Notre-Dame: El repte de mantenir un edifici medieval gegantí i d’una gran complexitat
BarcelonaEl manteniment i la conservació dels grans edificis medievals reclama tanta dedicació com els segles que es van invertir en construir-los. Notre-Dame ha estat afectada cada dia per factors de degradació com el clima, la contaminació, els excrements dels coloms i els 13 milions de visitants anuals. Tot i així, com explica l’arquitecte especialitzat en intervencions patrimonials Jordi Portal, que treballa a Poblet i Santa Maria del Mar, Notre-Dame no estava afectada per danys greus “estructurals”, però sí que patia, com tants altres temples, “un problema de degradació normal en aquest tipus d’edificis” que requereix uns treballs de manteniment continuats. Aquesta problemàtica estava focalitzada sobretot en l’agulla i algunes zones de la coberta. “Ara tenim una cultura d’edificis nous en els quals no s’ha de fer cap intervenció, però els històrics sempre necessiten que s’hi facin tasques de manteniment”, explica Portal. El subdirector de l’Institut Espanyol de Patrimoni Cultural, Javier Rivera Blanco, era ahir més optimista que el president francès, Emmanuel Macron; creu que la restauració de Notre-Dame podria durar “dos o tres anys”, en lloc de cinc. Tot i així, les conseqüències del foc poden ser més imprevisibles, ja que les voltes poden haver quedat en un estat fràgil pel xoc tèrmic del foc i de l’aigua i caldrà fer estudis minuciosos per avaluar-ne els danys. “El foc produeix una sèrie de tensions a la pedra i l’afecta. Superficialment segur que sí que ha quedat afectada i s’haurà d’investigar si també a nivells més profunds; s’hauran de fer estudis molt minuciosos. A partir d’ara comença una gran tasca per avaluar la gravetat dels anys -explica Portal-. Els edificis com Notre-Dame són sempre geometria i matèria, i la relació que hi ha entre elles”.
L’incendi de Notre-Dame ha remogut la seva història recent, i ha tornat a la llum el procés de restauració que va començar l’any 1991 i que va finalitzar una dècada després, amb una aportació de l’estat francès de 2.000 milions de pessetes. Aleshores l’arquitecte en cap dels monuments de França, Bernard Fonquemie, va posar el crit al cel perquè al temple hi havia gàrgoles, pinacles i rajoles de les terrasses trencades. També va denunciar que s’havien alterat alguns arcbotants, la reparació deficient d’algunes balustrades i que s’havien de revisar els canalons de la coberta perquè es tenien dubtes que fossin prou estancs. Les crítiques de Bernard Fonquemie també van anar dirigides a l’estat de conservació de la sagristia de Viollet-le-Duc, que va qualificar d’“espantós”. Va sorgir un altre problema abans que acabés la restauració, ja que el mal temps va descarregar amb força damunt del temple el 1999 i va arrencar els quatre pinacles de la façana sud, que van haver de ser reconstruïts. Tot i així, el temple va recuperar part de l’esplendor l’any 2000, quan la façana occidental va tornar a veure la llum després de ser netejada.
