May demana a La UE renegociar l’acord del Brexit

LondresOn vaig dir blanc, dic negre. Extraordinària intervenció ahir de Theresa May al Parlament de Westminster anunciant que té intenció de tornar a Brussel·les per renegociar el mateix acord de divorci amb la Unió Europea (UE) que ella ha defensat incansablement, i que va ratificar amb el Consell Europeu el 25 de novembre passat.

Un acord que, segons les paraules de la premier, repetides fins a l’esgotament els últims mesos, no només era “el millor possible, sinó l’únic damunt la taula”.

Hores després de l’anunci, el Parlament, amb el suport clau dels brexiters més radicals del Partit Conservador i dels unionistes nord-irlandesos del DUP, va instar May -per 317 vots a favor i 301 en contra- a substituir la clàusula de garantia de l’acord de divorci que diu que la frontera d’Irlanda del Nord romandrà oberta sota qualsevol circumstància -raó bàsica de l’estancament actual- per unes ambigües “disposicions alternatives” que la premier en cap moment no va especificar.

Immediatament després de conèixer el resultat, May es va adreçar als diputats: “Aquesta nit una majoria dels membres de la Cambra han dit que donarien suport a un acord [del Brexit] amb canvis en la garantia sobre la frontera d’Irlanda, en combinació amb mesures que apaivaguessin les inquietuds sobre el futur paper del Parlament en les futures negociacions [de l’acord comercial] i sobre els drets dels treballadors. Ara ha quedat clar -va seguir May- que hi ha un camí que pot assegurar una substancial i sostenible majoria en aquest Parlament per abandonar la Unió Europa amb un acord. Tirarem aquest mandat endavant i buscarem aconseguir canvis vinculants legalment en l’acord de retirada. El govern redoblarà ara els seus esforços per aconseguir un pacte que la cambra pugui aprovar”.

La pilota, doncs, torna a ser ara la teulada de la UE. Els primers símptomes que Brussel·les va emetre ahir a la nit, però, no semblen gaire favorables als interessos de Londres. Donald Tusk, president del Consell, va refusar la possibilitat de reobrir el pacte ja signat.

Per la seva banda, Jeremy Corbyn, el cap laborista, va assegurar que es reunirà amb la premier per discutir els pròxims passos en el procés del Brexit. Corbyn reaccionava així de manera totalment oposada a com ho va fer fa dues setmanes, quan la primera versió del pacte de Theresa May va ser derrotada per una diferència de 230 vots. Llavors, Corbyn li va exigir que descartés l’opció de sortir de la UE sense acord com a condició prèvia. May no ho va fer i la reunió no es va arribar a celebrar.

A la pràctica, la moció aprovada en una maratoniana jornada en què es van votar sis esmenes més -algunes de les quals potencialment podien modificar el curs del Brexit contra el interessos de May-, només suposa una manera de dilatar una mica més tot el procés. Els radicals tories han donat dues setmanes a la líder conservadora per aconseguir, si pot, esborrar de l’acord actual el protocol sobre la frontera d’Irlanda. La primera ministra va prometre a la cambra que els pròxims 13 i 14 de febrer els diputats tindran l’oportunitat de tornar a votar i esmenar l’hipotètic acord revisat, si és que se n’arriba a tocar cap coma.

Atesa la primera reacció de Brussel·les expressada per Tusk, la tasca que May té al davant és titànica: renegociar en dos mesos el que no ha aconseguit en dos anys. Les dificultats les va admetre la mateixa primera ministra a la cambra, quan al migdia va demanar el vot per a la moció que demanava la renegociació amb Brussel·les: “No hi haurà més intercanvi de cartes, sinó canvis rellevants i legalment vinculants en l’acord de retirada. Negociar aquesta mena de canvis no serà fàcil, implica reobrir l’acord de retirada, un moviment per al qual hi ha un interès molt limitat entre els nostres socis europeus. Però crec que amb un mandat d’aquesta Casa [dels Comuns] puc assegurar aquesta mena de canvis abans de sortir de la UE”.

I si no els aconsegueix? En l’única altra moció que es va aprovar ahir, el Parlament es va expressar molt clarament que no acceptarà sortir de la UE sense cap acord. La iniciativa havia sigut presentada per la diputada conservadora Caroline Spelman i va obtenir el suport de 318 vots contra 310. Amb tot, es tractava d’una moció no vinculant i, com va recordar la premier,la posició legal per defecte és sortir el 29 de març de la UE, amb o sense acord.

Paradoxalment, els dos missatges sorgits ahir del Parlament són contradictoris. I obren la possibilitat que la UE es mantingui ferma en la seva posició sabent que, en dues setmanes, Westminster tornarà a decidir sobre l’acord, s’hagi tocat o no. En aquells moments, en una nova votació que serà esmenable i potser vinculant, els Comuns tindran l’ocasió de bloquejar la sortida del Regne Unit de la UE sense acord. Ahir es va veure que hi ha majoria per fer-ho. May va aconseguir poc més que dues setmanes més de temps.

Però la UE no vol sentir-ne a parlar, de reobrir-lo

Europa ja havia dit per activa i per passiva que no hi havia opció de reobrir l’acord de retirada. Ahir pocs minuts després que finalitzés la votació al Parlament britànic i es demanés a Theresa May renegociar una solució alternativa per a la frontera d’Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, la UE va deixar clar que les condicions pactades són l’única solució a una sortida ordenada del Regne Unit, i que la fórmula per a la frontera d’Irlanda del Nord en forma part. Ho reafirmaven des del Consell Europeu. “La salvaguarda irlandesa és part de l’acord de sortida, i aquest acord de sortida no està obert a la renegociació”, va recordar un portaveu del president del Consell, Donald Tusk, en un comunicat coordinat amb els 27 estats europeus membres de la UE que quedaran un cop el Regne Unit marxi. Europa, però, sí que es va mostrar oberta a fer canvis en la declaració política sobre la futura relació amb el Regne Unit. Això sí, la UE va instar al govern britànic a “aclarir les seves intencions pel que fa als propers passos a seguir com més aviat millor”, després que May hagi confirmat la seva intenció de tornar a Brussel·les. Mentrestant, el Parlament Europeu debat avui, amb previsió de la votació d’ahir a Westminster, la qüestió, i l’abordarà amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i amb el negociador del Brexit per part de la UE, Michel Barnier.