"Són els nostres joves els que han mort"

MANCHESTERLes cintes blaves i blanques amb què la policia ha encerclat una gran part del centre de Manchester separen la normalitat relativa de l'excepcionalitat i el drama. Són un tall simbòlic, només, pura precaució, protocol de seguretat psicològica més que real, perquè tota la ciutat i tot el Regne Unit s'han vist sacsejats pel nou atac terrorista comès aquest dilluns a la nit i que de moment s'ha cobrat la vida de22 persones, la majoria probablement molt joves.

A tocar de les 11.15 h del matí de dimarts, corredisses a New Street Cathedral a la cantonada amb St. Mary's Gate, i tots els treballadors de l'Arndale Shopping Centre, un gegantí complex comercial, al mig del carrer, amb mòbils a les mans i cara d'urgència, testimoniaven l'efecte multiplicador de la devastació provocada la nit anterior, que 12 hores després continua. La policia ha detingut una persona a l'interior del centre comercial, un home de 23 anys presumptament relacionat amb l'atac al pavelló Manchester Arena, segons informa Reuters.

John Richard, treballador d'un quiosc del centre, ha dit a l'ARA: "Hem obert a les 11 del matí, però tot just 15 minuts després ens han fet tancar i ens han evacuat." A les 11 del matí, 90 minuts més tard de l'habitual, s'havien obert algunes botigues. Era una manera de mostrar normalitat després de la brutalitat. Una normalitat impossible, però. Des de l'estació de Manchester Picadilly fins a l'àrea encerclada, a uns 800 metres del Manchester Arena, ja es veia que només era una ficció. Parelles de policies armats amb fusells automàtics, gens habituals en una ciutat que aquest periodista visita amb freqüència, han puntejat un recorregut normalment ambientat per les campanes del Metrolink de superfície -el tramvia-, que travessa el rovell de l'ou de la urbs. Avui, però, silenci del tram i un seguit de vies mortes. De soroll, només el dels helicòpters sobrevolant la ciutat.

Homes i dones carregant rams de flors eren una altra de les imatges del matí. Per què ho fan? Jason Coffman ho expressava en els següents termes: “Ja no podem fer res més, però són els nostres joves els que han mort. És devastador. I és una prova de respecte i dolor.”

Dues dones ja grans, Maryanne i Rosalinda, de gairebé setanta anys, permeten que intercanviem unes paraules, encara que el seu esperit i ànim són més aviat poc comunicatius. Com passa sovint quan té lloc un succés així, la gernació de periodistes ho desvirtua gairebé tot. "Estic molt trista -confessa la Maryanne-. Ara, el veritable criminal, el veritable dimoni responsable d'això, és la persona que ha rentat el cervell a qui hagi comès materialment l'atemptat".

La Rosalinda i la seva amiga havien quedat divendres per anar aquest de compres aquest dimarts al matí. "Si hem vingut és perquè necessitàvem demostrar que, malgrat tot, no ens podran vèncer". És la Rosalinda qui fa la postil·la. Quan l'Arndale Centre torna a obrir, se n'hi va, però tot plegat no dura gens. A tocar de les 13.00 h, el centre comercial quedava tancat. Totes les entrades, també la del pàrquing. Un quart d'hora deprés, reobria, però sota mínims, amb un munt de botigues encara amb les persianes abaixades.

Que no podran amb l'esperit de la ciutat ho ha dit hores abans també el nou alcalde de Manchester, el laborista Andy Burnham. Però la visió des de New Street Cathedral del carrer comercial més important, St. Mary’s, potser no ho desmenteix, però sí que prova la doble efectivitat de l'assassinat massiu comès quan s'acabava el concert d'Ariana Grande. Un núvol de gent apilonada davant les portes dels comerços. Sense comprar, només parlant de l’atemptat.

I dins del perímetre, sense poder sortir-ne, els gairebé 400 alumnes de l'escola de música Chetham's, una de les més famoses del país, que és a 15 metres del pavelló que ahir a la nit aplegava milers de joves per a una nit de joia. Ciutat fantasma per un dia, per unes hores, el centre si més no; presonera de la barbàrie.