La Xina llança la seva primera missió a Mart
Pequín no es vol quedar enrere en la cursa amb els Estats Units
BarcelonaLa Xina ha llançat aquest dijous a l'espai la primera sonda no tripulada que vol portar un rover a Mart, primer per orbitar el planeta vermell i posteriorment aterrar-hi i explorar la seva superfície. Les imatges del llançament han sigut difoses –a posteriori– per la televisió estatal CGTN. La sonda s'ha desprès del coet transportador Long March-5 Y4 des del centre espacial de Wenchang, a la província insular xinesa de Hainan, al sud del país. D'aquesta manera, Pequín no s'ha volgut quedar enrere en la cursa espacial després que aquest dilluns els Emirats Àrabs Units protagonitzessin la primera missió espacial d'un país àrab a Mart i mentre el roverPerseverance de la NASA està a punt per emprendre el seu viatge al planeta vermell el pròxim 30 de juliol.
Aquest llançament suposa la primera missió independent a un altre planeta de l'agència espacial del gegant asiàtic. Segons la cadena CGTN, s'espera que la sonda arribi al planeta vermell el febrer del 2021, després d'un viatge que, previsiblement, pot durar "de sis a set mesos". La primera missió d'exploració de la Xina a Mart, batejada com a Tianwen-1 –que és el nom d'una peça del poemari clàssic xinès i que es podria traduir com a Preguntes al cel–, té com a objectiu orbitar, aterrar i explorar la seva superfície i obtenir dades d'exploració científica del planeta.
Si la missió té èxit, es convertiria en la primera d'aquest tipus a ser exitosa en el seu primer intent. L'any passat la Xina va començar a fer experiments per preparar el descens i aterratge de la sonda. Que la missió acabi esdevenint un èxit suposaria un "assoliment sense precedents", segons va afirmar llavors l'Administració Espacial Nacional de la Xina. Que l'agència espacial xinesa hagi enviat la seva sonda poc després que ho hagin fet els Emirats Àrabs i poc abans que ho facin els Estats Units no és casualitat. S'explica perquè en aquest breu període de temps la Terra i Mart estan més a prop del que és habitual.
Aproximadament la meitat de les missions d'exploració a Mart han fallat. De fet, el primer esforç xinès (en col·laboració amb Rússia) per enviar-hi un petit satèl·lit (Yinghuo-1) va acabar amb la sonda estancada a l'òrbita de la Terra. Aquest cop la Xina espera poder treure pit i ser capdavantera en la represa d'una cursa espacial (i política).