El martiri a l’‘Open Arms’ continua

BarcelonaPodria ser el reflex del drama migratori que, des de fa anys, es viu al Mediterrani. Les imatges que arribaven ahir de Lampedusa mostraven una escena de contrastos. D’una banda, les paradisíaques platges de l’illa italiana, plenes de turistes prenent el sol, jugant a pales i banyant-se al mar. De l’altra, a molt pocs metres -a una distància que un banyista mínimament en forma hauria pogut fer nedant-, hi havia l’ Open Arms, amb 134 persones migrades a bord, algunes de les quals, segons l’ONG catalana, amenaçaven ahir de suïcidar-se després de quinze dies bloquejats enmig del mar sense autorització per desembarcar.

El matí d'aquest dissabte l'ONG ha confirmat el que portava dies advertint: ja no poden garantir la seguretat dels rescatats. "Ens trobem en situació de necessitat i ja no podem garantir la seguretat de les 134 persones a bord", ha conclòs l'organització en un comunicat d'última hora. Hores després, el ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, va permetre el desembarcament dels migrants menors, un total de 27. En una carta publicada al diari 'La Repubblica', assegurava que ho feia en contra de la seva voluntat, només perquè li ha "demanat" el primer ministre italià, Giuseppe Conte.

I és que Matteo Salvini no vol permetre el desembarcament del vaixell humanitari. Havia advertit la seva negativa per activa i per passiva, però la gravetat de la situació a bord i la pressió rebuda des de diversos sectors -entre d’altres, de la Unió Europea i del seu propi govern- feien pensar que, després de dues setmanes de patiment, ahir el vaixell i les persones migrades podrien tocar terra.

Passades les set de la tarda d'ahir, el Centre Nacional de Coordinació de Socors Marítim italià, que depèn del ministeri de Transport, va filtrar un document -al qual va tenir accés la Cadena SER- en què exigia que el port de Lampedusa autoritzés sense més retard l’ingrés de l’Open Arms. Dijous, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, li va demanar el mateix a Salvini, a qui va acusar d’actuar de manera “deslleial”. Però el líder del grup ultradretà Lliga -que és l’encarregat d’autoritzar-ho com a cap del ministeri de l’Interior- es manté ferm en la seva política de ports tancats a la immigració.

La pressió també va arribar des del cor de la Unió Europea. Segons informa Regina Laguna des de Brussel·les, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, va demanar que el ministre de l’Interior considerés “la situació dramàtica” a bord de la nau i que permetés el desembarcament ahir mateix. “Les autoritats italianes han d’entendre la gravetat i la urgència humanitària a bord del vaixell i li han de permetre entrar a port avui [ahir] mateix”, deia Sassoli després d’haver parlat amb l’ONG catalana i haver escoltat la descripció de la situació que es viu al vaixell.

De la mateixa manera, tampoc han sigut suficients, fins ara, l’oferiment de dijous de sis països de la Unió Europea -Espanya, França, Alemanya, Portugal, Luxemburg i Romania- per repartir-se l’acollida dels nàufrags, ni la resolució judicial d’un tribunal italià que establia la necessitat d’oferir assistència urgent als migrants i permetre’ls entrar en aigües italianes. En aquest sentit, la Comissió Europea recordava ahir que, òbviament, no poden efectuar el repartiment si abans els migrants no arriben a terra. La Unió Europea no és competent en matèria d’immigració i, per tant, no pot obligar els països membres a obrir els ports, atès que és sobirania nacional.

Investigació per segrest

Mentrestant, la fiscalia de la ciutat d’Agrigent, a Sicília, va anunciar, també ahir, que obria una investigació per segrest de persones a l’embarcació de l’organització catalana. El ministeri públic, però, no va concretar a qui anava dirigida. Hores abans, Proactiva Open Arms havia instat la Fiscalia que actués i fes complir la resolució judicial del tribunal italià que havia tombat el decret de Salvini amb què s’impedia l’entrada de l’ Open Arms al mar italià. “Desobeir aquesta decisió judicial significa estar cometent un delicte, com la prevaricació”, denunciava en un vídeo Oscar Camps, el fundador de l’ONG.

El no reiterat de Salvini fa que, a mesura que passen els dies, l’opció d’entrar al port de Lampedusa sense tenir el permís del ministre de l’Interior italià -tal com va fer el vaixell Sea-Watch capitanejat per Carola Rackete- prengui més força.

“Nosaltres volem seguir la llei. Però la situació és absolutament insostenible... si és necessari entrarem”, revelava a l’ARA Laura Lanuza, portaveu de l’organització. El dubte és saber fins quan podran aguantar. En declaracions a El País, el psicòleg a bord de la nau, Alessandro Di Benedetto, advertia que “es corre el risc de viure una tragèdia”. Di Benedetto, que apuntava que tots els rescatats estan “trencats psicològicament”, explicava que les evacuacions puntuals dels últims dies -ja en porten sis en total- han crispat encara més els ànims. “Han fet que s’incrementi la ràbia i la frustració d’aquells que continuen a bord, que demanen constantment ser evacuats. És el moment que baixin tots”, reclamava.

Durant la jornada d’ahir, es va produir un intent de suïcidi i un grup de persones van provar de llançar-se al mar. “Cada segon que passa, el compte enrere perquè exploti la bomba corre un segon. O algú talla el cable vermell i desactiva aquesta bomba, o l’ Open Arms explotarà”, deia el capità de la nau, Marc Reig. “Si la política europea és incapaç de posar límits, ¿què ens queda?”, es preguntava, en un tuit, l’organització.

El cas de l''Ocean Viking'

Encara que més silenciat, al Mediterrani hi ha un altre cas d’una embarcació que està vivint un episodi similar al de l’Open Arms. És la nau Ocean Viking, de les ONG Metges Sense Fronteres i SOS Mediterranée, que té a bord 356 migrants rescatats en quatre operacions diferents, la primera el 9 d’agost.

Bloquejada, també espera que Malta o Itàlia -els dos ports segurs més pròxims- autoritzin el seu desembarcament. La resposta dels dos països és la que repeteixen des de fa més d’un any: no hi ha ports oberts per a la immigració.