Maria Ressa: "Les xarxes socials s'han alineat amb el feixisme"

BarcelonaMaria Ressa sap Com plantar cara a un dictador. Ho ha hagut de fer contra Rodrigo Duterte, el president de les Filipines –autoritari tot i que elegit democràticament– que va intentar empresonar-la per haver publicat articles crítics amb les seves polítiques al seu mitjà digital Rappler. Però diu que no es refereix a ell (o no només) quan fa servir aquesta expressió per al títol del seu llibre (en català a Edicions 62), publicat després de rebre el premi Nobel de la Pau el 2021 "pels seus esforços per protegir la llibertat d'expressió". Hi relata la seva trajectòria periodística i les seves reflexions arran de la campanya d'odi en línia que ha rebut –amenaces incloses– per fer la seva feina com a periodista.

Dius al llibre que durant la pandèmia vas ser conscient de com estaves d'enfadada per tot el que t'havia passat. Com està la teva ira avui?

— Avui aquesta ira es dirigeix a les empreses tecnològiques, perquè són les que han permès el que estem vivint. Han permès els atacs contra dones periodistes, polítiques, o investigadores. Han permès l'ascens de líders il·liberals: un estudi del 2022 de V-DEM deia que almenys el 60% del món està ara sota un domini autoritari. Hi ha una raó per la qual estem escollint líders il·liberals democràticament, i és perquè aquestes empreses tecnològiques, que han pres el relleu com a guardianes de l'esfera pública, van abdicar de la responsabilitat de protegir el públic i se centren en guanyar tants diners com puguin. I al fer-ho, els seus interessos s'alineen amb els líders il·liberals, els dictadors i, en definitiva, amb el feixisme. El que han fet és capgirar el sistema de valors del món. Essencialment han piratejat la nostra biologia: es van adonar que continuarem fent scroll al mòbil si tenim por, si estem enfadats, si sentim odi. I per això alimenten el "nosaltres contra ells". Han utilitzat les nostres emocions com una forma de mantenir-nos desplaçant-nos per les xarxes, i això canvia la nostra manera de pensar i d'actuar al món real.

Doni'm exemples d'aquesta alineació d'interessos.

— La guerra de la informació que fa Rússia, quan ho fa en aquestes xarxes, fa guanyar més diners a les plataformes, perquè genera engagement, la gent s'enfada i s’hi queda més temps, i aquestes metanarratives viuen. L'IRA (agència de trols russos) i el GRU (serveis d’intel·ligència russos) van començar a sembrar la metanarrativa per annexionar Crimea el 2014 i van usar aquestes mateixes metanarratives vuit anys més tard, el 2022, per envair tot Ucraïna.

¿Va ser la primera vegada que un règim autocràtic utilitzava aquestes eines digitals?

— La primera vegada que ho vaig identificar va ser el 2014. Va ser un any emblemàtic per a mi perquè va ser quan vam veure com les xarxes de desinformació de Ferdinand Marcos (actual president de les Filipines) començaven a intentar canviar la reputació del seu pare [dictador fins al 1986] de cleptòcrata i corrupte derrocat per la revolta popular cap al millor líder que les Filipines han conegut mai. Això va començar l'any 2014. També va ser l'any de les operacions d'informació russes. Va ser un moment en què hi havia piulades molt incendiàries que anaven de baix a dalt, a Twitter i Facebook, i uns dies després Serguei Lavrov, el ministre d'Afers Exteriors rus, deia el mateix.

Però gràcies a internet hi va haver també les revolucions de la Primavera Àrab. Parafrasejant el teu llibre: ¿creus més en la saviesa de la multitud o en el poder de la turba?

— Crec en tots dos perquè els he vist. El 2011 va habilitar la Primavera Àrab, sí, però el 2013 o el 2014 ja era l'Hivern Àrab, perquè Egipte se'n va adonar i va destinar-hi més diners. Els governs il·liberals van començar a adonar-se en aquell moment que podien utilitzar aquestes eines i van posar diners a la guerra de la informació.

