Martin McGuinness, figura clau de la pau a Irlanda del Nord, mor als 66 anys

LONDRESMartin McGuinness, excomandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), figura clau del procés de pau i ex vice primer ministre de la província els darrers deu anys, ha mort aquesta matinada a Londonderry, als 66 anys, segons han informat diferents mitjans britànics aquest matí. McGuinness va renunciar el 9 de gener al seu càrrec, circumstància que va provocar la caiguda del govern compartit presidit per la unionista Arlene Foster i l'avançament d'eleccions. Al cap de deu dies va anunciar que no es tornaria a presentar a les eleccions. El seu aspecte físic ja presumia una greu malaltia. McGuinness tenia un estrany problema genètic que li causava una acumulació anormal de proteïna en teixits i òrgans, i que ha resultat fatal.

En la conferència de premsa en què va comunicar la seva retirada de la política activa també va informar del seu estat de salut, que ja li havia impedit participar el desembre en diversos actes oficials. "Tinc una greu malaltia, però estic determinat a superar-la", va dir aleshores.

El Sinn Féin acaba de fer públic un comunicat en què lamenta "la mort d'una persona compromesa amb la pau i la reconciliació, i que ha treballat incansablement per a la reunificació del seu país". La seva figura serà recordada tant per la seva implicació en la lluita armada contra l'exèrcit britànic, com per ser un dels homes clau de les converses que van dur a l'Acord de Pau de Divendres Sant, de 1998, i per les vegades que, els darrers anys, es va trobar amb la reina d'Anglaterra, amb qui va encaixar mans i amb qui va compartir diversos actes protocol·laris.

McGuinness, casat i amb quatre fills, va ser cap de l''staff' de l'IRA del 1979 al 1982, i era un dels màxims responsables del moviment paramilitar quan Louis Mountbatten, cosí de la reina Isabel II i persona molt propera al príncep Carles, va morir arran d'un atemptat dels republicans mentre era al seu iot, amarrat a les costes del comtat irlandès de Sligo, a pocs quilòmetres de la frontera amb el nord.

Una dècada després, McGuinness va ser capaç de persuadir els màxims responsables de l'IRA perquè participessin en el procés de pau que va posar fi a quatre dècades de violència i que va ocasionar, entre els dos bàndols, més de 3.500 víctimes. Paradigmàtics del compromís de McGuinness amb la pacificació de l'illa van ser el pacte i la relació d'amistat que va establir amb el reverend Ian Paisley, líder del Partit Democràtic Unionista entre el 1971 i el 2008, i amb qui va prendre part en els primers períodes del govern conjunt d'Irlanda del Nord, entre 2007 i 2008. Paisley havia estat un dels unionistes més radicals, creador d'un moviment paramilitar unionista, i inicialment es va oposar a l'Acord de Divendres Sant i a la fórmula de compartir el poder.