Mattarella jura el seu segon mandat com a president d'Itàlia

Es converteix en el segon cap d'Estat amb més suport parlamentari de la història del país

El reelegit president italià, Sergio Mattarella, durant el seu discurs  al Palau del Quirinal.
Soraya Melguizo
03/02/2022
3 min

RomaSergio Mattarella ha jurat aquest dijous el seu segon mandat com a cap d'Estat, ja que el Parlament no va aconseguir trobar-li un successor la setmana passada després de set votacions. Durant el seu discurs d'investidura al Palau de Montecitorio, seu de la cambra baixa, on els parlamentaris s’han reunit en sessió conjunta, el reelegit president de la República ha fet una crida al “compromís” de totes les forces polítiques per “reconstruir Itàlia després de l’emergència”. “No ens podem permetre retards o incerteses”, ha dit.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Mattarella ho tenia tot llest per marxar del Palau del Quirinal aquest dijous, quan expirava el seu mandat de set anys, i es proposava gaudir de la seva jubilació -està a punt de fer 81 anys-. Però “una inesperada crida a la responsabilitat, de la qual no puc ni pretenc escapar”, segons ha justificat ell mateix, li ha fet canviar de plans. El president italià ha destacat que la seva reelecció -tot i que havia reiterat que no estava disposat a continuar en el càrrec- és l'única sortida possible al bloqueig institucional, ja que “la prolongació d'un estat de profunda incertesa i tensions polítiques” podria haver “compromès” el rellançament del país.

Avions amb els colors de la bandera italiana sobrevolen el monument al Soldat Desconegut a Roma, coincidint amb la presa de posessió de Sergio Mattarella.

A Itàlia, l’elecció del president de la República no és directa, sinó que depèn del vot d’un miler de diputats, senadors i representants de les regions, que solen decidir en funció dels acords a què arriben els seus partits. En aquesta ocasió, però, el bloqueig del Parlament es va allargar durant sis dies caòtics i va fer que el primer ministre, Mario Draghi, demanés a Mattarella que acceptés un segon mandat per garantir l'estabilitat del país.

Aplaudiments i ovacions

En un discurs molt més llarg del que és habitual, interromput mig centenar de vegades amb aplaudiments, ovacions i fins i tot amb els parlamentaris drets, Mattarella ha evitat reprendre els polítics, incapaços de posar-se d'acord per consensuar un nou cap d'Estat, però els ha recordat que cal garantir l'estabilitat per fer front als propers desafiaments, començant per la recuperació econòmica, la sostenibilitat i la transició ecològica i digital. “Els temps difícils que ens hem vist obligats a viure ens han deixat una lliçó: ens hem de dotar de noves eines per prevenir futurs possibles perills globals i gestionar-ne les conseqüències”, ha dit. I ha afegit: "Enfortir Itàlia també significa permetre guiar el procés de rellançament d'Europa perquè sigui més eficient i justa".

Els parlamentaris han ovacionat en diverses ocasions Sergio Mattarella durant el seu discurs.

Mattarella ha recordat la responsabilitat d'Itàlia, com a país fundacional de la Unió Europea, a l'hora de garantir una política de pau, de cooperació i de justícia, especialment en un moment com l'actual, on bufen vents de confrontació, en un continent que va viure dues guerres mundials. "Hem d'apel·lar als nostres recursos i als dels nostres països aliats i amics perquè les demostracions de força donin pas a l'entesa mútua, perquè cap poble temi l'agressió dels seus veïns", ha dit, al·ludint al desafiament rus a Ucraïna.

Mattarella ha aconseguit 759 dels 505 vots necessaris per ser elegit a la vuitena votació, de manera que s’ha convertit en el segon president amb més suport després de Sandro Pertini, que va aconseguir 832 vots el 1978. No obstant això, la carrera pel Palau del Quirinal ha deixat malferits els partits italians, especialment la coalició de centredreta formada per la Lliga, Força Itàlia i Germans d'Itàlia, i el Moviment Cinc Estrelles per la gestió dels seus respectius líders, Matteo Salvini i Giuseppe Conte, durant les negociacions fallides.

stats