Els partidaris del sí, preocupats per la influència de l'Església i els immigrants en el referèndum sobre el matrimoni homosexual a Irlanda

Barcelona"Accepta que un matrimoni pot ser contret d'acord amb la llei per dues persones sense distinció del seu sexe?". Poc més de tres milions de ciutadans irlandesos estan cridats avui a respondre a les urnes a aquesta pregunta. Si una majoria contesta de forma afirmativa el govern irlandès, una coalició entre conservadors i laboristes, afegirà la nova concepció de matrimoni a l'article 41 de la carta magna, que equipararà els drets d'heterosexuals i homosexuals. Si prospera la iniciativa, Irlanda es convertirà en el primer país del món a legalitzar el matrimoni homosexual en un referèndum. Però, després de mesos de tranquil·litat, el govern i els partidaris de l'equiparació es mostren preocupats. Per què?

Durant mesos, les enquestes han atorgat una còmoda victòria al sí. Fa només tres mesos, auguraven que un 66% dels votants es decantarien pel sí i només un 21% pel no. Podia resultar sorprenent en un país on la gent encara es demana si va o no a missa i on avortar és vist com un pecat, però el cert és que ningú semblava considerar possible que els ciutadans es neguessin a equiparar els drets entre heterosexuals i homosexuals. Però homilia a homilia, les coses ja no són tan clares. Un sondeig publicat diumenge per 'The Irish Times' donava al sí un 58%, al no un 25% i als indecisos un molt elevat 17%.

El contrast entre el 58% i el 25% pot semblar contundent, però el govern i els sectors progressistes de la societat irlandesa no ho tenen tan clar. Els preocupa que les enquestes s'equivoquin, sobretot després de la recent experiència britànica. A l'executiu també li preocupa la baixa participació, ja que, en aquest context, uns canvis relativament petits en la intenció de vot poden tenir una influència significativa sobre el resultat final. En les dues últimes consultes populars, menys d'un 40% de l'electorat va acudir a les urnes per pronunciar-se sobre la reforma de la llei del menor i l'abolició del Senat.

Però la principal preocupació és el 'vot silenciós', el d'aquelles persones que estan en contra que dos homes o dues dones es puguin casar però que no ho expressen obertament perquè no volen ser qualificats d'homòfobs. Com que amaguen el vot, els sondejos no ho detecten.

El poder de l'Església

Però per què el camp antiigualtat avança? Doncs ho fa per dos motius, que es barregen entre ells: religió i immigració. L'església catòlica, la que durant dècades va esclavitzar i fer negoci amb milers de mares solteres i els seus fills il·legítims, la que va crear una xarxa d'orfenats famosos per la seva crueltat i pels abusos psicològics i sexuals que s'hi cometien, continua sent una institució molt poderosa a Irlanda –gestiona, per exemple, la majoria de les escoles públiques–. I, tot i que amb algunes excepcions, l'Església ha posat la seva maquinària a treballar per convèncer els fidels que divendres vagin als col·legis electorals, i que votin 'no'.

Barrejant moralitat i religió amb teories de dubtosa validesa científica, la Conferència Episcopal Irlandesa ha advertit que les unions homosexuals intenten "redefinir la naturalesa del matrimoni", cosa que, segons els bisbes, "destruirà" el seu paper com a "fonament fonamental de la nostra societat". "L'Església vol recalcar que el matrimoni es reserva únicament i complementàriament per a les relacions entre una dona i un home, a partir de les quals només és possible engendrar i criar fills".

Un dels grups més visibles en la campanya del no és Mares i Pares Importen (MFM), que creuen que la igualtat de drets atempta contra els valors de la família tradicional perquè obre als homosexuals les portes per adoptar o recórrer a ventres de lloguer. MFM sosté que certs estudis suggereixen que els fills criats per parelles del mateix sexe desenvolupen més problemes que els que tenen "un pare i una mare".

El factor immigrant

I, al costat de la religió, però barrejada, hi ha la immigració. Tal com va passar a Espanya, el miracle econòmic irlandès es va sustentar per l'arribada massiva d'immigrants. La bombolla va esclatar i va deixar un país arruïnat, però la majoria d'immigrants van quedar-se. Molts procedeixen de l'Àfrica i molts més encara de l'est europeu. En tots els casos, països obertament homòfobs, on els homosexuals són considerats inferiors i menyspreables, i poden ser detinguts i fins i tot executats. Pastors cristians africans i capellans ortodoxos estan sent especialment actius en la campanya del no i admeten sense problemes que tots els seus fidels votaran el que ells diguin.

A quatre dies del referèndum, el futur dels homosexuals irlandesos deixa veure una societat profundament dividida. El món de la cultura, la política, els mitjans de comunicació i, fins i tot, l'esport dóna suport al matrimoni. Moltes figures populars s'han mostrat a favor de l'equiparació de drets, i en alguns casos els platós de televisió han estat testimoni de personatges populars confessant la seva homosexualitat després d'anys d'amagar-se. Testimonis emotius que han de lluitar contra la influència de la religió i els prejudicis. Que és una influència amagada ja se sap. Però serà prou forta per fer guanyar el no? El govern dubta, temorós que les comunitats immigrades i l'Església catòlica mobilitzi (sobretot a les zones rurals) els contraris al reconeixement dels drets dels homosexuals i, en canvi, els sectors progressistes es quedin a casa. És per això que el primer ministre, el democristià Enda Kenny, ha insistit que votar a favor del matrimoni homosexual és "fer-ho per la igualtat", i ha demanat a la ciutadania que no "doni per feta la victòria" i que acudeixi a les urnes. La mateixa crida que fan els partidaris de la igualtat de drets: un emotiu vídeo, amb milers de visites a internet, anima els partidaris del sí en general, i gais i lesbianes en especial, a enderrocar el mur i demana a les seves famílies que divendres no es quedin a casa i vagin a votar. Ho faran? La resposta, aquest divendres.