Manuel Valls, un president frustrat

BarcelonaFa anys que l'exprimer ministre socialista, Manuel Valls, té una mala relació amb el president del seu executiu, François Hollande.

El barceloní, després nacionalitzat francès, no havia amagat mai les seves intencions de succeir Hollande en un hipotètic segon mandat socialista, i les tensions amb Hollande venen d'aquí: mai un president que sortia del seu primer mandat havia tingut competència en el seu propi partit.

Però Hollande, el president de la 5a República més mal valorat, l'ha tingut. I Valls no ha estat l'únic. Qui tenia la carta guanyadora era el tercer en discòrdia, el ministre d'Economia que feia pocs anys que estava en política i a qui poca gent, abans que assumís el càrrec, coneixia: Emmanuel Macron.

Com Valls, Macron té un perfil més de centre, i és per això que ara, amb un Partit Socialista a la deriva, Valls s'hi vol sumar.

El barceloní, de 54 anys, no vol matar encara la seva carrera política: espera de Macron, el seu company de Govern, una pròrroga. Però com ha estat la seva carrera política en temps reglamentari?

1a part: Afiliació i política local

Valls, fill d'un republicà exiliat després de la Guerra Civil, s'afilia al Partit Socialista amb 17 anys i, sota la protecció del diputat Robert Chapuis, entra a l'administració local de la localitat d'Argenteuil, prop de París, l'any 1989.

Allà hi estarà fins al 1998, quan abandona la seva posició de vicealcalde per presentar-se a l'alcaldia del municipi, també proper a París, d'Évry. Aquesta posició la mantindrà fins al 2012, quan és escollit ministre de l'Interior.

2a part: Política nacional

El 2002, Valls és escollit diputat de l'Assemblea Nacional pel Partit Socialista i fa la seva primera incursió a la política nacional. El 2007 surt reelegit, i llavors dona suport a Ségolene Royal, que s'enfronta a François Hollande per la direcció del partit.

Royal, exparella d'Hollande, guanya les primàries però perd les eleccions davant el conservador Nicolás Sarkozy. És llavors quan Valls, el 2009, anuncia la seva intenció de presentar-se a les primàries per ser el nou president francès als comicis del 2012.

Efectivament s'hi presenta, però perd davant d'Hollande, que s'acaba imposant a les eleccions per sobre de Sarkozy.

En aquell moment la relació entre Valls i Holande és bona, i el flamant president l'escull per ser el pròxim ministre de l'Interior, cartera que abandonarà, dos anys més tard, per passar a ser primer ministre.

I és en aquest punt quan apareixen les diferències: Valls desacredita el seu president en públic i se'n desmarca per intentar que els baixos índexs de popularitat d'Hollande no el taquin.

Però no ho aconsegueix. La baixa popularitat d'Hollande taca els socialistes, que perden les eleccions presidencials del 2017 estrepitosament.

Valls, ara, busca que el seu excompany li llanci una última corda.