Màxima condemna per a Breivik
Anders Breivik és penalment responsable de la mort de 77 persones fa tretze mesos a Oslo i Utoya. Així ho considera el tribunal que l'ha processat, que descarta que pateixi esquizofrènia paranoide.
BARCELONA"Aquest cas és molt simple. No sóc un cas psiquiàtric i estic mentalment sa". L'autor confés dels atemptats d'Oslo i la massacre d'Utoya, Anders B. Breivik, ja va referir-se així en les primeres declaracions al tribunal d'Oslo a les informacions que apuntaven al seu desequilibri mental després d'haver comès la pitjor massacre a Noruega en democràcia el 22 de juliol del 2011. I ahir va somriure mentre la magistrada principal, Wenche Elizabeth Arntzen, llegia el veredicte que no el considera boig i el condemna a la pena màxima a Noruega: 21 anys de presó prorrogables.
La justícia considera Breivik, de 33 anys, mentalment sa i, per tant, penalment responsable dels atemptats de fa un any, en què van morir 77 persones, la majoria adolescents. Així acaba el llarg debat que ha portat per primera vegada la Fiscalia noruega a considerar l'acusat desequilibrat mental i els advocats de la defensa a oposar-s'hi. Un primer informe, al qual s'aferrava la Fiscalia, va diagnosticar-li esquizofrènia paranoide, mentre que un altre va desmentir-ho.
Però Breivik va manifestar durant les deu setmanes que va durar el procés que havia actuat seguint el principi de "necessitat" del seu país per defensar-lo del "multiculturalisme" i de l'"amenaça islàmica", i que ho tornaria a fer. I ahir va repetir la idea després que la jutge Arntzen, durant la lectura de la sentència, de 90 planes, recalqués que el Monstre d'Utoya havia actuat sol i que no hi havia cap prova de l'existència d'una xarxa ultradretana anomenada Knights Templar. L'autor dels atemptats havia defensat, en un document difós després de la massacre, que va participar en la creació d'aquest grup a Londres el 2002.
Breivik viurà a partir d'ara isolat al centre penitenciar d'Ila (Oslo), on ja estava internat fins ara. La nova cel·la, però, serà de tres habitacions, amb una àrea d'exercicis, un equip de televisió i un portàtil sense connexió a internet. La seva condemna pot reduir-se a 10 anys per bon comportament, però també es pot allargar tant com sigui necessari si el pres és considerat un perill per a la societat. Per tant, a la pràctica pot equivaler a una cadena perpètua.
Els familiars respiren
El veredicte suposa un triomf per a les tesis de la defensa i del segon equip de psiquiatres que va examinar Breivik, la conclusió dels quals va ser que l'ultradretà no pateix cap alteració mental greu i que no estava en estat psicòtic en cometre els atemptats.
"Ha rebut el que es mereixia", deia ahir a l'agència Reuters Alexandra Peltre, de 18 anys, a qui Breivik va disparar a la cama. "M'és igual si està boig o no mentre rebi el càstig que es mereix", afegia. L'advocada d'algunes víctimes i les seves famílies, Mette Yvonne Larsen, assegurava que estaven satisfets: "Estic agraïda, tot i que no és la millor paraula per descriure el que sento, i alleugerida". Bjorn Magnus Jacobsen, un altre supervivent, agregava: "Avui hem sentit que no estava boig. A llarg termini això tant se val. El que compta és que ens hem de prendre seriosament l'extremisme".
Noruega tanca així un dels episodis més durs en democràcia després d'haver assumit els propis errors en matèria de seguretat durant el fatídic 22 de juliol. El cap de la policia del país va ser forçat a dimitir aquest mes després que una comissió independent determinés que els agents podrien haver advertit o bé desmantellat el pla de Breivik.
Reconèixer els errors
L'informe també va determinar que la policia havia fallat en el seu deure de protegir el campament de joves del partit laborista a l'illa d'Utoya, a banda que també haurien d'haver-se adonat de la furgoneta carregada d'explosius que Breivik va deixar davant dels edificis governamentals d'Oslo, i també que un cotxe a gran velocitat es dirigia fins al campament d'Utoya.