BarcelonaEl periodista Matthew Caruana és fill de Daphne Caruana Galizia, la reportera maltesa assassinada l’octubre del 2017 quan investigava una xarxa de corrupció que ha esquitxat fins i tot el primer ministre, el laborista Joseph Muscat. El cas sacseja la política de l’illa i posa en evidència el paper de la Unió Europea per evitar l’enfrontament amb un dels seus membres. Caruana, de 33 anys, ha presentat a Madrid l’informe anual de Reporters Sense Fronteres sobre la situació de la premsa i atén l’ARA per telèfon.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
L’assassinat va ser la prova que alguna cosa no funciona a Malta.
A Malta sempre hi ha hagut corrupció però mai com fins ara s’havia evidenciat tant. La màfia i el crim organitzat han pres el control total del govern i de l’estat. El punt d’inflexió va ser el 2013, quan [el primer ministre, el laborista Joseph] Muscat va guanyar les eleccions. La màfia ja havia pres el control del Partit Laborista i llavors va entrar al govern. El Partit Laborista és un partit mafiós.
Muscat va anunciar que dimitirà al gener. Per què no plega ja?
Perquè vol controlar la investigació, si no, no té cap lògica. És un psicòpata, un home amb problemes de personalitat que només actua per cuidar la seva imatge, els seus interessos i els del seu cercle més pròxim.
Fins a quin punt hi està implicat?
Com a mínim es pot dir que és força impossible que el primer ministre no sabés que hi havia un pla per assassinar la meva mare. El magnat Yorgen Fenech [detingut a principis de mes com a presumpte incitador] era el millor amic de qui ha sigut el seu cap de gabinet, Keith Schembri. I la meva mare havia identificat Schembri com un dels homes que havien rebut diners d’una empresa offshore controlada per Fenech. Muscat i Fenech sempre estaven junts, en permanent comunicació i intercanviant-se missatges.
¿La seva família ha tingut contacte amb Muscat després del crim?
Sí, però perquè ens vam queixar que la comissió d’investigació estigués formada per jutges afins, perquè podien interferir-la.
El Parlament Europeu va evitar demanar la dimissió de Muscat.
Entenc que és difícil denunciar i demanar la dimissió d’un primer ministre, però valoro que ho fes implícitament.
La UE els ha fallat?
L’actitud de l’anterior Comissió va ser terrible, molt dèbil. Juncker sempre va dir que els problemes de Malta es resoldrien per si sols, però no. Només demano que Ursula von der Leyen tingui una actidud molt més ferma, perquè la UE també se la juga. L’assassinat de la meva mare es veia venir.
Per què no va demanar mai protecció, malgrat les amenaces?
Era conscient que no podia treballar de periodista amb un policia al costat seguint-la tot el dia. Però és que era tot al revés i l’estat sempre va fer tot el possible per fer-li la vida impossible. La meva mare rebia amenaces, però no les d’un boig que diu “Et mataré”. No, no. Ens havien cremat la casa i ens havien matat els gossos, li havien intentat tancar la pàgina web. Són pràctiques mafioses.
La societat maltesa ha canviat: és conscient del problema?
La població encara està en xoc per tot el que va passar però no podem deixar que la mort de la meva mare no serveixi de res. N’hem de treure alguna cosa positiva del que li va passar, i ara tenim l’oportunitat de canviar del tot la classe política i el sistema de govern. Però abans hem de saber la veritat, necessitem justícia.
Això no es canvia amb eleccions.
No, no, i quan plegui Muscat els laboristes designaran un candidat del qual no ens podrem refiar perquè forma part de la màfia.
Vostè sí que té protecció. Té por?
Sí, cada dia penso que ens poden fer alguna cosa, però tampoc em puc tancar a casa. Hem de continuar lluitant.
El crim que ha sacsejat un país
El dia de l’assassinat
El 16 d’octubre del 2017 a la tarda Daphne Caruana Galizia sortia atrafegada de casa seva per trobar-se amb una font. Poc després de pujar al seu cotxe, una bomba activada a distància va esclatar i la va matar a l’acte. Tenia 53 anys.
Una figura clau
La periodista va abanderar la lluita contra la corrupció de l’illa denunciant polítics i empresaris. Era una figura incòmoda i l’establishment va intentar atacar-la amb amenaces velades, denúncies i querelles, a més de congelar-li els comptes. El 2016 va liderar la investigació maltesa dels papers de Panamà, que relacionaven el primer ministre, Joseph Muscat, amb societats offshore.
Investigació policial
Hi ha quatre persones detingudes relacionades amb l’assassinat: tres delinqüents com a autors materials i el milionari Yorgen Fenech, ben connectat amb el primer ministre Muscat, i a qui un detingut assenyala com el que va encarregar el crim.
La crisi política
L’assassinat ha fet tremolar l’illa perquè Muscat ha estat assenyalat des del primer dia i, al contrari del seu cap de gabinet -que va plegar esquitxat pel cas-, ha ajornat la dimissió fins al 12 de gener ignorant les tímides pressions de la UE.