Protestar a Rússia contra la guerra i acabar al front d’Ucraïna

Moscou“No, prefereixo no parlar del tema”, “no t’ofenguis, però no vull respondre” i “millor ho deixem estar”. Són respostes que es reben quan es pregunta als ciutadans russos què pensen sobre el conflicte que ha esclatat amb Ucraïna. Per als russos és difícil gestionar el moment que viuen, especialment els qui estan contra la invasió.

Un dels que sí que vol parlar –amb un nom fals– és el Fyodor: “És una situació molt difícil, els ucraïnesos són els nostres germans i germanes. No volen guerra i no volem guerra, són tot jocs polítics”. A Rússia hi viuen 146 milions de persones, de les quals tres milions són ucraïnesos. És habitual per a molts russos tenir arrels ucraïneses, haver visitat el país o tenir amics o família d’allà. És com un poble germà per als russos. Per exemple, una petició online a favor del final de la guerra ja l’han signada mig milió de russos.

Més de 2.000 detinguts

Si bé, segons les enquestes, prop de la meitat de la població està a favor de la guerra, sigui per lluitar contra “l’amenaça” que suposa Ucraïna o pel “genocidi” contra els russos, l’altra meitat no la veu bé. I als carrers les autoritats han decidit tallar ben arran les ales als dissidents: ja hi ha més de 2.000 persones detingudes en 53 ciutats del país, entre les quals Moscou i Sant Petersburg. Al cor de la capital russa un fort dispositiu policial esperava el miler de manifestants que es van atrevir a desafiar els antiavalots dijous. On no hi ha dispositius policials és a Twitter: la paraula russa amb què s'expressa el "No a la guerra", #нетвойне, era ahir trending topic a la regió de Moscou.

Protestar a Rússia no és fàcil, ja que significa exposar-se a grans multes, perdre la feina, ser expulsat de la universitat si s’és estudiant o ser cridat al servei militar en el cas dels homes joves. Tot i que és obligatori, a través d’algunes vies es pot evitar. Però si un es manifesta, no hi ha salconduit possible, i ara ser cridat a files suposa anar al front d’Ucraïna. Un exemple de censura és que des de l’any 2020 expressar públicament que Rússia hauria de cedir part del seu territori a altres països pot comportar fins a 10 anys de presó. Aquesta mesura va dirigida a qualsevol persona que digui que Crimea és d’Ucraïna o hauria de ser-ho.

Periodistes emmordassats

El Roskomnadzor –el servei federal de supervisió de telecomunicacions, TIC i mitjans de comunicació– ha amenaçat periodistes i mitjans perquè facin servir fonts oficials per informar del conflicte si no volen exposar-se a multes i altres sancions. Una de les grans veus que s’ha oposat a la guerra és el periodista, director del diari Nóvaia Gazeta i premi Nobel de la pau Dmitri Muràtov. L’edició del diari d’aquest dijous estava escrita en rus i ucraïnès i defensava la fi del conflicte. El mateix Putin el va amenaçar quan va rebre el guardó recordant-li que “no és un escut per violar les lleis russes”.

Una petició signada per 200 periodistes contra la guerra, entregada al ministeri d’Afers Exteriors, ha suposat l’expulsió de qui encapçalava la firma dels autoritzats, la cap d'Internacional del diari Kommersant, Elena Txernenko, del grup de periodistes que tenen accés al ministeri i a les seves informacions. Aquesta professional ha demanat que el càstig no s'estengui als 199 periodistes que l’han signada.