Marine Le Pen, absolta per la publicació de vídeos de l'Estat Islàmic
La líder d'extrema dreta havia difós el 2015 imatges de decapitacions del Daeix i la fiscalia li demanava una multa de 5.000 euros
BarcelonaEl desembre del 2015, la líder de la ultradreta francesa Marine Le Pen va difondre a través de les xarxes socials vídeos i imatges d'assassinats comesos per l'autoproclamat Estat Islàmic a Síria. Entre d'altres, hi apareixien escenes de la decapitació del reporter dels Estats Units James Foley, o d'un home aixafat per les cadenes d'un tanc, o d'un presoner cremat viu a l'interior d'una gàbia. Le Pen -com també l'eurodiputat ultradretà Gilbert Collard, que va compartir imatges similars- responia així al periodista francès Jean-Jacques Bourdin, que havia comparat el seu partit, l'actual Reagrupament Nacional, amb el grup terrorista. "Això és el Daeix [l'Estat Islàmic]", va escriure la política francesa al costat de les fotos i els vídeos. Alertada pel ministeri de l'Interior, la fiscalia francesa va obrir llavors una investigació per la difusió d'imatges violentes, un càrrec que va acabar convertint-se en difusió de missatges violents que poden danyar la dignitat humana i que podien ser vistos per menors d'edat. Es reclamava a Le Pen que pagués una multa de 5.000 euros.
Aquest dimarts, gairebé sis anys després, la justícia francesa ha absolt Marine Le Pen -també Collard- després de considerar que la publicació d'aquelles imatges tenia "una vocació informativa" i que, per tant, la seva difusió "contribueix al debat públic", sempre que no es banalitzi la violència. La publicació d'aquelles escenes arribava en un moment especialment delicat a França: poques setmanes després de l'onada d'atacs, reivindicada pel Daeix, que va patir París el 13 de novembre del 2015 i que va deixar 130 morts. El periodista Jean-Jacques Bourdin va comparar el "replegament identitari" del partit de Le Pen amb la maquinària de reclutament i adoctrinament que utilitza el grup jihadista.
"Fàstic i rebuig"
El procés va començar el 10 de febrer després de patir diversos retards perquè la justícia va haver de demanar suplicatoris, tant al Parlament Europeu com, després, a l'Assemblea Nacional francesa, on Le Pen és diputada. La política, coneguda pel un discurs dur contra la immigració, es va negar a ser sotmesa a un examen psiquiàtric, ja que ho va considerar "denigrant". En el judici, va negar reiteradament que aquestes imatges poguessin incitar al terrorisme o atemptessin contra la dignitat humana i va evocar la seva llibertat d'expressió i informació.
"És el crim el que atempta contra la dignitat humana, no la seva reproducció fotogràfica", va defensar Le Pen, que va voler remarcar que fotos com aquestes "només provoquen fàstic i rebuig, en cap cas adhesió". La líder radical sempre ha considerat que el procés va ser un "judici polític" orquestrat per "desprestigiar" la seva figura. Precisament el 2015, Le Pen ja va ser absolta per comparar durant un míting del 2010 els musulmans que resen al carrer amb l'ocupació nazi a França.
Mentrestant, la política francesa, finalista en les passades presidencials davant Emmanuel Macron, tornarà a donar guerra en les eleccions que se celebraran l'any que ve a França. Diverses enquestes recents apunten que la líder del partit ultra retalla distàncies amb l'actual president de la República i tot sembla indicar que tornarà a ser present en la segona volta dels comicis.