Una nova marea humana inunda Hong Kong

Hong KongCentenars de milers de manifestants, animats pel triomf dels partits pro democràcia a les recents eleccions locals del 24 de novembre, van sortir ahir al carrer a Hong Kong en la que va ser una de les marxes més multitudinàries des que van començar les protestes en aquesta antiga colònia britànica. El Civil Human Rights Front, el grup convocant de la mobilització, va calcular una assistència d’unes 800.000 persones.

L’enorme participació és un recordatori al president xinès, Xi Jinping, que les mobilitzacions que van començar fa sis mesos contra les seves polítiques autoritàries continuen tenint un gran suport, malgrat que l’economia de Hong Kong se n’està ressentint i que els enfrontaments entre els manifestants i la policia són cada cop més violents.

La tensió havia disminuït una mica durant els últims dies a Hong Kong, després que els partits pro democràcia aconseguissin una aclaparadora victòria als comicis locals de fa dues setmanes, cosa que va donar esperança al moviment reivindicatiu. Ahir, però, els manifestants es van tornar a mobilitzar fent que els carrers de la ciutat es convertissin en autèntics formiguers amb l’objectiu de denunciar l’autoritarisme del govern de Xi i la brutalitat de la repressió policial, i d’exigir més llibertat i democràcia. “Lluita per la llibertat!” va tornar a ser un dels lemes més corejats. Els manifestants també demanen una amnistia per als activistes que han estat arrestats durant les protestes i acusats d’aldarulls, així com una investigació independent de l’actuació policial a les manifestacions.

“Volem que Hong Kong continuï sent Hong Kong”, va dir Alice Wong, investigadora biòloga de 24 anys, que es va manifestar ahir al parc Victoria. “No volem arribar a ser com la Xina”, va aclarir. La mobilització d’ahir va ser pacífica i es va caracteritzar per un ambient relaxat: molts manifestants es feien selfies davant de la marea humana que omplia els carrers. Altres hi van anar acompanyats de nens petits i cridaven: “Doneu suport a Hong Kong!” Com en ocasions anteriors, molts vestien de negre, que s’ha convertit en el color símbol de la protesta. En alguns moments hi havia tanta gent que els manifestants no tenien espai per avançar i es movien a pas de tortuga. Van omplir les principals vies de la ciutat, i també els carrers adjacents. Durant els dies previs, alguns comerços havien animat a la participació prometent regals si el nombre d’assistents superava el milió de persones.

La majoria de manifestants es van mostrar determinats a evitar els disturbis, tot i que alguns van advertir que recorrerien a tàctiques agressives si la policia els atacava. Al vespre, els agents van fer servir gasos lacrimògens per dispersar alguns participants que van aixecar una barricada en un dels principals carrers de la ciutat. També va haver-hi alguns actes de pillatge a botigues i restaurants. Tot, però, van ser episodis aïllats.

“Si el govern encara es nega a escoltar les nostres demandes després de la manifestació d’avui [per ahir], hauríem d’escalar la nostra protesta”, va opinar Tamara Wong, una oficinista de 33 anys que portava una màscara negra i corejava proclames al parc Victoria. De fet, avui s’espera que el moviment pro democràcia intenti tallar les principals carreteres d’accés a Hong Kong i interrompi el servei del transport públic.

Malgrat la massiva mobilització, és poc probable que les autoritats de Pequín facin concessions als manifestants, als quals retraten com si fossin uns esvalotadors que reben suport de governs estrangers per acabar amb el govern del Partit Comunista. Jean-Pierre Cabestan, professor de ciències polítiques de la Universitat Baptista de Hong Kong, destaca que, tot i que la marxa d’ahir va demostrar que el moviment de protesta continua fort i unificat, Pequín no escoltarà les seves reivindicacions. “Hong Kong està condemnat a viure una crisi política permanent mentre el Partit Comunista governi a la Xina”, alerta.

Xi, que s’ha guanyat una imatge de líder dur, ha demanat que no s’escatimin esforços “per aturar i castigar els actes violents” a Hong Kong. Així mateix, ha donat suport públicament a la cap de l’executiu de Hong Kong, Carrie Lam, perquè posi fi a les mobilitzacions a la ciutat sigui com sigui. Les autoritats de Pequín suggereixen que els Estats Units han ajudat a fer créixer el moviment de protesta amb comunicats i declaracions donant-li suport. El mes passat el president nord-americà, Donald Trump, va aprovar una llei que dona suport a les mobilitzacions que des del juny tenen lloc a l’antiga colònia britànica. Dissabte, dos directius de la Cambra Americana de Comerç a Hong Kong van denunciar que se’ls havia denegat l’entrada a Macau, una altra ciutat semiautònoma xinesa. Potser la Xina està començant a posar restriccions als ciutadans nord-americans com a resposta.

Copyright The New York Times