Matar el missatger: els filtradors dels papers de Luxleaks, al banc dels acusats

BarcelonaAbans dels 'papers de Panamà', l'escàndol Luxleaks va commocionar Europa: els acords secrets de l'autoritat tributària de Luxemburg amb 370 multinacionals permetien una evasió massiva d'impostos dels països on resideixen o operen. La filtració –que tocava directament Jean Claude Juncker, primer ministre i ministre de Finances quan es van negociar aquells acords– afectava empreses com Pepsi, Ikea, Burberry, Disney, Amazon, Procter & Gamble, Heinz, JP Morgan, FedEx i moltes altres. La revelació va motivar la Comissió Europea, l'OCDE i el G-20 a prendre mesures contra l'evasió fiscal. Però un any i mig més tard, els responsables d'haver denunciat la trama s'han hagut d'asseure al banc dels acusats. Mentrestant, els evasors s'emparen en la legalitat de la legislació luxemburguesa, que s'apressa a castigar el missatger.

Antoine Deltour i Raphael Halet, antics empleats de PriceWaterhouseCoopers, estan acusat de "robatori de secrets" per haver filtrat els documents, violant les estrictes lleis de secret professional del Gran Ducat. El procés és el resultat de la denúncia de la consultora a la Fiscalia. S'exposen a una condemna de deu anys de presó i una multa de fins a 1,25 milions d'euros, segons l'ONG Transparency Internacional. El periodista francès Edouard Perrin està acusat de còmplice.

"Haurien d'estar protegits i rebre elogis, no ser jutjats", reclamava en un comunicat Cobus Swartdt, director de l'organització, que ha demanat a l'empresa que retiri els càrrecs. La legislació luxemburguesa només protegeix els filtradors de ser acomiadats en casos de delictes per corrupció.

"Gràcies al treball de Luxleaks hem pogut demostrar que Luís de Guindos, ministre d'Economia espanyol, estava al darrere del que en el seu llenguatge anomenaven optimització d'impostos", explica Simona Levi, portaveu de Xnet, la xarxa ciutadana de denúncia de la corrupció. "És increïble que ells siguin jutjats i De Guindos, que ajudava les multinacionals a no pagar impostos a Espanya, sigui ministre d'Economia", afegeix Levi. Xnet demana protecció legal per als "alertadors", tant per protegir les persones com la informació que desvelen: "Si aquestes informacions no es poguessin fer servir en un judici, aquí no s'hauria processat ningú per les targes 'black' ni les preferents, per exemple", recorda. Més de 118.000 persones han signat la petició en suport dels filtradors, una campanya que també té el suport de Xnet.

L'escàndol Luxleaks: l'evasió al descobert

El novembre de 2014 l'escàndol Luxleaks va posar sobre la taula el debat sobre la fiscalitat internacional en demostrar que durant anys Luxemburg havia establert un sistema d'evasió d'impostos transfronterer a gran escala per a les multinacionals. Els 'papers' demostraven que el petit estat, membre de la UE, ajudava les grans corporacions a estalviar-se impostos en detriment de la resta dels socis europeus.

El primer a revelar-ho va ser el periodista Edouard Perrin, reporter de la televisió pública francesa France2, que va emetre dos reportatges d'investigació sobre evasió fiscal. Aleshores va rebre els documents dels pactes de l'auditora PwC amb la Hisenda luxemburguesa. En publicar-se, la consultora va assegurar que els documents (fins a 1.028 textos, que ocupaven 4 GB de memòria) havien estat robats. Perrin va ser acusat l'abril de 2015 de complicitat amb robatori, violació del secret professional, violació de secret comercial i rentat de diners. Se l'acusa d'haver manipulat també Halet, per a la segona filtració. Els documents van ser publicats pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació, que també ha difós els 'papers de Panamà'. La Federació Europea de Periodistes ha dit que "és una vergonya que les autoritats de Luxemburg persegueixin un periodista que ha actuat estrictament en interès públic per publicar la informació", i ha instat la Fiscalia a retirar els càrrecs.

De la documentació es despèn que les quatre grans firmes de l'auditoria (KPMG, PwC, Deloitte i E&Y) havien creat esquemes perquè les multinacionals poguessin desviar els seus beneficis al Gran Ducat. Els 'papers' filtrats són 28.000 acords privats entre les empreses i l'administració tributària de Luxemburg, que establien com i quant havien de pagar d'impostos.

Aquest mes el Parlament Europeu ha aprovat una nova normativa per protegir el secret comercial que, segons els defensors de la llibertat de premsa, pot dificultar molt més futures filtracions.