Dius que les xarxes socials prioritzen la difusió de mentides.

— Sí. Un estudi del MIT del 2018 ja avisava que les mentides s'estenen almenys sis vegades més de pressa que els fets. Podem fer el millor periodisme possible. Podem fer un gran reportatge d'investigació, però no tindrà la mateixa distribució ni difusió com una mentida amb ràbia i odi. Cal canviar aquest defecte de disseny, perquè és una manipulació insidiosa de la societat.

Fins a quin punt Mark Zuckerberg pot ser el responsable d'aquest ascens del feixisme al món?

— Ell és el dictador de qui parlo en el meu llibre. Ningú té tant de poder com Mark Zuckerberg. Si ell demà decidís arreglar el sistema d'informació, podria. Després de l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021, Facebook va fer canvis per prioritzar la difusió de notícies de qualitat, les de mitjans reconeguts, com el New York Times o la CNN. Ho van mantenir tan sols unes setmanes perquè, tot i que va aturar la violència, també els feia guanyar menys diners. I no estaven disposats a perdre diners. Això és horrible.

¿La democràcia està en perill?

— El 2024 serà el punt d'inflexió per saber-ho, perquè hi haurà eleccions clau que pot ser que decantin el món i podrien acabar amb la democràcia depenent del camí per on vagin. Les primeres són les d’Indonèsia, la població musulmana més gran del món, però també les de l’Índia, on Narendra Modi està al poder des del 2014. És la democràcia més gran del món, però cada cop hi ha més violència a causa de les xarxes socials. I, òbviament, les eleccions presidencials dels Estats Units.

En el teu discurs pel Nobel vas dir que l'últim cop que un periodista va rebre el premi va ser l'any 1935. Creus que estem en una situació semblant?

— Sí, absolutament. Carl von Ossietzky no va poder anar a Oslo a recollir el premi perquè llanguia en un camp de concentració nazi. Aquest és un altre moment com aquell, en què el feixisme puja. És una guerra de valors. El que estem fent és escollir líders il·liberals democràticament. Estan aixafant les institucions dels seus països des de dins, i després s'alien globalment per canviar l'equilibri de poder geopolític. Com que no tenim integritat dels fets, no tenim integritat de les eleccions. I el 2024 serà un punt d'inflexió per a la democràcia. Sobreviurà? Dependrà dels resultats d'aquestes eleccions. Dependrà de si la manipulació pren el relleu. Em sembla que estem vivint en una novel·la de ciència-ficció, és horrible.

Com es pot combatre això?

— A llarg termini és educació, perquè és una llengua nova. No es tracta de llibertat d'expressió ni de periodisme, sinó de tecnologia i dades, és un nou llenguatge que el públic no sap parlar. A mitjà termini ha de ser legislació. La normativa és clau, i comença amb la protecció del consumidor. Estic en un hotel on sé que l'hotel no m'enverinarà, no es destruirà al meu voltant perquè hi ha codis de construcció, regulacions per al menjar. Però on és això per a les xarxes socials i la tecnologia? Un antic cap del KGB, Yuri Andrópov, va dir que "la desinformació és com la cocaïna: en prens una o dues vegades, estàs bé, però si en prens constantment, ets una persona canviada". N'hem estat prenent contínuament des del 2016, que és quan va començar a caure el dòmino polític, vam començar a veure l'ascens de l'extrema dreta, la supremacia blanca, la teoria de la substitució. És de bojos. Com més triguem a actuar i aturar la manipulació insidiosa, més addictes ens hi tornarem.

Però hi ha qui diu que les lleis per regular les xarxes en realitat són censura.

— Quan algú diu que es tracta de llibertat d'expressió crec que no entén prou bé la tecnologia o què són els algorismes. Un algorisme és una opinió codificada. ¿Per què algú que crea un algorisme, un enginyer de Silicon Valley, ha de tenir més poder i ha de ser capaç de censurar un periodista? La censura l'apliquen ells, és a les plataformes on se'ns ataca i on s'està destruint la nostra credibilitat, s'està destruint la confiança.