Una mare ucraïnesa a una de russa: "El meu fill lluita per defensar el seu país. I el teu, per què?"

Enviada especial a Lviv (Ucraïna)El Centre Cultural de Lviv és un gran edifici a l'est d'aquesta ciutat ucraïnesa, prop de la frontera amb Polònia, que fins fa molt poc funcionava com a cinema i sala de concerts. La invasió russa a Ucraïna l'ha convertit en un improvisat centre d'acollida temporal on les famílies que fugen de la guerra troben un moment de descans. En una setmana de combats ja hi ha un milió de desplaçats interns i un milió de refugiats fora del país.

Taisiya Popova, una mestressa de casa de 56 anys, hi va arribar fa quadre dies en un tren d'evacuació atapeït des de la ciutat de Zaporíjia, al centre del país. Com moltes famílies ucraïneses, es van trobar davant els dilemes més terribles de la seva vida: marxar o quedar-se? Continuar junts o separar la família? I la decisió va ser que ella, amb la seva filla, la seva jove i la seva neta de 13 anys, buscarien un lloc segur a Lviv. El seu fill, un fuster de 37 anys, i el seu gendre s'han quedat a casa. Tots dos han fet el servei militar.

El que abans era el hall d'entrada ara està ple de taules i cadires. Els voluntaris han posat un termo amb te i pastissets i en un costat hi ha bolquers, productes higiènics i roba d'abrigar acuradament apilats. Un home en cadira de rodes agafa un nadó a la falda, mentre al seu costat una dona li prepara un biberó. La sala de cinema funciona ara com a magatzem, amb l'ajuda humanitària repartida entre el terra davant de la pantalla i les primeres files de butaques.

Des que Rússia va començar la invasió d'Ucraïna, fa just una setmana, més de dos milions d'ucraïnesos han hagut d'abandonar casa seva, segons l'Alta Comissionada de les NU per als Drets Humans, Michelle Bachelet. Segons els registres d'ACNUR, la meitat s'han desplaçat internament i 1,04 milions han sortit d'Ucraïna per buscar refugi als països veïns, la majoria a Polònia, però també a Hongria, Eslovàquia, Romania i Moldàvia (que no pertany a la UE): "Fins a quatre milions de persones podrien abandonar el país les pròximes setmanes si el conflicte continua", ha dit Bachelet.

"No deixaré sol el meu fill"

La cafeteria fa de menjador, on els voluntaris serveixen bols de sopa calenta. Una veïna s'ha acostat a deixar un ram de mimosa i flors silvestres. La Taisiya, que s'esforça per tenir un bon aspecte i llueix un modern pentinat pèl-roig, s'acosta amb ganes de parlar, o més aviat de ser escoltada. "Jo no m'esperava la guerra, pensava que tot aniria bé", confessa. Els que més pateixen el flagell de la violència solen ser els que menys la veuen venir. El tros de la família que ha arribat a Lviv no té intenció de marxar d'Ucraïna. La pregunta ofèn: "Ja t'he dit que el meu fill és aquí i que lluitarà per defensar la nostra terra, jo no penso deixar-lo sol". Explica que la seva neta volia quedar-se amb el pare i que se la van haver d'endur tant si com no.

Al pis de dalt, a les sales on abans es feien tallers de pintura, ara s'arrengleren mantes i matalassos. Al centre hi ha un piano, que de tant en tant els voluntaris toquen per distreure les criatures o reconfortar els grans. Tot i que ara mateix hi ha una cinquantena de persones allotjades al centre cultural, hi regna el silenci. Només se senten les corredisses dels més petits.

Missatge a la mare d'un soldat rus

La Taisiya confia plenament en la victòria. "Guanyarem", diu somrient i estrenyent el puny quan li preguntem com creu que acabarà tot plegat. Un segon després s'enfonsa, i plora de ràbia: "Les mares d'Ucraïna lluitarem. Ajudeu-nos, sisplau". I què li diria a la mare d'un soldat rus? "Li preguntaria si no estima el seu fill per deixar que l'enviïn a aquesta guerra sense sentit. El meu fill lluita per defensar el seu país, el seu no sap per què lluita".