Macron diu ‘no’ a Valls
El guanyador de les eleccions presidencials rebutja que l’ex primer ministre s’uneixi a les seves files
ParísFi de la incògnita. El secretari general d’En Marxa, Richard Ferrand, va desvelar ahir els noms dels primers 428 candidats que formaran part de la llista del rebatejat moviment La República en Marxa (LRM) per a les eleccions legislatives del mes vinent. I, a falta de saber els 148 candidats restants per arribar a gairebé totes les circumscripcions de França, no hi consta el de l’ex primer ministre Manuel Valls. “La candidatura no responia als criteris, cap candidat pot ser nomenat si ja ha ocupat tres mandats parlamentaris”, va justificar-ho Ferrand, amb un petit atenuant per a l’interessat: “En aquest moment, en què volem congregar gent de manera àmplia, no volem humiliar, rebutjar ni venjar-nos”. És per això que des d’En Marxa van afirmar ahir: “No el nomenarem [a Valls], però tampoc li oposarem cap candidat”.
Queda resolt, doncs, el misteri de la candidatura de l’ex primer ministre, que dimarts va assegurar que formaria part de la majoria presidencial. “No volem tancar la porta als nassos a un antic primer ministre que vol unir-se a nosaltres i ser útil”, va continuar justificant-se Ferrand, preguntat amb insistència sobre la candidatura de Valls.
Hores abans, el socialista havia assegurat que estava “determinat a portar els colors del progrés i de la República” i que de totes maneres estaria “compromès amb la majoria presidencial”. Ara falta veure com ho farà. Si bé ahir ja va obtenir el no edulcorat des de les files de LRM, les portes de la Rue de Solférino, seu general del Partit Socialista francès, també se li podrien tancar. Precisament, l’endemà d’haver anunciat que volia formar part de la majoria presidencial liderada per Emmanuel Macron, el primer secretari del partit, Jean-Christophe Cambadélis, va avisar, al seu torn, que havien obert un procediment contra Valls per decidir si l’expulsaven del partit. El doble carnet a la casa dels socialistes és “impossible”, va assegurar Cambadélis.
Paritat i renovació política
En total, dels 19.000 dossiers de candidatures que En Marxa ha rebut des del gener, s’han seleccionat 214 homes i 214 dones -la paritat era una de les condicions que el president electe havia imposat-, entre els quals un 52% provenen de la societat civil i un 95% no són diputats sortints. En paraules de Ferrand, els candidats “provenen del conjunt de l’espectre polític republicà, expressió de la recomposició del paisatge polític que s’ha volgut”. De fet, la renovació política és un altre dels pilars del moviment encara en construcció de Macron.
“Mai abans un moviment polític francès amb 13 mesos d’existència s’havia atrevit a nomenar un 52% de ciutadans que no tenen currículum professional en política”, va voler recordar ahir Ferrand. Ara bé, dels 428 candidats retinguts, n’hi ha 24 que es reciclen del Partit Socialista francès. És més: “Tots els diputats sortints que s’han nomenat són socialistes”, va precisar Ferrand. Per tant, cap candidat d’Els Republicans s’ha unit a la marxa de Macron. Almenys fins ara, ja que LRM donarà la llista definitiva de noms -encara en falten 148- dimecres vinent, dos dies abans de la data límit per presentar la llista de les legislatives.
Precisament la crida a l’entorn d’Els Republicans és un dels motius pels quals ahir no es va donar la llista definitiva dels 576 candidats, però excloïen ja la candidatura a la circumscripció de Valls, que no presentaran per deixar-li via lliure. Ferrand va voler-ho mig maquillar dient que volien “deixar un espai per a aquells que ho desitgen” perquè així puguin “manifestar-se per ampliar la unió”. L’altre motiu que van donar és menys opac: encara s’estan negociant les candidatures “per a un cert nombre de departaments, principalment per als departaments d’ultramar francesos”, com ara Guadeloupe, l’illa de la Reunió i la Martinica, entre d’altres.
Entre els nomenats hi ha noms com el de l’antic conseller de Comunicació del president François Hollande, Gaspard Gantzer; un excompany de promoció de Macron a l’Escola Nacional d’Administració (ENA) de París; el matemàtic Cédric Villani; l’extorera Marie Sara; el vicepresident de l’Assemblea Nacional i excandidat de les primàries de l’esquerra François de Rugy; així com el mateix secretari del moviment, Richard Ferrand.
