La mobilització al carrer contra la reforma de pensions de Macron perd força però es manté viva

ParísLa tensió al carrer no afluixa, però les mobilitzacions perden suports. Els sindicats han convertit la desena jornada de vaga general a França d'aquest dimarts en una nova mostra de força contra la reforma de les pensions, tot i que les manifestacions han mobilitzat menys persones que les anteriors. El seguiment de l'aturada també s'ha reduït en comparació amb les últimes vagues. A tot el país han sortit al carrer 740.000 persones, segons el govern, davant dels 1,1 milions de la setmana passada. A París la manifestació ha reunit 93.000 persones (a l'última van ser 119.000). Les xifres indiquen que la contestació continua viva, però també mostren el cansament d'un país que acumula deu vagues en poc més de dos mesos. Els sindicats han convocat una nova vaga per dijous 6 d'abril.

El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, havia advertit dilluns de la presència de grups radicals a les protestes de París més nombrosos que en ocasions anteriors. Darmanin, a qui s'acusa de ser el principal responsable de la violència policial per dispersar les manifestacions, va assegurar que s'havien detectat "més d'un miler de persones" que anirien a les mobilitzacions amb l'objectiu de rebentar-les. "Venen a matar policies", va arribar a dir. Les seves previsions no s'han complert i aquest dimarts no s'han detectat grups radicals més enllà de les desenes de black blocs que han participat en totes les protestes de la capital francesa. La manifestació ha acabat amb alguns aldarulls. També hi ha hagut enfrontaments entre policia i manifestants a Marsella, Nantes, Rennes, Bordeus i Lió.

Tot i l'allau de queixes per l'actuació de la policia, el ministre no ha fet cap referència a les crítiques d'ONGs com Amnistia Internacional i d'organismes com el Consell d'Europa, que han alertat sobre la violència policial a França per reprimir les protestes. "El govern ha de garantir i protegir el dret de manifestació", va reclamar Amnistia Internacional.

Al marge de les manifestacions, també s'han bloquejat 500 instituts de secundària, s'han envaït les vies de tren a l'estació de Lió de París i s'ha tancat al públic la Torre Eiffel per la vaga dels treballadors. El sector aeri, que continuarà en vaga almenys fins divendres, és un dels més afectats, amb cancel·lacions de desenes de vols.

Macron, inflexible

Mentrestant, el president, Emmanuel Macron, continua inflexible i ha deixat clar que no està disposat a negociar l'augment de l'edat de jubilació als 64 anys. El govern, però, es mostra favorable a obrir el diàleg social. Els sindicats posen com a condició per asseure's a negociar que Macron retiri la reforma i nomeni un mediador, una proposta rebutjada per l'executiu. "No necessitem intermediaris o mediadors per parlar amb els sindicats", ha assenyalat aquest dimarts el portaveu governamental, Olivier Véran. Amb tot, la primera ministra, Élisabeth Borne, ha convocat els sindicats a reunió a principis de la setmana que ve.

Davant el no rotund del govern a retirar la reforma, el sindicat majoritari, CFDT, busca alternatives per acostar posicions amb el govern i es conformaria amb una suspensió temporal de la mesura que allarga l'edat de jubilació mentre govern i sindicats negocien. "Es tracta de posar en suspens la mesura de 64 anys, que és la que polaritza totes les oposicions a la reforma”, ha assegurat el secretari general de la CFDT, Lauren Berger. La seva petició, però, no ha tingut èxit, almenys al govern. A l'Assemblea Nacional, diputats de la majoria presidencial s'han desmarcat de la posició de l'executiu i s'han mostrat favorables a "no deixar de banda el diàleg social". Els diputats del grup Démocrate han assegurat que cal "encoratjar" una mediació "si aquesta és possible".

Consulta popular

L'esperança dels sindicats és que prosperi la mesura del "referèndum d'iniciativa compartida", una consulta pública que preveu la carta magna francesa per frenar lleis, impulsada per diputats de l'oposició. Les condicions perquè tiri endavant la mesura són molt estrictes –implica, entre altres, que signin la petició un 10% de l'electorat– i el camí és molt llarg, però durant el procés de recollida de firmes dels ciutadans, el Consell Constitucional podria suspendre temporalment l'aplicació de la reforma de les pensions. La decisió serviria "per calmar una situació que corre el perill d'esdevenir incontrolable", diu l'analista de Le Monde Patrick Roger. "Aleshores seria responsabilitat del cap de l'estat aprofitar aquest moment per renovar el diàleg amb els agents socials, obrir nous projectes i, potser, en aquest context, reobrir el dossier de pensions", apunta el diari.

Macron va renovar la setmana passada la seva confiança en la primera ministra, tot i els rumors de dimissió de Borne, però la seva continuïtat no està assegurada. Segons la premsa francesa cada vegada hi ha més veus entre els partits de la majoria parlamentària presidencial que reclamen un primer ministre més polític, capaç de superar la crisi oberta per la reforma de les pensions, aprovada pel govern per decret sense l'aval de l'Assemblea Nacional. A Macron, a més a més, no li haurien agradat unes declaracions de Borne en què assegurava que no volia recórrer més a l'article 49.3 de la Constitució francesa, el que dona poders al govern per aprovar lleis sense sotmetre-les a l'aval parlamentari.