Mario Draghi accepta l’encàrrec de Mattarella per encapçalar un govern a Itàlia
L'expresident del BCE pot tenir problemes per obtenir l'aval dels partits
MilàEl president de la República d’Itàlia, Sergio Mattarella, ha encarregat la formació d’un govern d’emergència a l’expresident del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, arran de la dimissió la setmana passada del primer ministre, Giuseppe Conte, després de perdre la majoria al Senat. Draghi s’ha reunit aquest dimecres amb el cap de l’estat i ha acceptat “amb reserves” l’encàrrec de Mattarella, que és la fórmula habitual en aquests casos. El prestigiós economista, considerat el salvador de la moneda única després de la crisi de l’euro del 2011, es reunirà amb tots els grups parlamentaris i en els pròxims dies comunicarà a Mattarella si compta amb prou suport per encapçalar un executiu tècnic.
Després de més d’una hora de reunió amb el cap de l’estat, Draghi ha comparegut als mitjans de comunicació per anunciar la voluntat d'encapçalar un govern en “un moment difícil”. “El president de la república ha recordat la dramàtica crisi sanitària amb greus efectes sobre la vida de les persones, l’economia i la societat”, ha dit, en al·lusió a la crida de Mattarella de dimarts a la nit. “L'emergència necessita respostes a l’altura de la situació. I és amb aquest compromís que responc positivament a la sol·licitud del president”, ha afegit.
En una breu declaració, el primer ministre in pectore ha marcat com a objectius immediats superar la pandèmia, completar la campanya de vacunació i rellançar econòmicament el país gràcies als “recursos extraordinaris” que arribaran de la Unió Europea. Draghi obrirà ara les consultes amb els partits polítics que li hauran de donar la confiança al Parlament, però Super Mario, com se’l coneix a Itàlia, no ho tindrà fàcil.
El M5E li gira l'esquena
El Moviment 5 Estrelles (M5E), que té la majoria dels escons a les dues cambres, ha anunciat que hi votarà en contra, igual que la Lliga i els ultradretans Germans d’Itàlia, que exigeixen anar a les urnes però es podrien abstenir per afavorir el naixement d’un nou executiu. “Cap prejudici sobre Draghi, però l’horitzó és el vot”, ha dit el líder de la Lliga, Matteo Salvini. La incògnita és saber què decidirà Silvio Berlusconi, que probablement es desmarcarà dels seus aliats del centredreta i donarà suport a Draghi, juntament amb el Partit Democràtic (PD) i Itàlia Viva.
Com en la faula de Pere i el llop, el nom de Mario Draghi apareixia recurrentment des de feia mesos per encapçalar un govern d’emergència, però ningú s'esperava que Mattarella recorregués a l’excap del BCE immediatament després que el president de la Cambra de Diputats, encarregat de mediar entre els partits, reconegués el fracàs de les negociacions per ressuscitar l’últim gabinet de Conte. Des que va arrencar la legislatura, el juny del 2018, les forces polítiques sempre havien aconseguit in extremis salvar els mobles. A vegades amb pactes impossibles, com el que va unir el M5E amb el PD després que Matteo Salvini trenqués la coalició amb els grillinii fes caure el primer executiu encapçalat per Conte per forçar unes eleccions anticipades.
Èxit per a Renzi
Aquella insòlita aliança va ser obra de Matteo Renzi, que va impulsar la unió entre dos rivals aparentment irreconciliables per evitar que la dreta arribés al poder. Però un any i mig després ell mateix ha posat fi a l’experiment retirant el suport al govern. El líder d’Itàlia Viva, que va abandonar el PD per formar el seu propi partit poc després d’impulsar la coalició, ho ha apostat tot a una carta i ha guanyat la partida. En joc hi havia el futur del país i, sobretot, la seva supervivència política. I el pla li ha sortit rodó: Renzi ha aconseguit desfer-se de Conte, amb qui mantenia una relació personal complicada; ha recuperat el protagonisme perdut, i ha evitat (almenys, de moment) les urnes, perquè el seu partit, amb menys del 3% en els sondejos d’intenció de vot, corria el risc de no entrar en un nou Parlament.
La situació actual, amb el país immers en la tercera onada de la pandèmia i la crisi econòmica més important des de la Segona Guerra Mundial a la cantonada, ha obligat Mattarella a cridar a files Draghi per evitar la convocatòria anticipada d’eleccions, previstes per al 2023. L’economista és considerat l’única figura de prestigi capaç de guiar el país els pròxims mesos i gestionar els 209.000 milions d’euros que Itàlia rebrà del fons europeu de recuperació. Si les negociacions amb els partits fracassen i Draghi no rep el suport parlamentari d’una majoria consistent, Mattarella haurà d’activar el pla B i donar l’última paraula als italians.