L'incendi de la torre Grenfell deriva en una crisi política

LondresL’olla a pressió en què s’ha convertit el nord del barri de Kensington, a l’oest de Londres, ha acabat per esclatar parcialment. A primera hora de la tarda d'aquest divendres, uns 300 manifestants, convocats a través de Faceboook per Mustapha Mansour, amic d’uns residents de la torre Grenfell, devastada per un incendi dimecres, han irromput a la seu del districte. Cridaven “volem justícia i la volem ara”. I ho feien hores després que es conegués que oficialment el nombre de morts de la tragèdia s’eleva ja a 30, i que es tem que hi hagi una setantena de desapareguts. Amb seguretat, hi són entre les runes.

Els manifestants pretenien parlar amb el cap de l’ajuntament local, el conservador Nicholas Paget-Brown. El fan responsable de la manca d’informació amb què se senten tractats, no només els residents de Grenfell sinó també els 1.800 veïns que viuen en tres construccions de les rodalies idèntiques a la que es va cremar.

Els manifestants, de fet, fan responsable últim al districte, el més ric del Regne Unit però amb zones de pobresa extrema, de la deficient restauració projectada de l’edifici. Aquesta circumstància s’endevina clau per explicar per què les flames, que es van originar al quart pis es van propagar amb extrema rapidesa per les 24 plantes, convertint més de 120 pisos en trampes mortals.

Aïllament més barat

Informacions difoses pels diaris 'The Guardians i 'The Times' indicaven que el material que es va utilitzar en l’aïllament va ser l’opció més barata i més inflamable de les dues disponibles. Les mateixes informacions apuntaven que els plafons considerats més segurs, ignífugs, tenien un preu superior als que es van col·locar de només 2,40 euros.

La despesa extra d’utilitzar-los hauria estat de 7.000, en total. Al mateix temps, la instal·lació de ruixadors a tot l’edifici podria haver pujat a 230.000 euros. Els residents del nord de Kensington no entenen que es discutissin aquestes xifres en una remodelació de 10,5 milions. L’empresa que va dur a terme els treballs, però, assegurava ahir que va seguir tots els protocols de seguretat establerts per la normativa d’habitatges en vigor.

La protesta dels veïns, que per moments va registrar escenes d’una certa tensió entre policies i la seguretat privada del districte, demostren, però, que la tragèdia només és la punta de l’iceberg d’un problema estructural de fons: les enormes desigualtats socials existents al Regne Unit, accentuades durant la crisi, i l’abandó en què els recents governs conservadors, i també els laboristes de la passada dècada, han deixat caure l’habitatge social, cedint-ne la gestió a mans privades i prioritzant el benefici, com va denunciar el diputat laborista David Lammy.

L'incendi ja és un assumpte d'estat. Theresa May ha decidit tornar a visitar la zona afectada i 24 hores després d'evitar trobar-se amb els veïns, ha fet el pas i ha sortit escaldada. Una multitud l'esperava al centre d'acollida, l'epicentre de la solidaritat dels centenars de damnificats, i ha hagut de marxar corrents, escridassada i pressionada per una població indignada.

Ni la promesa de cinc milions de lliures (uns set milions d'euros) han calmat els ànims d'una multitud que l'esperava a l'exterior mentre ella es reunia amb un grup de residents de Grenfell. A la sortida, el nombrós equip de seguretat de la primera ministra no ha donat l'abast per aïllar May de la protesta i ha hagut de pujar al vehicle oficial i marxar a tota velocitat.

Aquest divendres, la casa reial dels Windsor s'ha bolcat amb els damnificiats. La reina Elisabet, acompanyada del seu net Guillem, duc de Cambridge, ha fet la visita protocol·lària amb els membres del servei d'intel·ligència però, a més, han trobat un moment per escoltar de primera mà les històries dels veïns damnificiats en l'incendi.

