Les Mares de Tiananmen alcen la veu

BarcelonaDissabte es compleixen 27 anys de la massacre de Tiananmen, quan l’exèrcit xinès va obrir foc contra una manifestació pacífica en aquesta simbòlica plaça de Pequín, va matar centenars de persones -la majoria estudiants i treballadors- i va esclafar de manera sagnant les protestes democràtiques que exigien la fi de la corrupció i l’obertura econòmica. No hi ha cap recompte oficial de les morts d’aquell 4 de juny del 1989, que sempre s’han comptat per centenars, tot i que algunes fonts parlen de més de 2.500.

Amb motiu del nou aniversari, les Mares de Tiananmen, una associació que agrupa més de 150 famílies de víctimes d’aquella tragèdia, van publicar ahir una carta oberta a la web Drets Humans a la Xina per denunciar la campanya de “terror blanc” a què les sotmet el govern xinès. La policia, expliquen, els espia, els deté i els amenaça per mantenir silenciada una tragèdia que va commocionar l’opinió pública del món sencer. “Després de 27 anys patint tot tipus d’adversitats, abusos de les autoritats i intimidacions, no ens queda res a témer”, diuen els familiars de les víctimes.

Les Mares de Tiananmen denuncien així l’assetjament a què els ha sotmès en aquests 27 anys la policia, que els manté sotmesos a “vigilància i escoltes” i que els visita constantment a casa seva, diuen, sobretot quan hi ha alguna ocasió especial com la proximitat de l’aniversari de la tragèdia.

“La policia utilitza mètodes menyspreables com inventar-se històries, fabricar fets i llançar amenaces contra nosaltres”, afegeixen. També hi expliquen que, des de l’abril, els membres del grup Mares de Tiananmen tenen restringides les visites a la líder de la seva associació de familiars, l’octogenària mestra de filosofia Ding Zilin, que va perdre el seu fill adolescent a Tiananmen. La dona, que el 1992 va fundar l’associació de famílies per mantenir la memòria d’aquells fets, “ha perdut dos membres de la seva família en l’últim any, està esgotada mentalment i físicament i el seu estat de salut és preocupant”, destaquen.

Els familiars de les víctimes asseguren que mantenen intactes les tres demandes amb què es va crear l’agrupació: “Veritat (una investigació imparcial), assumpció de responsabilitats (càstig als responsables) i compensacions”. Uns reclams que han sigut sempre ignorats pel govern xinès, que es manté ferm en la política de negar els fets.

Reclamen justícia

“Un govern que massacra cruelment els seus propis ciutadans” i que “oblida, oculta i encobreix la veritat històrica no té futur, és un govern que continua cometent crims”, denuncia la carta, i afegeix que si aquest deute històric no es resol “des d’una perspectiva legal, llavors la Xina tindrà dificultats per prevenir que una tragèdia així torni a passar en el futur”.

Tota commemoració està prohibida a la Xina i aquest dissabte només s’esperen actes de record a l’illa autònoma de Hong Kong. Però les Mares de Tiananmen van voler mostrar ahir que, tot i el silenci oficial i les amenaces, la seva veu no s’apagarà. Des del 1989, diuen, 41 dels seus membres “han mort sense haver vist justícia” sobre aquells fets. “Estem convençuts que la tragèdia del 4 de juny inevitablement trobarà una resolució justa, perquè la veritat està de part nostra i tenim el suport de la gent justa i de bon cor d’arreu del món”.