La màquina mediàtica al servei de les mentides de Donald Trump

WashingtonHi va haver un temps que als Estats Units tots els ciutadans rebien bàsicament la mateixa versió de les notícies. Eren els temps de Walter Cronkite a la CBS, que va presentar l’informatiu nocturn entre el 1962 i el 1981. Cronkite era conegut com “l’home més fiable” del país. Quatre dècades més tard, el panorama mediàtic s’ha atomitzat de tal manera que hi ha canals i fonts de (des)informació al gust de cada narrativa. No totes tenen a veure amb la veritat, o amb el destil·lat més aproximat de la veritat a què hauria d’aspirar el periodisme. Algunes tenen més a veure amb la propaganda i la manipulació, amb el retorçament dels fets al servei d’un interès. En el cas de Donald Trump: fer creure al país que Joe Biden no és el legítim inquilí de la Casa Blanca a partir del 20 de gener. I si de passada pot consumar un cop d’estat, millor que millor.

Des que es van celebrar les eleccions, una part important dels Estats Units viu convençuda que els comicis van ser manipulats. Segons una enquesta publicada l’11 de desembre per Fox News, més d’un terç dels votants registrats ho creuen. Entre els més de 74 milions de nord-americans que van votar el candidat republicà, el 77% denuncien frau. Les últimes setmanes Washington ha acollit dues manifestacions de trumpistes indignats i n’espera una altra el dia 6 de gener, quan el Congrés ha de certificar definitivament els resultats. I tot això malgrat que almenys 88 jutges arreu del país, incloent-n’hi uns quants d’escollits pel mateix Trump, han sentenciat contra les demandes del president en més de 50 casos. Ni una sola ha aconseguit excloure ni un dels centenars de milers de vots que pretenien anul·lar per capgirar el dictamen de les urnes. Ni el Tribunal Suprem, tres dels nou membres del qual van ser seleccionats per Trump, no li ha seguit el joc.

De Fox News a l’extrema dreta

Però, tot i la falta de proves, ja no hi ha Cronkites a l’univers mediàtic. O n’hi ha, però el seu rigor queda diluït en l’immens oceà d’opcions televisives. El president, que ha fet anar Fox News darrere seu com un gosset durant el seu mandat, fa més d’un mes que està reclòs a Twitter, pràcticament sense aparicions públiques. Aquesta xarxa social és el seu principal òrgan de propaganda, agombolat per part dels presentadors estrella del canal de Rupert Murdoch i, encara més fervorosament, per dos petits canals d’extrema dreta, Newsmax i OAN, que el president fa setmanes que promou.

A la Fox hi ha hagut periodistes que han aterrat a la realitat, i fins i tot el New York Post, propietat també de Murdoch, dedicava ahir un duríssim editorial a Trump en què li demanava que “aturi aquesta bogeria” i deixi “d’encoratjar un cop antidemocràtic”. En canvi, a Newsmax i OAN Trump hi ha trobat l’adulació que anhelaria qualsevol dictador. Pràcticament tota la seva programació està dedicada a donar pàbul a qualsevol teoria conspirativa que avali la tesi del frau electoral. Sense escrúpols, i sense la més mínima atenció als fets, mantenen viva la flama d’un intent de cop d’estat que descarrila dia a dia.

Des del 3 de novembre, són canals quasi monotemàtics. Les seves peces revesteixen de periodisme d’investigació el que són testimonis sense corroborar o, directament, desacreditats, i vídeos fora de context per als quals s’inventa un relat que alimenta la conspiració. També han emès íntegres les sessions organitzades pel Partit Republicà en diferents estats, que, en diversos casos, s’han fet passar per actes oficials quan eren mers teatrets partidistes que pretenien legitimar denúncies que no s’han provat. Donald Trump ha promogut vídeos d’aquests canals des de les seves xarxes i fins i tot els va projectar en pantalla gegant en un recent míting a Geòrgia, on el 5 de gener se celebren les eleccions per ocupar dos escons del Senat que decidiran el control republicà o demòcrata de la cambra alta durant la pròxima legislatura.

Però les mentides s’animen fins a un cert punt: el que imposa la cartera. Després d’airejar com a certes teories sobre la suposada manipulació del software de les màquines de recompte de vot en alguns estats perquè donessin a Joe Biden vots que eren per a Donald Trump, aquests canals han començat a recular i a explicar per antena, sense gens de vergonya ni contrició, que no són certes les informacions que han ofert als seus espectadors: les empreses propietàries de les màquines han amenaçat amb una demanda per difamació. Solen sortir cares. Potser no tant, això sí, com el mal que fan Trump i els seus sequaços a la democràcia.