Les manifestacions contra el cop d'estat a Birmània són les més grans des del 2007

Per segon dia consecutiu, milers de persones van sortir als carrers de les principals ciutats de Birmània per protestar contra el cop d'estat que dilluns passat va prendre el poder al país i reclamar el retorn a la democràcia. Amb fotografies de la fins ara líder de facto del país, Aung San Suu Kyi, els manifestants van demanar també l'alliberament de la Dama, com es coneix al país, i de la resta de líders polítics civils detinguts per l'exèrcit. Les massives manifestacions són les més grans que es viuen en aquest país des del 2007, quan encara estava sota la dictadura militar.

La junta militar ha restringit completament l'accés a internet i també les connexions telefòniques, tot i que les xarxes tornen a funcionar parcialment a estones. Tot i així, no ha pogut impedir que desenes de milers de persones sortissin a protestar a Rangun, Mandalai i altres grans ciutats.

Malgrat els talls de la comunicació, les imatges de les protestes han arribat arreu del món. A les xarxes circulava un vídeo gravat a la ciutat de Myawaddy en què se senten trets de la policia, que carrega contra els manifestants. Però a les grans protestes de Rangun, la ciutat més gran del país i capital econòmica, no hi ha constància de moment d'enfrontaments violents. De fet, durant la nit de dissabte, després de la primera gran manfiestació contra el cop d'estat a Rangun, alguns manifestants van seure amb la policia i els van convidar a cigarretes, menjar i refrescos mentre parlaven amb ells per intentar que es posicionin en el bàndol de la democràcia.

Tres dits com a símbol de la resistència democràtica

Les grans protestes d'aquest cap de setmana –que han pres el relleu a les sorollosses cassolades nocturnes que entre dimarts i divendres ja van expressar el rebuig de la població al cop d'estat– són les més grans registrades a Birmània des de la revolució del 2007, en què els monjos budistes van aixecar una gran revolta contra la dictadura militar, que governava el país llavors des dels anys 60. La dictadura va acabar finalment el 2011, tot i que les primeres eleccions totalment democràtiques no van tenir lloc fins al 2015, i van portar al govern al partit d'Aung San Suu Kyi, que no es va poder presentar candidata perquè la Constitució del país aprovada el 2008 pels militars l'hi prohibeix pel fet d'haver estat casada amb un estranger (és viuda d'un ciutadà britànic).

Entre els manifestants als carrers de Birmània s'ha estès la salutació amb tres dits alçats com a gran símbol de la resistència contra la dictadura militar. Hereten així el símbol que van fer seu els manifestants prodemocràcia de Tailàndia que l'any passat van sortir al carrer per protestar contra la monarquia i demanar més llibertats. Però la salutació amb tres dits prové originàriament de les pel·lícules d'El jocs de la fam, una trilogia de llibres de Suzanne Collins convertida en èxit de Hollywood, amb Jennifer Lawrence de protagonista, i que relata la rebel·lió de les classes més discriminades dins d'una societat distòpica liderada per un règim tirànic i despietat.