“Al matí vam fumar i beure cafè, i a l’hora de dinar era mort”

Lviv (Ucraïna)“Una, dues, tres. [Les tropes russes] van posar tres granades petites al dron, i vaig veure amb els meus propis ulls com un soldat ordenava l'atac”. Poc després, arribaria l’explosió. “Si no ho hagués vist les víctimes haurien estat moltes més”. L’Oleksandr (nom fictici) parla de com un atac de les forces russes l'ha trasbalsat. Aquest soldat jove, enginyer de formació amb rang de coronel a l’exèrcit ucraïnès, es dedicava al desminatge dels nombrosos explosius deixats pels efectius de Putin al seu pas. Atent en tot moment a terra, l’atac va arribar pel cel. Un company seu va morir i dos més van resultar ferits. Va passar el 7 de setembre a la una del migdia al Donbass.

“Al matí vam beure cafè i vam fumar una cigarreta junts, i a l’hora de dinar vaig veure el meu amic mort”, lamenta, mentre mostra una fotografia al mòbil on es veu el casc del difunt foradat per l’impacte de la metralla. “Good helmet” (bon casc), diu en anglès amb un mig somriure, conscient que, malgrat la desgràcia i el trauma, ell almenys ho pot explicar.

L’explosió li va afectar els pulmons i la cama. Mentre es recupera de les ferides físiques, també ho fa de les mentals. Ara que han passat unes setmanes, es veu amb més força per verbalitzar el que va passar. “Em van fer la primera operació al lloc de l’atac”, relata. I després d’estar cinc dies en un hospital militar, l’exèrcit ucraïnès li va concedir un permís de 30 dies per recuperar-se. Mentre era en una base militar prop de Lviv, a l’oest d’Ucraïna, la seva regió natal, es va desmaiar. “Aquest hospital era el més proper i per això m'hi van portar”, explica, assegut al Centre de Rehabilitació Nacional Nezlamni de Lviv. “Els pulmons i les cames encara em fan mal”, lamenta.

Parlar del trauma

El centre de què parla l’Oleksandr no és com els altres. A simple vista sembla un hospital convencional. La particularitat, però, és que inclou un centre psiquiàtric creat a finals del 2021, just abans de la guerra. L'hospital té 1.200 llits i està situat en una àrea amb edificis residencials i botigues a la perifèria de Lviv, a uns 70 quilòmetres de la frontera amb Polònia i que s’ha convertit en refugi per a molts desplaçats.

L’Oleksandr és alt i fort. Tot i estar de baixa, continua vestint pantalons verd caqui i botes beix, a l’estil militar. Està assegut en una cadira de rodes elèctrica que una start-up nord-americana ha enviat al centre psiquiàtric i que serveix per a la recuperació dels ferits. Avui és la seva primera sessió amb el Pavló, un psicòleg clínic que tracta soldats. “La cadira equilibra i relaxa els sistemes nerviosos parasimpàtic i simpàtic. Fa vibrar l’esquena i és una opció addicional en el nostre procés psicoterapèutic”, explica el Pavló mentre gradua les vibracions.

Un centre psiquiàtric atípic

“Quan va començar la guerra estàvem realment angoixats perquè no havíem tractat mai gent que pateix un trauma a causa d'un conflicte”, explica el doctor Oleh Bereziuk, psiquiatre i psicoterapeuta del centre, mentre fa una pausa abans de moderar una sessió de teràpia grupal. Malgrat que, casualment, el centre psiquiàtric es va inaugurar dos mesos abans de l'inici del conflicte, la nova situació els sobrepassava. "Aquesta guerra és molt brutal. L'objectiu de l’enemic són els civils. No pas accidentalment, sinó conscientment", lamenta. Malgrat tot, veien més clar que mai la necessitat de tirar endavant el projecte.

“El nostre somni era obrir una sala de psiquiatria en un hospital convencional, perquè a Ucraïna tenim un model antic on aquest tipus de tractament es fa en hospitals psiquiàtrics que són edificis vells que estan aïllats i que la gent veu estigmatitzats. No volen anar-hi”, relata el doctor Bereziuk. "Aquest centre és estructuralment més amigable, amable, lluminós, fa bona olor, hi ha més atenció… És molt important que sigui acollidor. Els pacients venen aquí i diuen «em sento com un ésser humà, aquí»", explica orgullós.

Uns quants metres separen els edificis de l’hospital general i el centre psiquiàtric que formen part del mateix complex sanitari. Ara, però, s’està construint un corredor extern que els connectarà. A tots els desplaçats interns que, per la patologia que sigui, visiten l’hospital general, se’ls fa una anàlisi psicològica. El doctor Bereziuk calcula que entre el 20% i el 35% necessiten atenció psicològica i tractament.

La majoria dels pacients provenen de la part occidental d’Ucraïna o són desplaçats interns, tot i que sovint també atenen militars d’altres bandes del país que són traslladats a Lviv mentre es recuperen de les ferides. "Molts han patit accidents en combats, explosions, contusions, però també venen aquells que han presenciat un atac o la mort d’altres persones i pateixen un trauma greu", precisa el doctor. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), "una de cada cinc persones (el 22% del total) que han experimentat una guerra o conflicte en els darrers 10 anys tindrà depressió, ansietat, trastorn per estrès posttraumàtic, trastorn bipolar o esquizofrènia". Això vol dir que a Ucraïna 9,6 milions de persones estan en risc de patir una malaltia mental, també segons l’OMS.

Per tractar-los, aquest hospital, amb l’ajuda de països com els Estats Units o el Regne Unit, entre d’altres, ha establert un protocol completament nou al país. "Per descomptat, utilitzem fàrmacs, però el més important és l’ajuda psicoterapèutica. Tenim un especialista en teràpia corporal, que és molt útil per als pacients amb ferides físiques, amb trastorns d’estrès posttraumàtic i per als que han estat en captivitat. També fem teràpia artística. Són tractaments inèdits a Ucraïna i esperem establir protocols perquè els utilitzin altres centres sanitaris", explica.

“Tornaré a l’exèrcit”

Malgrat que encara no s’entreveu el final del conflicte, els professionals del centre psiquiàtric tenen clar que els ucraïnesos pagaran un preu molt alt en salut mental quan acabi la guerra. "No tornarem a ser els que érem abans del 24 de febrer", reflexiona el doctor Bereziuk, referint-se al dia que va començar la guerra l'any passat. És conscient, però, que no poden arribar a tothom. A l’habitació del costat hi ha l’Oleksandr. Un cop acabi el procés de recuperació i mentre duri la guerra, diu que té clar que farà, sense dubtar-ho: "Tornaré a l’exèrcit, i hi faré la mateixa feina".