Schulz se sacrifica per la Gran Coalició
El president de l’SPD renuncia a Exteriors per facilitar el 'sí' de les bases socialdemòcrates a l’acord amb Merkel
BerlínLa nova Gran Coalició encara no ha començat a caminar a Alemanya, però ja demostra que el seu camí no serà gens fàcil. L’encara president del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD), Martin Schulz, va anunciar ahir en una breu nota de premsa que renuncia al ministeri d’Exteriors que aspirava a ocupar en el gabinet de la cancellera Angela Merkel. La decisió arriba només dos dies després que Schulz comuniqués la seva voluntat d’abandonar la presidència del partit. Un dels grans valedors del pacte de govern entre socialdemòcrates i democristians s’acomiada així abans que el nou executiu de Merkel comenci a governar.
“Veig perillar la votació per culpa de la discussió sobre la meva persona. Per això, informo que prescindeixo de l’entrada al govern federal i, d’aquesta manera, espero que acabin els debats personals. Tots fem política per a les persones d’aquest país. I això també significa que les meves ambicions personals van per darrere dels interessos del partit”. Schulz es referia al referèndum que s’ha de celebrar entre les bases socialdemòcrates sobre el pacte de govern tancat a inicis d’aquesta setmana amb la unió conservadora de la CDU-CSU. Creu que amb la seva renúncia pacificarà les baralles obertes entre grans figures dels socialdemòcrates.
Unes recents declaracions de l’actual ministre d’Exteriors en funcions, el també socialdemòcrata Sigmar Gabriel, van evidenciar la batalla que l’acord de Gran Coalició ha desencadenat a la cúpula de l’SPD: “Només queda lamentar la falta de respecte amb què ens tractem a l’SPD i el poc valor que tenen les promeses”, va dir Gabriel fa pocs dies en una entrevista amb diversos diaris alemanys. Les paraules de Gabriel, que voldria seguir sent ministre d’Exteriors i se sent traït, van ser una ganivetada pública contra Schulz, qui després de les eleccions no només va prometre que no formaria un govern amb els conservadors, sinó també que mai seria ministre sota la cancelleria de Merkel.
Amb un lideratge que ja era molt discutit entre les files socialdemòcrates, Schulz ha acabat incomplint totes dues promeses i, de passada, dilapidant bona part de la poca credibilitat que li quedava a la socialdemòcracia alemanya. La seva carrera política ha passat, però, a un segon pla, perquè estan en joc la mateixa viabilitat de la Gran Coalició i l’estabilitat política d’Alemanya. Els més de 400.000 afiliats de l’SPD tenen ara l’última paraula.
Campanya del 'no'
El líder de les joventuts socialdemòcrates (Jusos), Kevin Kühnert, es va pronunciar ahir sobre la sorprenent decisió de Schulz. Per al principal opositor a la nova Gran Coalició, el que preocupa a la majoria d’alemanys no és qui serà el futur ministre d’Exteriors. El que compta ara és oferir alternatives polítiques a una forma de govern que, segons ell, genera desencís i cansament.
Els Jusos van començar ahir la seva campanya per al referèndum entres les bases, batejada com No GroKo Tour [Tour del 'no' a la Gran Coalició]. El seu objectiu és que el no guanyi la consulta, el resultat de la qual es donarà a conèixer el 4 de març. Tot i que les enquestes donen una clara majoria a favor del pacte de govern entre els votants socialdemòcrates, el desenllaç és una incògnita.
Resultat incert
El congrés extraordinari celebrat per l’SPD fa poques setmanes va demostrar que la direcció del partit fa temps que ha perdut el suport majoritari als seus plans de govern amb Merkel: Schulz i els seus van aconseguir una victòria amb el 56% dels vots dels delegats, que donaven així una ajustadíssima llum verda a les negociacions oficials amb la unió conservadora. L’espectacle ofert aquests últims dies per figures de la direcció, com ara Schulz i Gabriel, fa que creixin els dubtes.
Els últims dies han evidenciat que el pacte de Gran Coalició presentat aquesta setmana, quatre mesos després de les eleccions, no acontenta ni democristians ni socialdemòcrates. És, però, un acord d’emergència per evitar una crisi encara més gran per a un país que està començant a experimentar les conseqüències d’un escenari fins ara desconegut a Alemanya: la inestabilitat política.
