d’Irlanda que permet garantir que, en qualsevol cas, a l’illa d’Irlanda no hi haurà una frontera física amb el nord.

Què s'ha acordat?

L’acord signat el 25 de novembre amb la UE no s’ha tocat, i el que s’hi afegeix, és una mena de codicil (instrument segons els dos líders polítics) que, segons la interpretació que en fa el govern, pot tenir la mateixa força legal que qualsevol tractat internacional. També Juncker va assegurar que ofereix "garanties legals" i May insistia que els documents obtinguts són "el que demanava el parlament britànic". També s’ha afegit un comunicat conjunt a la declaració política, en què es reitera la bona voluntat de totes dues parts d'arribar a un acord el més aviat possible i demostrar encara més ambició per pactar un nou marc de relació que passaria per un acord lliure d’aranzels. El Regne Unit també hi afegeix una declaració unilateral ratificant la seva interpretació del backstop, sense esmenes europees.

De fet, la clau és que es fa referència a una possibilitat "última" que si el Regne Unit considera que la UE està actuant de mala fe per mantenir-lo dins la unió duanera, pugui recórrer a un tribunal d'arbitratge i intentar aconseguir sortir-ne de manera unilateral. Tot i això, no es tracta d'un botó que els britànics puguin prémer per desactivar el mecanisme de seguretat, sinó que està lligat a aquest arbitratge i a la necessitat de provar que la UE actua de mala fe.

Servirà als comuns?

La gran pregunta ara és saber si tota la maniobra de May serà suficient perquè aquesta nit aconsegueixi la llum verda de la cambra. Serà fonamental que el fiscal general del Regne Unit, Geoffrey Cox, canviï la seva interpretació sobre el pacte del Brexit i digui tot el contrari del que va dir en el seu primer dictamen. Aleshores Cox va assegurar que, tal com estava redactat el backstock, el Regne Unit podria quedar atrapat permanentment a la unió duanera.

Lidington va assegurar que Cox farà pública aquest matí la seva nova avaluació. Qui la va fer immediatament va ser Kier Starmer, el ministre del Brexit a l’ombra. Gens sorprenentment, Starmer va posar en dubte que Cox pugui variar la seva interpretació. El representant laborista va anunciar que el seu partit votarà contra l’acord.

És la primera vegada des que van començar les anades i vingudes del Brexit que May i Juncker es reuneixen a Estrasburg. Fins ara sempre celebraven les seves trobades a Brussel·les. La decisió de reunir-se a França prova que per la banda europea la trobada ja no era esperada o que, com a mínim, l’exasperació va arribar al límit i Brussel·les es va cansar d’estar a la disposició de la premier. Un portaveu de l’executiu comunitari confirmava ahir que Juncker i May s’havien trucat diumenge, però que, després que el Regne Unit rebutgés l’última proposta de garanties extres, la relació es va tensar i es va decidir no tornar-se a reunir en tota la setmana. En tot cas, May ahir va decidir finalment jugar-s’ho tot a una carta.

Fins ara el que hi ha sobre la taula és un acord de sortida de centenars de pàgines que preveu que el Regne Unit es mantingui dins la unió duanera si no s’aconsegueix pactar un nou marc comercial per tal d’evitar la frontera física amb el nord d’Irlanda. A banda d’això, una declaració política que parla de les bones intencions de les dues parts per acordar una relació futura estreta i fructífera. Però, com que el backstop és la gran preocupació dels brexiters més radicals, també es van redactar unes conclusions en què la UE reiterava que aquest mecanisme de seguretat és només provisional i un últim recurs. Però això no era suficient. Els tories volien garanties vinculants. I això és el que May va anar a buscar ahir a Estrasburg.

Si les desesperades maniobres de Theresa May d’ahir per obtenir un acord lleugerament maquillat no serveixen perquè els Comuns l’aprovin aquest vespre, els pròxims tres dies es pot desfermar sobre Westminster la tempesta perfecta i definitiva que acabi amb el seu govern, que només s’ha mantingut fins ara per la falta d’una alternativa de consens dins del Partit Conservador. Aleshores, la possibilitat d’una pròrroga del Brexit fins al 24 de maig prendria més força.

Això sí, si amb això no n'hi ha prou per aconseguir suports entre el parlamentaris britànics, Juncker ja va dir ahir de matinada que aquesta era l'última concessió i que després d'això si no es ratificava l'acord tota la UE ja està llesta per a un Brexit caòtic.

Un problema indefugible

I encara que May sobrevisqui un dia més, i fins i tot encara que el pacte s’aprovi avui, o fins i tot en una tercera votació després de la cimera comunitària de la setmana vinent, el problema de la frontera irlandesa només s’haurà ajornat.

Passi el que passi, en un futur -si hi ha acord, al final de la transició, 31 de desembre del 2020- el Regne Unit haurà de decidir finalment si forma part d’una unió duanera amb la UE, fet que evitaria els controls fronterers a l’interior de l’illa d’Irlanda, o si en queda fatalment fora. En aquest cas, els controls sobre mercaderies s’haurien d’establir, fet que comportaria l’establiment de la temuda frontera dura a l’illa, llevat que l’opció de la solució tecnològica que ha estat proposada pels brexiters sigui aleshores una realitat. De moment, l’alternativa només ha sigut un autoengany dels radicals euroescèptics.