May ajorna la votació del Brexit per evitar una catastròfica derrota

LondresArraconada, assetjada i humiliada davant d’una més que segura històrica derrota al Parlament que podria haver acabat amb la seva permanència a Downing Street, la primera ministra britànica, Theresa May, va decidir suspendre la votació sobre l’acord de retirada de la Unió Europea (UE) que s’havia de dur a terme la tarda d'aquest dimarts a Westminster.

A la desesperada, May busca “aclariments” de la UE -en la cimera de dijous, a Brussel·les- en relació amb la garantia sobre Irlanda, l’anomenat backstop, que ha de permetre que la frontera de l’illa continuï oberta encara que el Regne Unit i la UE no signin un acord comercial.

Aquest és el punt més conflictiu del pacte ratificat pel Consell Europeu el 25 de novembre, inacceptable per a dues terceres parts dels Comuns, entre els quals com a mínim un centenar de diputats conservadors, a favor i en contra de la UE.

May va insinuar que la votació potser no tindrà lloc abans del 21 de gener, la qual cosa deixa molt poc temps per aprovar la legislació que requereix el Brexit. Tot plegat fa suposar que caldrà retardar la data de sortida oficial de la UE, prevista per al 29 de març de l’any vinent.

Les cartes damunt la taula

En una sorprenent intervenció al Parlament, en què la premier va insistir que el seu era “el millor i únic acord possible”, May va afirmar: “El propòsit de l’anunci fet, que retardem la votació, és per poder discutir amb els líders europeus, amb el Consell i la Comissió, més assegurances requerides per aquesta casa en relació amb la qüestió que preocupa tant sobre si s’hauria d’utilitzar el backstop ” i com es podria posar fi a la garantia, si és que mai arriba a entrar en vigor.

Garanties i assegurances, ni tan sols per escrit, que no sembla que siguin prou per als actors clau del drama que viu la política britànica. És el cas dels unionistes nord-irlandesos del DUP. El portaveu al Parlament, Nigel Dodds, va ser molt clar en la seva exigència a la premier : “El que la primera ministra ha dit avui [per ahir] no és creïble. La primera ministra ha dit que ella ha escoltat [el parer dels diputats, que no volen el seu pacte ni la garantia sobre Irlanda], però parla d’assegurances. ¿Encara no ha entès que és l’acord de retirada, legalment vinculant, el que és inacceptable per aquesta casa? Per favor, primera ministra, comenci realment a escoltar i torni amb canvis a l’acord de retirada o serà tombat”. May es va reafirmar dient que no hi haurà acord de retirada sense el backstop sobre Irlanda.

Tot i així, els canvis al pacte són impossibles segons la posició expressada ahir pel primer ministre irlandès, Leo Varadkar: “El pacte de retirada, incloent-hi el backstop, és l’únic acord sobre la taula. No és possible obrir un aspecte sense reobrir-ne altres”. Amb tot, Varadkar va deixar la porta oberta a possibles aclariments, pràcticament el mateix que va dir el president del Consell, Donald Tusk.

Com informa Júlia Manresa des de Brussel·les, Tusk va anunciar amb una piulada que dijous els líders dels Vint-i-set intentaran obrir una finestra d’esperança per a May. Però Tusk també va avisar que s’acaba el temps, i dijous el Consell també discutirà les mesures de contingència en cas de no acord.

Què pot oferir la UE a May si els líders comunitaris no estan disposats a retocar el text de retirada? Només queda damunt la taula una solució com la de Gibraltar, una mena d’aclariment del Consell que doni les assegurances que busca May sobre com sortir del backstop si mai entrés en vigor. Aquesta possibilitat no resoldrà el problema clau per a la majoria de brexiters, no ja els unionistes del DUP, sinó els tories.

No tot van ser paraules amables des d’Europa, però. El coordinador del Brexit del Parlament europeu, Guy Verhofstadt, va mostrar ahir la seva exasperació davant el retard en la votació amb una piulada ben eloqüent: “No puc més. Després de dos anys de negociacions, el govern dels tories vol ajornar la votació... L’ajornament agreujarà la incertesa per a la gent i les empreses. És hora que prenguin una decisió!”

A un preu altíssim, May, ahir, va guanyar temps, potser per passar el Nadal a Downing Street. I si no es produeix un miracle propi de les dates, sembla més condemnada que mai. Perquè va menystenir el Parlament fins al punt que li va valer la reprovació de l’speaker (president), molt enfadat perquè després de tres dies de debat es retirava a la Cambra la possibilitat de pronunciar-se sobre l’aspecte més capital de la política del govern. El malestar era tan gran que es van renovar les crides a llançar la moció de confiança interna i des de l’oposició.

D’altra banda, els partidaris d’un nou referèndum van tenir ahir la confirmació del Tribunal de Justícia de la UE que el Regne Unit pot unilateralment aturar el Brexit abans de sortir-ne. Un factor més a sumar al caos de Westminster i a l’agonia de May.