Els treballs de recerca dins de l’edifici s’han iniciat amb gossos ensinistrats, però poden “trigar setmanes a completar-se”, segons Dany Cotton, cap dels bombers de Londres. El balanç definitiu de l’incendi “trigarà dies a saber-se, potser setmanes”. En una declaració esfereïdora, Stuart Cundy, número tres de Scotland Yard, va dir ahir a la tarda: “Espero que el nombre de víctimes no arribi a les tres xifres”. Cundy també va informar que ja han rebut unes quatre-centes trucades sobre possibles desapareguts.

Amb un escenari tan dramàtic com el que s’albira per als propers mesos, els supervivents i els familiars de les víctimes exigeixen respostes i que se'ls reallotgi. I ho fan de manera bastant irada, al mig del carrer.

Natasha Green, veïna de Lancaster Road, on hi ha la torre, es va passar el dia d’ahir voltant pels carrers del barri i enganxant arreu cartells en què demana informació sobre Jessica Urbano Ramírez, de 12 anys, una amiga de la seva filla. De moment no té cap resposta sobre el seu parador, només una amarga intuïció. Ni tampoc té cap resposta al perquè de la tragèdia. Sí, però, una presumpció: “No se’ns va escoltar perquè no som de la seva classe, perquè ells són rics i nosaltres no”.

Les emocions, desbordades, podrien explicar les paraules. Però, de fet, Kensington és un barri dividit entre rics i pobres. És el districte del Regne Unit amb una renda per càpita més alta però també amb bosses d’habitatges humils. Propietat dels consells de districtes, en aquest cas del de Kensington i Chelsea, cedeixen la gestió a entitats privades. La sospita de com es van invertir els 10,5 milions d’euros, o de per què el districte no va destinar més diners per posar ruixadors d’aigua s’escampa pel barri.

Al centre d'acollida Latimer un grup de voluntaris miren d'ajudar a endreçar el material i els aliments que els londinencs estan fent arribar per ajudar els centenars de damnificats. És el cas d'aquest grup de l'escola Sins Cardener, de Sant Joan de Vilatorrada, que en viatge de fi d'etapa de l'ESO s'han apropat fins al centre per donar un cop de mà.

A diferència de Theresa May, també Sadiq Khan, l’alcalde de Londres, en una nova visita a mitja tarda a la zona, sí que va trobar-se amb els veïns. I va escoltar les demandes d’uns tres centenars que, a crits, li exigien saber per què no se’ls va escoltar quan van denunciar les deficiències sobre la seguretat de l’edifici i si algú pagarà pel dany causat.

Informe oficial

Per intentar-ho aclarir tot plegat, la primera ministra, Theresa May, va ordenar una investigació oficial que tirarà endavant un jutge. Però l’experiència sobre aquests processos, com el de la comissió Leveson, sobre les pràctiques abusives de la premsa, demostra que s’allarguen anys i que les recomanacions que en surten no s’implementen. Per això, Sadiq Khan va demanar al govern unes “conclusions provisionals i que es coneguin abans del final de l’estiu”. Els veïns, però, ja les han tret. Pocs recursos per als districtes a causa de les retallades dels conservadors des que són al govern, el 2010.

Jeremy Corbyn, líder del laborisme, també va visitar un centre d’acollida i va entrevistar-se amb veïns de la torre. Sense furgar en el terrible drama humà que es viu, sap que la situació i les responsabilitats polítiques juguen a favor seu. Va posar en relleu el que no han fet els 'tories': “Per això demanem la implementació de les recomanacions elevades pel jutge que va investigar el foc de Lakanal House, el 2009”. Parlava, per exemple, de la instal·lació de ruixadors d’aigua. I va assegurar a un grup de residents: “Parlaré per tots vosaltres perquè hem d’arribar al final de tot això. La veritat ha de sortir a la llum”; una veritat que ara per ara apunta cap a alts càrrecs del govern de David Cameron i May, que van obviar posar en pràctica el que, a més del jutge, el sentit comú aconsellava.