Els atacs dels Estats Units i del Regne Unit contra els houthis disparen el risc de conflicte regional

LondresL'escalada al Pròxim Orient continua i tothom juga amb foc. Els Estats Units i el Regne Unit van llançar divendres a la matinada una onada de bombardejos contra el Iemen amb aviació i míssils sobre 73 objectius, en setze indrets del país. La matinada d'aquest dissabte, Washington ha tornat a repetir els bombardejos: per segon dia consecutiu, ha llançat una onada d'atacs, tot i que més reduïda que la de divendres. Segons fonts oficials dels EUA, l'objectiu han estat instal·lacions de radars.

Un portaveu militar dels rebels houthis, que tenen el suport de l'Iran, ja va assegurar divendres que l'agressió no se saldarà "sense càstigs o represàlies". A conseqüència dels atacs, cinc combatents houthis han mort i sis més han quedat ferits, d'acord amb informacions de la milícia.

Divendres, en el primer atac -el més important-, diferents testimonis al Iemen han confirmat explosions per tot el territori sota control houthi i han assegurat que els atacs han afectat una base militar adjacent a l'aeroport de Sanà, la capital del país, una altra instal·lació militar prop de l'aeroport de Taiz, una base naval houthi a Hodeida i més infraestructures militars a la governació de Hajjah.

Els bombardejos occidentals al Iemen

Així com el president dels EUA, Joe Biden, ha afirmat que "no dubtaré" a tornar a bombardejar la milícia iemenita si continuen els atacs contra vaixells comercials o militars al mar Roig, des de Londres, el ministre de Defensa britànic, Grant Shapps, ha dit que de moment no hi ha previstes noves intervencions. Per la seva banda, el primer ministre Rishi Sunak, en visita oficial a Kíiv, ha afirmat que es tractava d'una "acció en defensa pròpia, limitada i necessària". Tot i que l'acció militar només l'han dut a terme efectius estatunidencs i britànics, Biden ha assegurat que les forces dels dos països han comptat amb el suport d'Austràlia, Bahrain, el Canadà i els Països Baixos. Els houthis justifiquen els atacs contra els vaixells com una resposta a la guerra de Gaza i una acció de solidaritat amb els palestins, cosa que dificulta als aliats habituals de Washington a la regió afegir-se a la coalició, que ha quedat molt reduïda.

L'acció militar és una resposta als atacs "sense precedents" dels rebels houthis, que aquest dijous van disparar un míssil balístic contra les rutes de navegació del golf d'Aden, una via estratègica per transportar petroli provinent del golf Pèrsic. Dos dies abans, forces navals anglo-nord-americanes havien repel·lit el fins llavors atac més greu dels houthis al mar Roig, amb el llançament de fins a 21 drons i míssils de creuer. Londres i Washington ho van considerar inacceptable i van advertir de les conseqüències. "Aquests atacs [dels houthis als vaixells del mar Roig] han posat en perill el personal nord-americà, mariners civils i els nostres socis, han posat en perill el comerç i han amenaçat la llibertat de navegació", va advertir aleshores el mandatari nord-americà.

La possible i molt temuda escalada regional de la guerra de Gaza, justificació dels houthis per atacar interessos occidentals i especialment vaixells mercants en direcció a Israel, dependrà en bona mesura de si els houthis compleixen finalment els dies vinents l'amenaça de tornar-s'hi. Els nord-americans han afirmat que l'acció buscava "abaixar la tensió i restablir l'estabilitat al mar Roig". Però, de moment, si es fa cas de les paraules de Yahya Saree, un altre dels portaveus militars dels houthis, ha tingut l'efecte contrari.

Els rebels iemenites han assegurat aquest divendres que "la batalla serà més gran i anirà més enllà de qualsevol expectativa o imaginació dels nord-americans i els britànics". Mohammed Ali al-Houthi, membre del consell polític houthi, havia qualificat de "bàrbars" els atacs.

Tot i que la guerra de Gaza és el rerefons de la intervenció, des de Washington s'ha volgut desvincular. "Els bombardejos nord-americans i britànics contra les forces houthis secundades per l'Iran al Iemen no formen part del conflicte entre Israel i Hamàs", ha dit aquest divendres el general de brigada Patrick Ryder, un dels portaveus del Pentàgon, en declaracions a la cadena CBS: "Els rebels houthis estan duent a terme atacs contra el transport marítim internacional: més de cinquanta països ja s'han vist afectats i s'amenaça la prosperitat econòmica de moltes nacions. Això no forma part del conflicte Israel-Hamàs".

Les conseqüències, han advertit els dos aliats, que a mitjans de desembre van promoure la missió Prosperity Guardian per protegir la lliure circulació del trànsit marítim, serien "greus". Dimecres, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar una resolució condemnant l'agressió houthi en unes aigües per on circula aproximadament el 15% del comerç mundial.

Des que el 19 de novembre els houthis van llançar el primer atac per la guerra de Gaza, el pas de contenidors per l'estret de Bab al-Mandab (porta d'entrada i sortida entre les aigües del golf d'Aden i del mar Roig) s'ha reduït de mig milió de contenidors diaris a 200.000. Moltes navilieres han desviat la seva ruta habitual per reorientar-la a través del cap de Bona Esperança, cosa que comporta un retard mínim de nou dies i encareix les operacions. Tot plegat no ajuda gens l'economia mundial en uns moments inflacionaris.

Crítiques d'Erdogan

Després que dimecres el Consell de Seguretat de l'ONU aprovés una resolució demanant als rebels iemenites que deixin d'atacar vaixells, Rússia, l'Iran i Turquia –aquesta última membre de l'OTAN, que s'ha mostrat especialment crítica amb l'operació– han demanat una altra reunió urgent immediatament després dels bombardejos de Washington i Londres. Rússia ha convocat la reunió d'emergència, que s'hauria de celebrar en les pròximes hores.

La rapidesa de la primera reacció del Consell contrasta amb les dificultats i la lentitud amb què es va aprovar una resolució sobre els atacs d'Israel a Gaza. En aquesta ocasió, cap dels dotze membres hi han votat en contra –com sí que ho van fer els EUA repetidament per bloquejar la petició d'alto el foc a Israel– i la resolució s'ha aprovat amb les abstencions de Rússia i la Xina.

L'Iran, per la seva banda, ha parlat d'una agressió "arbitrària" i d'una "violació" del dret internacional. El portaveu del ministeri d'Afers Estrangers iranià, Nasser Kanani, ha condemnat en termes molt durs l'atac. I ha afirmat, també, que "no tindran cap més resultat sinó alimentar la inseguretat i la inestabilitat a la regió", així com "desviar l'atenció del món respecte als crims" a Gaza. El portaveu iranià ha instat la comunitat internacional a adoptar mesures "per evitar la propagació de la guerra". I des de Riad, l'aliat dels EUA a la zona, l'Aràbia Saudita, que durant anys ha estat combatent els houthis del Iemen en la guerra civil que s'allarga des del 2015, ha demanat "contenció" a les potències occidentals.

Els rebels houthis, que formen part de l'anomenat "eix de resistència" regional, alineat amb Teheran contra Israel i els seus aliats, es van apoderar de la capital del Iemen, Sanà, l'any 2014. Ara controlen grans extensions del país. Washington havia dit que l'Iran estava "profundament implicat" en els atacs marítims dels houthis, una afirmació que Teheran ha negat. El president iranià, Ebrahim Raisi, ha dit que l'Iran considera "un deure donar suport als grups de resistència", però ha insistit que "són independents en la seva opinió, decisió i acció".