Mariúpol, la batalla definitiva que pot decidir una guerra
Rússia llança un ultimàtum, però els soldats ucraïnesos continuen resistint en una planta d’acer
BarcelonaEl futur d'una guerra es decideix en una fàbrica metal·lúrgica en ruïnes que s'ha convertit en un petit ring de deu quilòmetres on Ucraïna i Rússia juguen al joc del gat i la rata. La planta d'acer d'Azovstal és un laberint de vies de tren i alts forns, amb desenes de conductes subterranis on els 2.500 soldats ucraïnesos que queden –segons el ministeri de Defensa del Kremlin– resisteixen l'ofensiva russa. La situació fa dies que s'allarga, però la fàbrica pot ser la clau de volta de tota una guerra: Rússia afirma que controla tot Mariúpol menys aquest punt, i si l'aconsegueixen obtindrien la seva primera gran victòria. Amb Mariúpol, el Kremlin consolidaria el seu corredor terrestre des de Rússia fins a Crimea i també controlaria tota la costa del mar d'Azov. Si Ucraïna resisteix més temps, la seva posició a la negociació prendria una força que Kíiv considera clau per arribar a una pau acordada.
Aquest diumenge Ucraïna es llevava amb un ultimàtum del Kremlin a Mariúpol: havia donat temps fins al migdia als soldats ucraïnesos per entregar les armes amb la promesa que no serien abatuts. Però les hores han passat i fins a la tarda no ha arribat la resposta de Kíiv: "La ciutat encara no ha caigut", ha afirmat el primer ministre, Denís Xmihal, i ha assegurat que els combatents seguien lluitant. La situació, però, en paraules del mateix president ucraïnès, Volodímir Zelenski, "és la més greu possible". I només hi veu dues solucions: o negociar o que "els socis proporcionin armes pesants per reduir la pressió sobre Mariúpol". De moment, cap de les dues vies ha sigut realitat, i el mateix Zelenski ha avisat que si Rússia "elimina" els últims combatents de Mariúpol, les converses de pau quedarien penjant d'un fil. A més, les negociacions no passen pel seu millor moment, ja que els dos països no han sigut capaços de pactar aquest diumenge cap corredor humanitari.
L'avenç al Donbass
Amb totes les mirades posades en Mariúpol, Rússia avança lentament des d'Izíum cap a Donetsk. L'est d'Ucraïna és l'escenari dels bombardejos més devastadors, i a Khàrkiv, la segona ciutat del país, es tornen a sentir sirenes antiaèries de forma constant. Aquest diumenge han mort almenys cinc persones i 13 han resultat ferides en una ofensiva russa a la ciutat. La seu a Khàrkiv de l'ONG World Central Kitchen, fundada pel cuiner espanyol José Andrés, també ha quedat destruïda, i hi ha quatre ferits. Més al sud, a Lugansk, un bombardeig ha deixat dos morts i quatre ferits. Les tropes russes s'estan reorganitzant des de Bielorússia, tot i que Ucraïna també tem un gran desembarcament amfibi pel mar Negre. El govern ucraïnès, però, afirma que està aconseguint repel·lir aquestes ofensives a l'est.
Mentre els efectius es concentren al Donbass, els míssils de llarg abast apunten a Kíiv, que per tercer dia consecutiu ha viscut un bombardeig. Aquest diumenge, un míssil rus ha destruït una fàbrica de municions a Brovari, a l'est de Kíiv. En aquesta zona els serveis d'emergències segueixen recollint cossos pels carrers, l'herència d'un mes i mig d'ocupació russa, i aquest diumenge han descobert 41 cadàvers a Borodianka.
La UE apunta al petroli rus
La resposta de la Unió Europea a la invasió ha arribat en forma de sancions, tot i que hi ha un sector rus que encara no s'han atrevit a tocar: el del petroli. Això, però, podria canviar en les pròximes hores, ja que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha afirmat que els països treballen en "mecanismes intel·ligents" per afectar també el petroli rus. Pel camí, Von der Leyen ha apuntat que també se sancionarien els principals bancs russos, que de moment han sortit indemnes perquè són precisament la via que Europa utilitza per comprar el petroli rus.
El conflicte no ha sortit d'Ucraïna, però ha trastocat la geopolítica mundial. Rússia ha tensionat verbalment la situació al Bàltic i aquest diumenge també ha avisat que està preocupada per l'augment de l'activitat de les forces de l'OTAN a l'Àrtic. Això, a parer seu, pot provocar "incidents no desitjats".