Manifestar-se amb la cara tapada passa a ser delicte a França

ParísManifestar-se amb la cara tapada és des d'aquest dijous un delicte a França penat amb un any de presó i 15.000 euros de multa. Així ho estableix la llei per parar els peus als esvalotadors que ha entrat en vigor avui, i amb la qual Emmanuel Macron pretén posar fi als episodis de violència a les protestes protagonitzades pels anomenats 'armilles grogues'. La decisió ha generat una forta polèmica.

L'article més polèmic de la llei és el número 6, que estableix que serà delicte "la dissimulació de la cara". És a dir, tapar-se la cara “deliberadament”, de manera parcial o total, “sense un motiu legítim”, detalla el text. Segons la professora de dret públic de la Sorbona Roseline Letteron, la “dissimulació de la cara en l’espai públic” ja estava sancionada per llei des de l'any 2010, però es considerava que era una infracció que es podia multar amb 150 euros. De fet, la normativa s’havia aprovat per prohibir certes vestimentes, com ara el nicab i el burca. A partir d'ara, tapar-se la cara en una manifestació serà castigat amb un any de presó i 15.000 euros.

Durant les protestes dels 'armilles grogues', molts manifestants es cobreixen el rostre amb ulleres o màscares per protegir-se dels gasos lacrimògens, sense que això vulgui dir que siguin esvalotadors necessàriament. És en aquest sentit que l’advocat que s’encarrega de la defensa d’alguns 'armilles grogues', Raphaël Kempf, va posar un exemple a Twitter del que podria passar a partir d’ara amb aquesta nova llei: “Es deté un manifestant perquè dissimula parcialment la seva cara per culpa dels gasos lacrimògens. El posen sota custòdia policial gràcies a la nova llei. El transfereixen a la fiscalia, que convocarà el detingut davant del tribunal mesos després”. I afegeix: “Gràcies a la nova llei, no podrà manifestar-se durant aquests mesos. Finalment, [el dia del judici] el manifestant demostrarà que tenia un motiu legítim per tapar-se la cara [a causa del gas] i serà posat en llibertat”. L’advocat denúncia així que durant la custòdia policial i el temps d’espera fins que el manifestant sigui convocat, “l’individu haurà estat privat de la seva llibertat fonamental de manifestar-se”.

La nova llei també autoritza la policia a poder escorcollar bosses i vehicles en les manifestacions i als seus voltants si així ho requereix el fiscal. Tot plegat ha fet que diverses associacions de defensa dels drets humans hagin mostrat la seva preocupació per la nova legislació. Per exemple, des d'Amnistia Internacional França denuncien que “la llei adoptada per l’Assemblea Nacional [...] és una greu violació de les llibertats civils i dels equilibris de poders”.

Tant és així que el Consell Constitucional va censurar fa una setmana un dels tres articles de la llei. L’article en qüestió volia donar a l’autoritat administrativa el poder de prohibir manifestar-se a qualsevol persona que en teoria suposés “una amenaça particularment greu per a l’ordre públic”. De fet, alguns diputats del partit de Macron –que tenen la majoria parlamentària– s’havien mostrat incòmodes públicament amb aquest article i, de manera general, amb la nova llei. Des dels sindicats policials, en canvi, estan molt satisfets.