El malson burocràtic d'una refugiada afganesa
La periodista Mariangela Paone relata en un llibre l'odissea de la jove Rezwana des del naufragi que va costar la vida a tota la seva família davant l'illa de Lesbos
BarcelonaLa Rezwana va perdre tota la família quan es va enfonsar el vaixell atrotinat de fusta amb què intentava arribar a l'illa grega de Lesbos. Era el 28 d'octubre del 2015, ella només tenia 13 anys, havien salpat des de la costa turca i fugien de l'Afganistan. A l'embarcació hi anaven més de 300 persones. Desenes van morir. Entre elles el pare, la mare i els tres germans de la Rezwana, de 14 mesos, 5 i 11 anys. Va ser l'única supervivent de la família.
Després de mesos a Grècia, l'adolescent va aconseguir viatjar a Suècia, on viuen els únics familiars amb vida que té a Europa: la seva tia àvia i els seus cosins. Malgrat això, quan va fer 18 anys, les autoritats sueques la van obligar a tornar a Grècia. Segons el Tractat de Dublín, un refugiat només pot sol·licitar asil en un únic país de la Unió Europea, que normalment és el que primer trepitja. “Em va semblar tan absurda l'aplicació cega de la burocràcia que vaig pensar que aquesta història l'havia d’explicar”, diu la periodista Mariangela Paone, que acaba de publicar Rezwana. Un expediente europeo (Libros del K.O.), un llibre de lectura imprescindible. Mostra la crueltat de la política migratòria europea, segons la qual els refugiats són simples expedients.
Paone ja va escriure sobre la tragèdia de la Rezwana el 2015, quan va passar el naufragi. Per això es va valer de la informació que li van facilitar els voluntaris que van participar en el rescat. No obstant això, aquella dramàtica història sempre va continuar al seu cap. El 2019 es va assabentar a través de Facebook que la noia havia estat retornada a Grècia i va decidir que hi havia de contactar. “Em frenava el dolor que podia causar-li reobrint la ferida”, comenta la periodista. Però es va trobar amb una noia amb una fermesa sorprenent que li va demanar que l'ajudés a saber què havia passat amb la seva família. On eren els seus cossos sense vida?
El llibre és el resultat de desenes de videotrucades entre la periodista i la noia afganesa i trobades en què les dues semblaven conèixer-se de tota la vida. Explica per què la família de la Rezwana va emigrar, les vicissituds del trajecte i els esforços del pare perquè la travessia per mar fins a Lesbos fos com més segura millor. L'home va pagar una elevada quantitat de diners per viatjar en un vaixell gros, i no pas en una inestable llanxa neumàtica. El que no sabia és que el vaixell estava en molt mal estat.
Aquell naufragi va suposar un abans i un després. Per exemple, l'ONG Open Arms va decidir a partir d’aleshores rescatar famílies senceres i no prioritzar només els menors, perquè després es quedaven sols i orfes, com li va passar a la Rezwana. També parla de la incompetència de Frontex (l'agència europea de la guàrdia de fronteres) i dels guardacostes grecs, que tenien vaixells amb canons d'aigua per dissuadir l'arribada d'immigrants, però no disposaven d'equips d'ajuda en cas d'un naufragi. O de la negació de la realitat quan és massa dura per pair-la. Paone corrobora amb múltiples fonts cadascuna de les dades que inclou al llibre. És una feina periodística ingent.
El drama continua
“La gent continua intentant arribar a Lesbos. Fa pocs mesos hi va haver un altre naufragi terrible”, afirma la periodista, per destacar que el que explica al llibre no és una història passada. Continua sent actualitat encara que ja no surti a les notícies.
Paone confessa que el que més li ha commogut és la fortalesa de la Rezwana malgrat la seva joventut, però també l'aportació de persones anònimes que, amb la seva ajuda, van fer que la vida de l'adolescent fos menys desgraciada. Per exemple, la de la voluntària noruega Charly Vestli, que es va entossudir a evitar que la Rezwana fos enviada a un camp de refugiats i li va seguir sempre els passos. Sense ella, no sabríem què hauria passat amb la noia ni probablement existiria el llibre de Paone.
La Rezwana és ara una noia de 22 anys que treballa d'intèrpret per a una ONG grega. Havia de ser a la presentació del llibre a Barcelona la setmana passada, però problemes amb la renovació del permís de residència ho van impedir. Un altre cop la burocràcia.