La llei d’extradició a la Xina inflama Hong Kong

PequínCentenars de milers de persones van recórrer ahir el centre de Hong Kong per protestar contra el projecte de llei d’extradició que permetrà que residents a l’excolònia britànica siguin detinguts i traslladats a la Xina per ser jutjats sota les seves lleis.

La manifestació va ser la més massiva que s’ha vist a Hong Kong en l’última dècada, incloses les concentracions de la Revolució dels Paraigües del 2014. Els convocants van assegurar que més d’un milió de persones, vestides de blanc, el color de la protesta, van omplir els carrers durant més de nou hores i van enviar un potent missatge de rebuig a Pequín. La policia va limitar l’assistència a 240.000 persones.

Els opositors al projecte de llei denuncien que dona carta blanca a la Xina per extradir qualsevol presumpte sospitós, inclosos activistes pro democràcia o dissidents, per ser jutjats sota el sistema legal de Pequín, que no és ni independent ni transparent.

La protesta va ser la més unitària que s’ha vist a l’excolònia. Va reunir contra el govern no només l’oposició política i els activistes prodemocràcia, sinó també gran part de la societat civil, des d’advocats fins a empresaris, que temen que la nova llei retalli les llibertats i també la seguretat jurídica, que és un dels principals atractius de Hong Kong.

Els crítics denuncien que el projecte de llei és una nova ingerència xinesa per retallar les llibertats a Hong Kong. El 1997, quan Londres va retornar la sobirania de Hong Kong a la Xina, Pequín es va comprometre a mantenir el seu sistema legal i de llibertats civils durant 50 anys sota la política d’“un país, dos sistemes”.

En la manifestació es van corejar consignes que exigien la retirada de la llei i demanaven la dimissió de Carrie Lam, la cap de l’executiu de Hong Kong. Lam i el seu govern defensen que la llei és una eina necessària per combatre el crim transnacional. Asseguren que han introduït excepcions per a casos de persecució política o religiosa. I han intentat tranquil·litzar la població dient que només s’entregaran sospitosos d’haver comès delictes amb una condemna de més de 7 anys de presó. Però la nova llei, que va ser proposada al febrer, permetrà al govern i als tribunals de Hong Kong tramitar les extradicions sense acords previs i sense supervisió legislativa.

Existeixen seriosos temors que l’administració de Hong Kong no sigui capaç de resistir les peticions xineses d’extradir dissidents o opositors acusant-los de delictes comuns.

Un temor que té la seva justificació en la memòria dels habitants de l’excolònia, que recorden el cas dels cinc llibreters que van desaparèixer el 2015, es creu que detinguts il·legalment per policies xinesos. Eren responsables d’una petita editorial a Hong Kong que publicava biografies controvertides sobre els líders xinesos. Alguns van aparèixer al cap de mesos a la televisió xinesa confessant crims comuns, com ara delictes de trànsit, i van ser condemnats a anys de presó.

La massiva manifestació d’ahir va culminar amb incidents davant del Parlament. Era el colofó a un conjunt de mobilitzacions: dijous passat s’hi van reunir prop de 3.000 advocats i jutges, que van desfilar en silenci per la ciutat en senyal de rebuig a la nova llei.

El món empresarial, a través de diverses cambres de comerç, també ha mostrat la seva desaprovació. L’extradició a la Xina també és una amenaça per a qualsevol empresari que vulgui fer negocis a Hong Kong. Les acusacions de corrupció són una arma molt utilitzada pel govern xinès per controlar els empresaris que no segueixen al peu de la lletra les directrius del Partit Comunista Xinès. Les protestes contra el projecte de llei es van estendre de manera solidària a 26 ciutats del món, incloses Londres, Sydney, Nova York i Chicago.

El projecte de llei d’extradició es començarà a debatre al Parlament dimecres i el govern espera aprovar-lo abans de finals de juliol.

La independència judicial, amenaçada

La població de Hong Kong respon a l’amenaça sobre l’estatus de regió administrativa especial de l’excolònia, que té una llei pròpia que reconeix drets com la llibertat de premsa, reunió i manifestació, i té por que es dilueixin.

Pequín no només ha rebutjat la democratització de l’elecció del cap del govern de Hong Kong i manté que s’hagi de votar entre tres candidats preseleccionats, sinó que també ha augmentat les pressions sobre el moviment prodemocràtic. El setembre de l’any passat es va il·legalitzar per primer cop un partit polític; era un partit independentista amb dos centenars de seguidors. I aquest abril, nou destacats activistes que van impulsar la Revolució dels Paraigües van ser condemnats a presó per pertorbar l’ordre públic aplicant una vella llei del període colonial i obviant la llei de Hong Kong.