Una nova matança de civils a Kabul fa trontollar el govern afganès

Barcelona“No sé quants cossos em vaig arribar a carregar a les espatlles. No era moment de posar-se a comptar”, relata Ghulam Ali a l’ARA per telèfon des de Kabul, clarament trasbalsat. Un cotxe bomba va explotar ahir a la capital afganesa i va provocar una nova carnisseria. El portaveu del ministeri afganès d’Interior, Najib Danix, va quantificar la matança en 24 víctimes mortals i 42 persones ferides. En canvi, altres fonts oficials van assegurar que almenys 38 persones hi van perdre la vida. Els talibans van reivindicar l’atac.

L’atemptat es va produir quan just es commemorava un any d’un atac que va causar 80 morts i 300 ferits a Kabul, el 23 de juliol del 2016, la majoria de l’ètnia hazara. Ahir, casualment, bona part de les víctimes també pertanyien a aquesta ètnia, que és minoritària a l’Afganistan i professa el xiisme. L’atac també coincideix amb un moment en què es qüestiona la capacitat del president afganès, Aixraf Ghani, per garantir la seguretat fins i tot a la mateixa capital del país. De fet, l’1 de juliol tres alts mandataris governamentals -entre els quals hi ha el mateix vicepresident, Abdul Raixid Dostum- van formar una coalició anti-Ghani per “salvar l’Afganistan del caos”, segons van dir.

“Cap de les persones a qui vaig ajudar donava senyals de vida”, continua explicant Ghulam Ali, que resideix a només vuitanta metres del lloc on ahir va esclatar el cotxe bomba i va ser un dels molts veïns que van acudir a auxiliar les víctimes. Assegura que el panorama era apocalíptic, i que el nombre de víctimes és més gran del que el govern afirma. “El forn de pa, la botiga d’ordinadors, el carro de venda de te...”, enumera Ghulam Ali amb la veu entretallada. Tot va quedar destruït amb l’ona expansiva, detalla.

Faltaven cinc minuts per a les set del matí quan hi va haver l’atemptat, i moltes persones es dirigien a la feina. El carrer era ple de gent. A més, el cotxe bomba va explotar a prop de la seu d’una universitat privada -molts dels ferits són estudiants que estaven a punt d’entrar a classe- i també va agafar de ple un minibús de funcionaris del ministeri de Mines i Petroli. A Kabul és habitual que el govern proporcioni autobusos als seus treballadors, a causa de l’escàs transport públic disponible a la ciutat.

Els talibans van reivindicar l’atemptat i van assegurar haver atacat un minibús que traslladava personal del servei d’intel·ligència. En canvi, fonts del govern ho van desmentir i van assegurar que el seu personal d’intel·ligència no viatja mai en aquest tipus de transport.

Els mandataris rebels

L’atac va succeir en un barri de l’oest de Kabul on la majoria de la població és de l’ètnia hazara, i a pocs metres de la casa on viu Mohammad Mohaqeq, un líder militar acusat de crims de guerra per associacions de drets humans com Human Rights Watch i Amnistia Internacional. Malgrat això, Mohaqeq forma part ara del govern afganès -és la mà dreta del primer ministre, Abdul·là Abdul·là- i és un dels tres mandataris que a començaments de juliol van formar una coalició contra Aixraf Ghani després que el 31 de maig un atac de l’Estat Islàmic (EI) a Kabul provoqués 90 morts i gairebé mig miler de ferits.

Les altres autoritats que conformen aquesta coalició són el vicepresident Dostum, i el governador de la província de Balkh, Atta Mohammad Noor. Tots tres qüestionen la capacitat d’Aixraf Ghani per garantir la seguretat a l’Afganistan.

De fet, la gran manifestació prevista ahir a Kabul era per commemorar el brutal atemptat que l’any passat va causar 80 morts i 300 ferits a la capital afganesa. En aquell cas un suïcida es va immolar quan centenars de persones -totes de l’ètnia hazara- protagonitzaven una protesta per exigir electricitat als seus pobles. En aquella ocasió, l’EI també va reivindicar l’atac. Aquesta gran manifestació prevista per a ahir s’havia desconvocat diumenge a la nit, en l’últim moment, precisament per la por d’un nou atac. La protesta no va tenir lloc, però la matança no es va poder evitar.

L’ONU va fer una crida ahir a favor del diàleg i contra la violència. Per la seva banda, la Unió Europea va condemnar l’atac a través d’un comunicat i va expressar el seu condol a les famílies de les víctimes. La UE ha evacuat bona part del seu personal de Kabul des del brutal atemptat del 31 de maig. De moment, els mandataris de la coalició antipresidencial no s’han pronunciat, però es tem el pitjor. L’atac d’ahir va ser el número 14 a Kabul en només aquest any.

Atemptat suïcida amb una moto a la ciutat pakistanesa de Lahore

Almenys 26 persones van morir ahir i 54 més van resultar ferides a la ciutat de Lahore, a l’est del Pakistan, quan un terrorista suïcida en una motocicleta va fer detonar entre cinc i sis quilos d’explosius en un lloc on s’estaven enderrocant habitatges il·legals. En conseqüència, a la zona hi havia un gran nombre d’agents desplegats. Molts dels ferits són policies. Alguns estan en situació crítica. L’atac va tenir lloc a prop del mercat de verdures de Kot Lakhpat. L’àrea es considera una de les més segures de Lahore, ja que és molt a prop del lloc on el responsable de la província del Panjab -de la qual Lahore és la capital- té la seva oficina. El primer ministre pakistanès, Nawaz Sharif, va condemnar l’atemptat. Lahore ha sigut escenari de diversos atacs durant els últims mesos. Per exemple, al mes de març un suïcida va matar 73 persones i en va ferir 350 més en un parc infantil.